Destacats

Avaluació dels objectius de les polítiques culturals en el cas de la dansa


 

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.

Covid-19 i el sector cultural i creatiu global: renéixer de les cendres


A. Sargent | Centre for Cultural Value
 

La pandèmia ha accentuat les vulnerabilitats ja existents en els sectors culturals i creatius, però, tot i les greus conseqüències que ha pogut causar, aquest període d’inflexió també ha propulsat un nou espai per a la democratització de les arts i la cultura a través de l’ús de les noves tecnologies.

Treballar en cultura: reconeixement retòric, precarietat estructural



Aquest informe parteix d’una constatació que travessa tot el camp cultural europeu: el reconeixement creixent del valor social, democràtic i econòmic de la cultura no s’ha traduït en una millora equivalent de les condicions de treball de les persones que la fan possible. El document situa aquesta contradicció com un problema estructural del sistema cultural europeu. La vitalitat de la cultura depèn directament del benestar, la llibertat i les trajectòries professionals dels artistes i treballadors culturals, però aquest vincle continua sent fràgil i insuficientment protegit en termes legals, socials i econòmics.
  


L’any del col·lapse: l’Anuari SGAE 2021 i l’impacte total de la pandèmia


  
Les dades de 2020 no deixen marge per a l’ambigüitat. L’Anuari SGAE 2021 mostra un sector cultural pràcticament aturat, amb caigudes històriques en activitat, públic i ingressos. No és una crisi més, és una interrupció sense precedents.
  


De sismes i erupcions: apunts de geologia cultural


L’actualitat diligent ens procura a diari notícies d’impacte. És probable que en el tercer trimestre de 2021, l’erupció del Cumbre Vieja se n’emporti la palma. Si durant el confinament assistíem bocabadats a l’espectacle de la natura recuperant el seu espai (dofins al port, cabres i porcs senglars per places i carrers…), ara, sense sortir del nostre astorament, ens meravellem i horroritzem al mateix temps veient com una petita illa es converteix en la imatge de l’infern.

Museus i gent gran. Redescobrint la vellesa


Quan pensem en la gent gran ens acostuma a venir al cap la imatge entranyable d’un senyora o un senyor balancejant-se suaument en un balancí vora la llar de foc. Amb una manta al damunt, la pipa entre els llavis prims o la llana de fer mitja a les mans arrugades, expliquen històries a la canalla que, asseguda al terra, escolta embadalida. Històries llunyanes, d’aquelles on costa tant discernir la realitat de la ficció.

Font-rubí: planificar la cultura des d’un municipi dispers i amb base comunitària


  
Què implica pensar una política cultural en un municipi petit, amb població dispersa i amb una base associativa que sosté bona part de l’activitat? El Pla d’Acció Cultural de Font-rubí posa sobre la taula una qüestió que sovint queda diluïda: la cultura local no es juga només en la programació, sinó en la capacitat d’articular territori, agents i sentit compartit en contextos fràgils.  
  

Els deures pendents en igualtat de gènere als sectors culturals i creatius


  
Un informe de la Unió Europea analitza les desigualtats de gènere en els sectors culturals i creatius i identifica els principals obstacles que dificulten la plena igualtat en aquest àmbit.
  

Quin paper juga la cultura en la promoció de la igualtat de gènere? Com atènyer la igualtat de gènere dins dels sectors culturals i creatius?

Espais actius, drets en disputa: la proximitat cultural com a camp de tensió


  
La recerca de Sergio Ramos Cebrián situa les polítiques culturals de proximitat en un terreny menys estabilitzat del que sovint es pressuposa. L’objecte central no són només els equipaments o els programes, sinó la relació entre espais culturals i drets culturals i, sobretot, la manera com aquests drets es materialitzen o no a escala local. El text parteix d’una idea que travessa tota la investigació: la proximitat no és una simple qüestió de distància o accessibilitat, sinó una construcció institucional que condiciona el dret a participar en la vida cultural.