Destacats

Els ciutadans del Regne Unit recolzen les retallades públiques en cultura

Segons una enquesta realitzada al Regne Unit, una majoria de ciutadans recolza la inversió pública en cultura més pels seus beneficis culturals i artístics que pels seus impactes econòmics, però només una minoria reclama que el sector cultural no pateixi més retallades. La publicació dels resultats d’aquesta enquesta, realitzada per la consultora YouGov, ha coincidit amb el primer discurs de Maria Miller com a Secretària de Cultura, on va aportar arguments economicistes per justificar la despesa pública en cultura.

L’enquesta revela que només un 21% dels enquestats recolza aquesta visió economicista, davant un 31% que justifiquen la despesa pública en cultura pels seus beneficis culturals i civilitzadors. El 37% pensen que la despesa en cultura no està justificada.

Museums and happiness. The value of participating in museums and the arts

Informe en què s’analitza quin impacte té en la salut i el benestar de les persones el fet de visitar museus i participar en les activitats que s’hi organitzen. L’encarrega l’Arts Council of England a l’economista de la London School of Economics i especialista en mètodes d’avaluació de béns no mercantils, Daniel Fujiwara. L’estudi forma part del Happy Museum Project, que pretén avaluar qualitativament l’experiència de visitar museus i demostrar amb evidències numèriques que la inversió en museus i cultura és fonamental per a la felicitat dels ciutadans. 

Fujiwara assenyala que els estudis sobre l’impacte de la participació en activitats artístiques i culturals acostumen a basar-se en enquestes on els participants especifiquen quin preu pagarien per un bé o servei cultural com assistir a una exposició, per exemple. Afegeix però, que aquest mètode requereix que els enquestats estiguin ben informats i disposin d’un conjunt de preferències ben definides per poder expressar les seves valoracions de manera acurada, unes condicions que, segons l’autor no solen donar-se en aquestes investigacions,

Comunicación, cultura y ciudadanía. Una conversación con Néstor García Canclini

Podeu visionar el vídeo de la taula rodona sobre les relacions canviants i complexes entre cultura, comunicació i ciutadania organitzada per Medialab Prado el passat 14 de maig a Madrid amb Néstor García Canclini, Amparo Lasén, Víctor Sampedro i Francisco Cruces. Els participants van debatre sobre la realitat i la relació mútua entre aquests termes, sobre quins nous actors, fenòmens i experiències estan emergint, des de quina perspectiva s’han d’analitzar i si es veuen igual des d’Europa que des d’Amèrica.

La revista Mnemòsine de museologia, disponible a Internet

Fa uns dies es va presentar el darrer número de la revista Mnemòsine, la revista de museologia publicada per l'Associació de Museòlegs de Catalunya. La revista té caràcter biennal i aquest últim número, el setè, correspon als anys 2012/2013. Tot i que fins l'anterior número només era disponible en edició paper, actualment s'està derivant a una tirada limitada en paper i una edició digital disponible a la pàgina web de l'Associació.

La gestión de las músicas actuales.

Guia en què s’expliquen de manera senzilla i fàcil els passos necessaris per desenvolupar i presentar propostes musicals individuals o col·lectives. L’objectiu és mostrar les possibilitats que hi ha de fer música ja sigui en directe o gravada. Es fa especial incidència als nous avenços tècnics, a les llicències lliures i als nous canals i llenguatges de comunicació dels projectes.

Elaborada per Rubén Caravaca Fernández, gestor cultural i responsable de comunicació des de l’any 2006 del Festival Internacional de las Culturas Pirineos Sur, aquesta obra és una iniciativa del programa ACERCA de l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), que té per objectiu reforçar la professionalització i les capacitats culturals de les persones que vulguin desenvolupar projectes culturals.

Mapping of CCI export and internationalisation strategies in EU member states

Informe on s’analitzen i comenten les estratègies i els organismes que donen suport a l’exportació i internacionalització en el sector de les indústries culturals i creatives (ICCs) a la Unió Europea. Elaborat per Judith Staines i Colin Mercer, membres de la Xarxa Europea d’Experts en Cultura (EENC les sigles en anglès), proporciona dades sobre el context, les tendències i les xifres d’exportació. Elabora una sèrie de recomanacions i ofereix un llistat amb 230 organismes que treballen en exportació d’ICC (inclou ens governamentals, ONGs, entitats privades i comercials, empreses, mitjans de comunicació i organismes internacionals) i 50 festivals, fires i altres esdeveniments que promouen l’exportació i la internacionalització de béns i serveis culturals i creatius. L’estudi també recull més de 100 publicacions, informes públics i avaluacions dels últims cinc anys.

Anàlisi de l’impacte econòmic de l’Aquelarre de Cervera i les Falles d’Isil

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya vol disposar d’elements que permetin valorar l’impacte real (econòmic, social i cultural) dels esdeveniments de la cultura popular i tradicional. El 2012 va establir els objectius i les línies metodològiques per a la realització d’estudis focalitzats en l’anàlisi de l’impacte econòmic i l’encarregà al consultor Toni González dos estudis sobre les Falles d’Isil i l’Aquelarre de Cervera.

Els estudis permeten dimensionar la magnitud dels esdeveniments a escala local: la celebració de les Falles representa un 0,60% del PIB anual de les Valls d’Àneu, i l’Aquelarre un 0,13% del PIB de la Segarra.

Museos en la era digital: Estudio. Dosdoce.com, EndeComunicación

Si admitimos que Internet ha cambiado radicalmente la manera en que las personas buscan y encuentran todo tipo de contenidos culturales y de ocio, ¿de verdad se piensa que los museos, centros culturales y galerías de arte pueden ofrecer la misma experiencia de ver una exposición o colección en el siglo XXI sin asumir ninguna transformación?

Los museos, centros culturales y galerías de arte no pueden mantenerse al margen de esta transformación que está afectando directamente al consumo de productos culturales y por lo tanto al acceso al arte y a la cultura desde cualquier perspectiva. Tampoco pueden negar la demanda, por parte del espectador, de experiencias interactivas, no siempre explicadas con el ejemplo del juego como práctica.

Abrir los posibles. Los desafíos de una política cultural hoy

Marina Garcés | menoslobos

Cuando la cultura se ha convertido en el principal instrumento del capitalismo avanzado, ¿tiene sentido plantear de nuevo la necesidad de una política cultural? En estas líneas argumento que sí: más allá de la gestión cultural, pública o privada, que administra bienes y productos considerados culturales, es necesario plantear una verdadera relación entre política y cultura. Esto significa, a mi entender, hacer posible la expresión autónoma a través de la cual una sociedad puede pensarse a sí misma. La cultura no es un producto a vender ni un patrimonio a defender. Es una actividad viva, plural y conflictiva con la que hombres y mujeres damos sentido al mundo que compartimos y nos implicamos en él. Por eso una política cultural hoy sólo puede apuntar hacia la necesidad de “desapropiar la cultura” para hacer posible otra experiencia del nosotros. Éste es hoy el desafío. Atreverse a asumirlo pasará, necesariamente, por ir más allá de tres lugares comunes que codifican el ámbito de lo cultural: 1) más allá de la tiranía de la visibilidad, 2) más allá de la trampa de la actividad y 3) más allá de la idea misma de cultura.

Démocratiser la culture! Une histoire comparée des politiques culturelles

L’últim número de la revista digital «Territoires contemporains» titulat «Démocratiser la culture! Une histoire comparée des politiques culturelles» recull set articles on s’hi analitza l’evolució de les polítiques culturals de França, Bèlgica, Itàlia, Irlanda, Gran Bretanya, Estats Units i Bulgària durant la segona meitat del segle XX. Sota la direcció de Laurent Martin i Philippe Poirrier, l’objectiu és fer un seguiment cronològic i comparatiu dels eixos i tendències que han marcat l’acció cultural d’aquest països. L’objectiu és analitzar, en cada cas, com s’han desenvolupat els processos de democratització i institucionalització de la cultura, i la posada en marxa dels ministeris de cultura. També es contempla el paper d’altres agents cultural no públics i, en alguns països com França, el dels intel·lectuals. També es presta atenció a la funció de les polítiques d’educació i els mitjans de comunicació en la democratització, construcció i transmissió de cultural.