Destacats

Reactivar no és recuperar: l’Anuari SGAE 2022 i el retorn incomplet de la cultura


  
Després de l’any del col·lapse, el 2021 marca el retorn de l’activitat cultural. L’Anuari SGAE 2022 ho confirma amb dades contundents de creixement. El problema és un altre: la distància amb el món previ a la pandèmia continua sent molt gran.  


Mecenatge i autonomia cultural: els límits del finançament privat


  
La crisi financera de 2008 va tenir com a resposta de les administracions unes dràstiques retallades al finançament públic de la cultura, que la va deixar penjant d’un fil. Arran d’aquesta situació, el patrocini empresarial ha anat adquirint un rol cada vegada més important en les estructures dels grans equipaments culturals.

Covid-19 i el sector cultural i creatiu global: renéixer de les cendres



 

La pandèmia ha accentuat les vulnerabilitats ja existents en els sectors culturals i creatius, però, tot i les greus conseqüències que ha pogut causar, aquest període d’inflexió també ha propulsat un nou espai per a la democratització de les arts i la cultura a través de l’ús de les noves tecnologies.

L’any del col·lapse: l’Anuari SGAE 2021 i l’impacte total de la pandèmia


  
Les dades de 2020 no deixen marge per a l’ambigüitat. L’Anuari SGAE 2021 mostra un sector cultural pràcticament aturat, amb caigudes històriques en activitat, públic i ingressos. No és una crisi més, és una interrupció sense precedents.
  


Participar al museu és molt més que visitar-lo.


L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), a través de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC), ha tret a la llum un informe que analitza el fort impacte que ha tingut la pandèmia en l’assistència a les activitats culturals que es realitzen en museus i altres centres expositius.

El cost de la pandèmia per a la música en directe


  
Les festes majors, un dels elements més importants per a la vertebració de la vida social i cultural dels municipis catalans, s’han vist afectades amb una allau de suspensions de concerts i d’altres esdeveniments culturals durant el passat any arran de la irrupció de la pandèmia. Aquestes cancel·lacions han tingut greus repercussions pel sector i han visibilitzat la fragilitat d’un sistema que compta amb una gran participació de públics.

La cultura busca el seu lloc en els plans europeus de recuperació


  
  
El ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes, ha presentat el Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència corresponent a les indústries culturals i esportives i que suposarà una inversió de 825 milions d'euros que es repartiran a la 'revalorització de la indústria cultural '(325 milions d'euros),' Spain Audiovisual Hub '(200 milions d'euros), i el foment del sector de l'esport '(300 milions d'euros). 

L'impacte desigual de la pandèmia sobre el sistema cultural


  
La COVID-19 va afectar tota la societat, però no tots els sectors culturals van viure la crisi de la mateixa manera. L'informe del CoNCA sobre l'impacte econòmic de la pandèmia durant l'any 2020 ofereix una primera aproximació quantitativa a unes pèrdues que van posar en evidència la fragilitat estructural de bona part de l'ecosistema cultural català. Llegit avui, el document també permet entendre millor les transformacions que la pandèmia va accelerar, especialment en l'àmbit digital.
  

La cultura com a motor de la reconstrucció europea


  
L'estudi encarregat per l’Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (GESAC) a la consultora EY, focalitzat en l’impacte econòmic, recull com les indústries culturals i creatives (ICC) comptaven amb un gran dinamisme abans de la COVID-19 i demostra que les conseqüències de la pandèmia han sigut especialment inclements amb el sector, instant les autoritats europees a comptar amb la cultura com aliada per a la reactivació econòmica del continent.

Museus i patrocini: la frontera entre sosteniment i captura


  
El text de Santos M. Mateos Rusillo aborda una qüestió que ha deixat de ser perifèrica per convertir-se en central en la gestió cultural contemporània: la dependència creixent dels museus respecte al patrocini privat. L’autor utilitza una imatge suggerent —el museu com a “petirrojo” que necessita alimentar-se constantment— per descriure una situació estructural: la necessitat de recursos ha obert la porta a noves formes de finançament que reconfiguren la relació entre institucions culturals i empreses.