Destacats

La cultura en xifres: estructura, impacte i desequilibris persistents


  
L’Anuario de Estadísticas Culturales 2022 consolida una operació estadística iniciada el 2005 amb una ambició clara: construir una visió integrada de la cultura a partir de fonts diverses i disperses. El document no es limita a reunir dades. Intenta ordenar-les per fer llegible un camp que, per la seva pròpia naturalesa, desborda les classificacions tradicionals i es troba en constant intersecció amb altres sectors econòmics i socials.
  

Col·lectiva75. Idees i coordenades per una cultura a Mataró




Hi ha textos que no proposen un model tancat sinó una manera de mirar. Col·lectiva75 s’escriu des d’aquesta posició: la d’algú que ha treballat en cultura local i que, a partir d’aquesta experiència, prova d’entendre què funciona, què es trenca i què caldria reorientar. El llibre defensa una cultura feta des de la cooperació, l’associacionisme i la barreja de pràctiques, en un moment en què moltes polítiques tendeixen a fragmentar-se en sectors i especialitzacions. Rellegir-lo avui permet reconnectar amb una idea exigent: que el valor de la cultura no es construeix només en els projectes, sinó en les relacions que és capaç de teixir. (n. de l'e., 2026)
  

Com podem engegar un procés participatiu dinàmic? Algunes idees sobre participació i intel·ligència col·lectiva


 

En l’àmbit de la governança de la cultura una de les propostes que destaquen a l’hora d’engegar processos participatius i assemblees deliberatives és crear processos tot partint d'un sorteig. El punt d’arrencada és la igualtat d’oportunitats per ser seleccionat en el procés, tenint en compte a més que cadascuna de les persones triades percep una remuneració per participar en el grup. Qualsevol persona, així doncs, pot ser seleccionada, tot evitant que només hi participin perfils amb una alta formació. Aquestes persones dediquen entre tres o quatre caps de setmana a reflexionar i debatre un tema específic, tot fent recomanacions als governs respectius.

Desigualtats persistents i noves mirades: el gènere en el sistema cultural


  
El monogràfic Cultura i gèneres. Trajectòries professionals, polítiques i gestió cultural articula un camp de recerca que, malgrat la seva consolidació en l’agenda internacional, continua marcat per asimetries profundes i per una implementació encara parcial en les polítiques culturals. El punt de partida és inequívoc: les desigualtats de gènere travessen de manera estructural el sistema cultural, des de les trajectòries professionals fins als processos de reconeixement, visibilitat i accés als recursos.
  

Reactivar no és recuperar: l’Anuari SGAE 2022 i el retorn incomplet de la cultura


  
Després de l’any del col·lapse, el 2021 marca el retorn de l’activitat cultural. L’Anuari SGAE 2022 ho confirma amb dades contundents de creixement. El problema és un altre: la distància amb el món previ a la pandèmia continua sent molt gran.  


Banc de Bones Pràctiques en cultura: projectes culturals per inspirar, estimular i sumar


  
  

Partir d’una idea, transformar-la en un projecte, dedicar-hi els mateixos recursos, intentar seguir procediments similars, però aplicats a llocs diferents i, segur que els resultats variaran. És complicat treballar amb fórmules preestablertes en l’àmbit cultural, on intervenen tantes variables no tangibles ni quantificables com el talent, la bellesa artística o les emocions, i on molts àmbits d’actuació no estan regulats o sistematitzats i depenen en grau molt elevat de la voluntat i capacitat política i tècnica de les administracions i dels agents locals.

Impuls d'una estratègia de cultura digital als municipis


  
La digitalització fa temps que forma part del discurs cultural. El que no sempre està clar és com es tradueix en acció concreta als municipis. Aquest text se situa precisament en aquest punt i proposa una cosa més exigent que incorporar eines: pensar la cultura digital com a estratègia. Això implica revisar organització, projectes i relació amb la ciutadania. Rellegir-lo avui permet identificar una qüestió que continua oberta: fins a quin punt la digitalització s’ha integrat realment en la política cultural local o si encara funciona, sovint, com una capa afegida més que com una transformació de fons. (n. de l'e., 2026)
  

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) promou la publicació d’Impuls d’una estratègia de cultura digital als municipis, elaborada per Marc Hernandez Güell, amb el propòsit de facilitar el plantejament estratègic d’ajuntaments que vulguin repensar, millorar i articular la dimensió digital en la seva acció cultural. 

Equipaments culturals en mutació: del contenidor al laboratori


  
L’article d’Àngel Mestres parteix d’una constatació que desplaça una manera clàssica d’entendre la política cultural local: els equipaments culturals han estat històricament concebuts com a infraestructures estables —museus, teatres, centres culturals— que estructuren l’oferta i garanteixen la presència institucional de la cultura en el territori. Aquesta lògica, basada en la dotació i la cobertura, es veu avui tensionada per un context en què les pràctiques culturals, els agents i les formes de producció ja no responen a esquemes tancats ni previsibles.
  

2021: la cultura sobreviu, la recuperació encara no arriba


  
L’informe del CoNCA 2021 descriu un any marcat per la continuïtat de la pandèmia. El sector cultural reprèn parcialment l’activitat, però ho fa des d’una posició fràgil, amb una sensació compartida de resistència més que de recuperació.
  

Els meus millors consells, de Jordi Baltà Portolés


Cada mes, Interacció, inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones per seguir o pòdcasts per escoltar.


Aquest mes, Jordi Baltà Portolés, consultor, investigador i formador en matèria de polítiques i gestió cultural a Trànsit Projectes, comparteix les seves lectures imprescindibles, les coses que cal escoltar i la gent a seguir!