Destacats

Propostes de cultura digital per innovar i trencar estereotips


  
  

«Això no és una revolució digital, sinó una civilització digital.»

(Irina Bokova, exdirectora de la UNESCO)


 

A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous. En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania”

'Si no fem servir bé la tecnologia, la tecnologia es farà servir contra nosaltres'. Entrevista a Xosé Pérez

Amb motiu del curs ‘La Internet de les Coses i la gestió cultural’, que va tenir lloc els dies 27 i 29 de juny al Centre d'Estudis i Recursos Culturals, hem entrevistat Xosé Pérez, un dels experts més sòlids i rellevants en aquest àmbit. Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.

La creativitat davant l’algoritme


  
Aquest llibre blanc del CIDAI resulta especialment interessant perquè captura un moment inicial de la relació entre la intel·ligència artificial i les indústries culturals i basades en l’experiència. El document no es pregunta tant què poden crear les màquines, sinó com les organitzacions culturals poden aprofitar les dades i la intel·ligència artificial per transformar processos, serveis i models de negoci.

Museus i patrimoni en l’era postcovid a la revista Her&Mus


Her&Mus. Heritage and Museography
 

Que la pandèmia ha provocat – més enllà del seu devastador impacte – la necessitat de replantejar les pràctiques culturals i de quina forma es gestiona la cultura i el patrimoni per ser més permeables, no és cap novetat. La tecnologia s’ha presentat com el principal element transformador en aquest nou paradigma, però, quines oportunitats n’ofereix per millorar l’experiència dels usuaris i oferir un valor afegit a les visites? 

Vilanova i la Geltrú posa en marxa un laboratori de realitats immersives



 

L'Immersive Lab, a Neàpolis, treballarà amb empreses, institucions i ciutadania per aplicar tecnologies en diferents àmbits.

Escenaris de futur per a les arts i la cultura


Changeist - Therme Group - Arup
 

En un món cada vegada més canviant, accentuat pels efectes de la pandèmia, els actors de la cultura i les arts han estat prenent mesures per repensar les seves respectives estratègies per afrontar els diversos escenaris de futur. Amb tot, donada la idiosincràsia del sector, desenvolupar estratègies de forma conjunta esdevé fonamental per fer front als reptes de forma holística.

Inclusió (i exclusió) digital en el sector cultural i les arts


Arts Council England | Good Things Foundation
 

La bretxa digital existent abans de la pandèmia no va fer més que accentuar-se amb la crisi, posant de manifest els reptes als quals havien de fer front les organitzacions culturals a l’hora d’adaptar-se a les necessitats digitals emergents.

El museu en evolució constant


REMED | Universitat Politècnica de València
 

Tot apunta que la implementació d’eines tecnològiques i digitals en els museus i el patrimoni cultural suposarà un canvi de paradigma al sector en els anys vinents. Estudis i experiències de diversa índole lloen els avantatges de la tecnologia per estimular el potencial emocional dels museus i fidelitzar els públics

Quins són els perfils i habilitats digitals necessàries per al museu d’avui?


Conxa Rodà
 

Les competències digitals són cada vegada més necessàries en qualsevol àmbit de la cultura i, especialment, en el dels museus. Els perfils professionals del món museístic requereixen unes aptituds específiques per fer front a una societat canviant

Vint-i-un grans de raïm culturals per tancar el 2021 (sense ennuegar-se, és clar)


Queden poques hores per tancar un altre any. Han estat tres cents seixanta-cinc dies pandèmics que tenim ganes de deixar enrere, amb el permís d’una nova lletra de l’alfabet grec. L’òmicron és una o, és a dir, un cercle, forma geomètrica que ens recorda l’uròbor, la serp que es mossega la cua i que simbolitza l’etern retorn, la infinitud. Com la pandèmia, el conte de mai no acabar. Després que plogués sobre mullat, que surfegéssim onades i resistíssim sismes i erupcions, semblava que teníem el peu al coll al virus, però ha tornat a mossegar.