Destacats

Els drets culturals i la cultura “co”, bases per a la reactivació cultural de Granollers


  

El document defensa que la cultura no pot continuar operant com un sistema aïllat dins l’administració, sinó que ha de travessar el conjunt de polítiques municipals. Aquesta mirada implica assumir-la com a quart pilar del desenvolupament sostenible i com a condició per a processos de transformació real.

El valor del pla rau en aquesta presa de posició. La reactivació no es planteja com un retorn a l’estat anterior. Es planteja com una oportunitat per redefinir el paper de la cultura en la ciutat. A Granollers, la qüestió no és només recuperar el que s’ha perdut. És decidir què ha de canviar perquè la cultura deixi de ser perifèrica i passi a ser estructural. (n. de l'e., 2026)


S’entrega a l’Ajuntament de Granollers el document Pla per a la reactivació de la política cultural i creativa de Granollers post Covid-19, un estudi que marca un full de ruta per l’horitzó 2030. El treball ha estat realitzat amb el suport del CERC i de Conexiones Improbables.
 

De la prova a la consolidació: què ens diu Vilanova sobre mesurar la cultura


  
Si Torelló servia per provar una metodologia, Vilanova i la Geltrú permet veure què passa quan aquesta es consolida i es fa créixer. L’avaluació deixa de ser un exercici puntual i es converteix en una eina per entendre millor el paper estructural de la cultura en la vida municipal
  

Mesurar la cultura, un pas més a prop

El passat 23 d'octubre es va presentar, després d'anys de treball, l'informe Measuring the Cultural and Creative Sectors in the EU (final report). El projecte, encarregat per la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea, tenia per objectiu elaborar un marc estadístic unitari per mesurar l'anomenat sector cultural i creatiu a tots els països de la Unió Europea (UE).

Per una ètica animal a Cultura


En els últims mesos el retorn a la normalitat postpandèmica ens ha dut a una bogeria col.lectiva per voler recuperar el temps perdut, les ganes de divertir-se i viure sense pensar massa, sensacions totes vàlides, però que, al meu parer, han omès un dels més bàsics aprenentatges després d’aquesta època de tant patiment: el fet de saber ressituar-se.

Art (in)útil, sobre com el capitalisme desactiva la cultura


A les portes de l’agost, tenim lectura per aquest estiu.
 

Daniel Gasol | Raig Verd
 

És millor una obra artística pel fet de ser mediàtica i comptar amb una audiència elevada? És el creador qui s’adapta a les línies artístiques de les institucions amb la finalitat d’obtenir visibilitat? Existeix la llibertat de creació en l’art o està l’art sotmès a certs paràmetres?

Cultura, Comunitat i Transformació Social #ConversaKULT

Conversa KULT a l'Espai Llavors de l'Hospitalet, amb Fernando Paniagua, activista, agitador cultural i membre de 'No Callarem', i Francisco Rubio, soci de 'La Fundició', cooperativa cultural de la mateixa ciutat.

Els meus millors consells, de Jordi Baltà Portolés


Cada mes, Interacció, inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones per seguir o pòdcasts per escoltar.


Aquest mes, Jordi Baltà Portolés, consultor, investigador i formador en matèria de polítiques i gestió cultural a Trànsit Projectes, comparteix les seves lectures imprescindibles, les coses que cal escoltar i la gent a seguir!

Com es posiciona la cultura en la localització dels ODS?


Culture2030goal
 

Malgrat que la missió de diverses xarxes culturals de rellevància internacional per aconseguir el reconeixement de la cultura amb un Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) propi no es va assolir finalment amb l’adopció de l’Agenda 2030

La cultura pública com a pedagogia de l’ordre


  
El debat  plantejat per Rowan continua sent extraordinàriament actual. Moltes polítiques culturals locals encara operen sota aquesta idea de cultura com a instrument civilitzador i cohesionador. El problema és que, sovint, aquesta mirada dificulta reconèixer els conflictes socials, les desigualtats culturals o les pràctiques que no encaixen dins les formes legitimades per la institució. Rowan no defensa abandonar la cultura pública. El que qüestiona és la manera com històricament s’ha construït la seva funció política. (n. de l'e., 2026)
  

Al llarg de dècades, les polítiques culturals espanyoles s’han legitimat a partir d’una idea aparentment incontestable: l’accés a la cultura produeix emancipació, progrés i democràcia.

Els meus millors consells, de Montse Tort Bardolet


Cada mes, Interacció, inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones per seguir o pòdcasts per escoltar.


Aquest mes, Montserrat Tort Bardolet, cap del Gabinet Tècnic de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, responsable de l'Observatori de Dades Culturals, comparteix les seves lectures imprescindibles, les coses que cal escoltar i la gent a seguir!