Destacats

Cultura i sostenibilitat: una aliança sota sospita


  
L’article de Géraldine Dallaire i François Colbert parteix d’una intuïció que travessa bona part del discurs contemporani: la incorporació de la cultura com a quart pilar del desenvolupament sostenible no és un consens consolidat, sinó un camp de tensió. En un context marcat per la crisi de finançament del sector cultural després de 2008, els autors situen l’emergència d’aquesta idea en una doble necessitat: redefinir el paper de la cultura i trobar nous arguments per sostenir-la públicament. El text revisa l’evolució del desenvolupament sostenible, des dels seus orígens ambientals fins a la progressiva incorporació de dimensions socials i econòmiques, i assenyala el retard i l’ambigüitat amb què s’hi integra la cultura.
  

La ciutat cultural com a dispositiu de mercat


  
L’article de Malcolm Miles qüestiona un dels consensos més estesos de les darreres dècades: la idea que la cultura pot actuar com a motor de regeneració urbana amb efectes positius generalitzats. El text no nega que les estratègies culturals hagin transformat moltes ciutats postindustrials, però en desplaça el centre de gravetat. El que es presenta com a renovació cívica sovint respon, en realitat, a lògiques econòmiques i comercials que utilitzen la cultura com a recurs simbòlic per revaloritzar espais i atraure inversió.
  

Solars buits: de pràctiques informals a dispositius de política urbana


  
L’article analitza l’activació de solars urbans com un procés que travessa un desplaçament clar: d’una pràctica informal i sovint marginal a un objecte progressivament incorporat en les polítiques municipals. El punt de partida són iniciatives sorgides des de la ciutadania, horts urbans, espais autogestionats, usos temporals, que intervenen sobre solars en desús com a resposta directa a situacions de buit urbà, crisi econòmica i manca d’espais disponibles. Aquestes pràctiques no neixen com a política, sinó com a acció situada.
  

Artistes i territoris creatius a Europa


  
Un número doble de la revista Territoire en mouvement analitza la relació entre artistes, territoris i economies creatives a diferents ciutats europees.
  

Innovació oberta i ciutat: què ens diuen realment els laboratoris ciutadans


  
El text d’Artur Serra no descriu tant un instrument com un desplaçament de fons en la manera d’entendre la innovació. Els laboratoris ciutadans (o Living Labs) apareixen en un moment en què els sistemes d’innovació tradicionals mostren els seus límits: concentrats, poc capil·lars i desvinculats de la majoria de la població. La seva emergència no és només metodològica. Té a veure amb qui pot innovar i des d’on.
  

Creativitat urbana i conflicte social


  
La idea de “ciutat creativa” ha funcionat durant dècades com una promesa: cultura, innovació i talent com a motors de creixement urbà. Creative City Limits introdueix un gir necessari. No nega aquesta promesa, però en posa en evidència les condicions materials que l’han fet possible i, sobretot, els seus efectes. En un context de crisi i austeritat, la pregunta ja no és com activar la creativitat, sinó què ha produït realment aquest model de ciutat.
  

Cultura compartida i sostenibilitat en l’era digital


  
La digitalització no només ha transformat els canals de distribució cultural. Ha alterat les condicions mateixes de producció, accés i sostenibilitat. Sustainable Models for Shared Culture parteix d’aquesta mutació per formular una pregunta de fons: és possible sostenir la cultura sense restringir-ne l’accés? El document no respon amb una teoria, sinó amb un conjunt de casos i tensions que obliguen a repensar els marcs econòmics, jurídics i institucionals de la cultura.
  

Ciutat, cultura i acció: el que es disputa a l’espai públic


  
El volum Espacio público y cultura en acción, editat per Félix Manito, recull les ponències de les Jornades Internacionals Ciudades Creativas celebrades a Medellín el 2012 i posa en circulació una idea que travessa tot el llibre: la cultura no és un atribut ornamental de la ciutat, sinó una pràctica que produeix espai públic. Aquesta afirmació no es formula com a consigna, sinó que emergeix de la suma d’experiències, marcs teòrics i relats situats que mostren com l’espai urbà es construeix en tensió entre govern, mercat i ciutadania. El llibre es mou entre dues intuïcions que no sempre encaixen bé: d’una banda, la ciutat com a espai de conflicte, desigualtat i control; de l’altra, la ciutat com a lloc on poden aparèixer formes d’acció cultural capaces de reconfigurar aquest mateix ordre.
  

La sostenibilitat entra als equipaments culturals: guia o canvi real?


  
El valor del document no és només metodològic. També apunta a un desplaçament que encara avui continua obert: la incorporació de criteris ambientals en la gestió cultural com a part estructural, no com a pràctica complementària. En aquest sentit, la guia funciona tant com a eina operativa com a indicador d’un moment en què la sostenibilitat comença a entrar en el llenguatge i en les pràctiques dels equipaments. (n. de l'e., 2026)
  

Una guia tècnica pot semblar un instrument menor. Però quan parla de com els equipaments culturals gestionen els seus impactes ambientals, el que està en joc no és només una certificació, sinó una manera diferent d’entendre la seva responsabilitat pública.
  

Economia creativa: el desenvolupament es decideix al territori


  
El Creative Economy Report 2013, coeditat per la UNESCO i el PNUD, proposa un gir rellevant en la manera d’entendre la cultura dins les polítiques de desenvolupament. Parteix d’una evidència econòmica contundent i la desplaça cap a una idea més exacte: la creativitat no només genera riquesa, també construeix capacitats, cohesió i sentit.