Destacats

Cultura digital: nous models i transformació dels museus


  
Publicat en ple auge del relat digital, aquest anuari recull tendències, experiències i discursos que situaven la tecnologia al centre de la transformació cultural. Més que una fotografia neutra, és un document que expressa una confiança clara en el potencial de la digitalització per redefinir models, públics i institucions. Revisar-lo avui demana una lectura més afinada: identificar què d’aquelles promeses s’ha consolidat i què ha quedat en l’àmbit de la projecció. Aquesta distància és el que el converteix en una peça especialment útil per pensar el present. (n. de l'e., 2026)
  

L’Anuari AC/E analitza com la digitalització redefineix els models de negoci culturals i transforma l’experiència museística.
  

Cultura 21: accions per situar la cultura al centre del desenvolupament sostenible


  
En un moment en què moltes polítiques culturals buscaven sortir de la inèrcia, aquest document va proposar una cosa poc habitual: passar del marc declaratiu a l’acció concreta en l’àmbit local. Cultura 21: Acciones articula la cultura com a quart pilar del desenvolupament sostenible i la tradueix en compromisos operatius per als governs municipals. Rellegit avui, manté una força particular: no tant com a novetat, sinó com a recordatori exigent del que implica governar la cultura amb criteris de drets, sostenibilitat i responsabilitat pública. (n. de l'e., 2026)
  

El document Cultura 21: Accions situa la cultura com a eix del desenvolupament sostenible i reforça el paper dels governs locals en la seva implementació
  

Models de micromecenatge innovadors a Europa: ecosistema financer i panorama regulador

Comissió Europea. Xarxes de comunicacions, continguts i tecnologia

Estudi que analitza la situació del crowdfunding basat en l’equitat a Europa, s’hi examina la seva regulació a escala europea, nacional i internacional i la compara a la d’altres models de finançament. S’hi detallen les diverses variants de crowdfunding, les tendències del mercat, el seu potencial per a la R+D+I i s’estudien quins són les factors d’èxit per a les campanyes de micromecenatge, així com per a la seva interacció amb d’altres sectors del mercat financer.

Frustració i fracàs a la cultura catalana

 Xavier Marcé |  Ara, 23 de març de 2015

Apel·lar a la construcció de nous equipaments culturals és una constant en la vida cultural catalana. Més biblioteques, nous museus, ampliació dels existents, etc. Sembla com si afirmar l’existència d’un sector cultural concret no fos possible sense un espai de referència que delimiti amb incerta precisió la seva aportació majestuosa a la construcció del substrat cultural del país. Si escoltes amb detall sentiràs parlar del Museu del Còmic, del Museu de l’Arquitectura o de les sales que falten perquè el MNAC pugui ser el museu que ens mereixem.

¿Què es un comissari d’art?

¿Què es un comissari d’art?

Us recordem que podeu consultar les entrevistes a comissaris i comissàries d’art contemporani que es publiquen periòdicament a «Encuentros», suplement cultural del diari de Tarragona. Aquests professionals, tots amb una amplíssima experiència en el comissariat d’exposicions i que han col·laborat o ocupat càrrecs de responsabilitat en destacades institucions culturals, reflexionen sobre què pot i què no pot fer un comissari, on comença i on acaba la seva funció en l’organització d’una exposició o d’un projecte artístic. Les últimes entrevistes han estat:

La despesa dels municipis en cultura (2004-2013)


  
La crisi econòmica no només redueix la despesa cultural municipal, sinó que en transforma profundament l’estructura i el sentit. La dècada 2004-2013 permet veure amb claredat aquest desplaçament.
  


Les activitats culturals i pràctiques artístiques proporcionen benestar i felicitat

Daniel Fujiwara, George MacKerron ׀ Arts Council England

Recerca que analitza com afecta al benestar de les persones assistir a equipaments culturals o practicar activitats artístiques. La investigació examina les dades d’una aplicació per a iPhone anomenada Mappiness que proposar les 40 activitats diàries més comunes i mesura el grau de felicitat, de relaxació o d’activació que ens proporciona cada una. Els resultats mostren que les activitats artístiques i culturals obtenen puntuacions molt altes en termes d’efectes positius en la felicitat i la relaxació, per sobre d’altres activitats com viatjar, cuinar, comprar, veure la televisió o beure alcohol. Anar al teatre, dansa i concerts es situa en el segon lloc d’activitats que proporcionen més felicitat, només per sobre d’estar al llit. Anar a exposicions, museus i biblioteques són les terceres activitats més relaxants.

Terrassa: el patrimoni com a infraestructura cultural, social i econòmica


    
Què vol dir activar el patrimoni en una ciutat que ja en té molt? El Pla de dinamització del patrimoni cultural de Terrassa no parteix de la manca, sinó de l’abundància. I és aquí on apareix la qüestió de fons: com es passa de conservar a activar, de tenir patrimoni a fer-lo operar realment en la vida cultural i econòmica de la ciutat.
  

Pacto por la Cultura 2015

FEAGC. Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales 

El «Pacto por la Cultura 2015», presentado en el marco de la II Conferencia Estatal de la Cultura promovida por la FEAGC, tiene como objetivo establecer horizontes y referencias para el desarrollo cultural en el Estado español, convirtiéndose en un instrumento útil para agentes públicos y privados, para Administraciones de distinto nivel, para todos los sectores de la cultura, para la discusión ciudadana, en definitiva, para todos los agentes comprometidos con la cultura y su promoción.

Indicadors de cultura per al desenvolupament (CDIS) de la Unesco

Els indicadors de cultura per al desenvolupament de la Unesco (CDIS) són una eina estratègica i metodològica per avaluar i mesurar el paper multidimensional de la cultura en els processos de desenvolupament sostenible. El paper de la cultura en el desenvolupament sostenible s’ha situat com una qüestió política i estratègica molt important a escala nacional i internacional i és per això que la Unesco considera necessari proporcionar una demostració dels impactes de la cultura en el desenvolupament basada en dades quantitatives i indicadors. En aquest sentit, vol establir una base comuna i pràctica per ajudar a tots els actors involucrats a integrar millor la cultura en les estratègies i polítiques de desenvolupament.