Destacats

  
El monogràfic Cultura i gèneres. Trajectòries professionals, polítiques i gestió cultural articula un camp de recerca que, malgrat la seva consolidació en l’agenda internacional, continua marcat per asimetries profundes i per una implementació encara parcial en les polítiques culturals. El punt de partida és inequívoc: les desigualtats de gènere travessen de manera estructural el sistema cultural, des de les trajectòries professionals fins als processos de reconeixement, visibilitat i accés als recursos.
  

Partir d’una idea, transformar-la en un projecte, dedicar-hi els mateixos recursos, intentar seguir procediments similars, però aplicats a llocs diferents i, segur que els resultats variaran. És complicat treballar amb fórmules preestablertes en l’àmbit cultural, on intervenen tantes variables no tangibles ni quantificables com el talent, la bellesa artística o les emocions, i on molts àmbits d’actuació no estan regulats o sistematitzats i depenen en grau molt elevat de la voluntat i capacitat política i tècnica de les administracions i dels agents locals.

  
L’article d’Àngel Mestres parteix d’una constatació que desplaça una manera clàssica d’entendre la política cultural local: els equipaments culturals han estat històricament concebuts com a infraestructures estables —museus, teatres, centres culturals— que estructuren l’oferta i garanteixen la presència institucional de la cultura en el territori. Aquesta lògica, basada en la dotació i la cobertura, es veu avui tensionada per un context en què les pràctiques culturals, els agents i les formes de producció ja no responen a esquemes tancats ni previsibles.