Destacats

Els deu manaments del gestor cultural segons Albert Lladó

L'editorial La Garua, que Joan de la Vega dirigeix des de Santa Coloma de Gramenet, ha publicat La fábrica. Apuntes, aforismos y estilemas d'Albert Lladó.  Lladó és coordinador de la secció de cultura de LaVanguardia.com i col·labora en el suplement 'Cultura/s'. L'obra inclou un apartat que duu per títol "Los diez mandamientos del gestor cultural". Vet-los aquí:

1. La burocràcia no és l'ofici

2. Tots som creatius.

3. Ser protagonista sense voler-ho ser.

4. Investiga ergo comparteix

Desmuntar la cultura administrada per reconstruir la política cultural

  
  
Aquest article de José Ramón Insa Alba, escrit en plena crisi econòmica i institucional  formula una crítica radical al model de política cultural que s’ha consolidat durant els anys de creixement. El seu interès rau menys en oferir un model alternatiu acabat que en qüestionar els pressupòsits que han convertit bona part de l’acció cultural pública en programació, consum i visibilitat.

La proximitat no fa un clúster creatiu


  
  
L’article de Joaquim Rius Ulldemolins i Matías I. Zarlenga és interessant perquè qüestiona una idea molt present en les polítiques urbanes i culturals de les darreres dècades: concentrar empreses, institucions o creadors en un mateix espai no genera necessàriament més creativitat.

Interdependència i autonomia política?

Els governs locals davant un doble escenari. D’una banda,  necessàriament els governs locals han de treballar de forma interdependent amb altres esferes de governs i amb altres agents culturals. D’altra banda, els governs s’enfronten a un procés  de possible pèrdua d’autonomia a l’hora de decidir i implementar polítiques culturals (llei de bases regim local, etc.). En aquest sentit, estem davant un procés que erosiona la seva capacitat política.

Trobareu els textos per iniciar al debat als link següents... read +

La co-responsabilidad de la cultura. Un reto a poner en práctica.


  
La reforma de la Administración local se aborda desde un punto de vista estrictamente económico para garantizar la estabilidad y sostenibilidad financiera.  No se considera la reforma de las Diputaciones, Cabildos o Consells Insulars, mucho más cuestionados por los ciudadanos y sin embargo no se tiene en cuenta el principio de autonomía local.

Els governs locals: entre (re)centralització i nova agenda


  
El 24 de maig del 2015 hi ha eleccions a governs locals. Tot fa pensar que seràn eleccions especials. Ho poden ser per l’evident significació que té la crisi sistèmica en la que estem immersos situa en el món local, tant pel que fa a la disponibilitat de recursos, com per la necessitat de modificar moltes de les coses que es feien i que caldrà repensar i reformular.  No es gens fàcil situar-se en aquest perspectiva de canvi estratègic quan està en marxa una immensa operació de captura i marginació de les institucions públiques fent servir la gran palanca de l’austeritat i la prioritat en el pagament del deute com eina centralitzadora i privatitzadora.

L'estabilització i la contenció de l'acció de les corporacions locals a l'àmbit cultural


  
1.- L’acció cultural de les administracions públiques és com l’electricitat: funciona i opera però, potser en gran part per la meva ignorància, se’m fa molt difícil definir-la. Tenint en compte que estem davant d’un escrit d’apertura d’un debat, no em perdré per llargs viaranys teòrics i em limitaré a respondre a una qüestió elemental: quin és el marc global que ha establert per a la cultura la recent reforma –de l’any 2013- de la Llei estatal Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL)?

De l’accés a la cultura a la gestió d’allò comú


  
Publicat el juliol, en un context marcat per la crisi de legitimitat de les institucions públiques, la reducció de la despesa cultural i l’expansió de noves formes de producció i participació, l’article de Nicolás Barbieri planteja una qüestió que afecta el mateix fonament de les polítiques culturals: què passa si deixem de pensar la cultura principalment com un conjunt de béns i serveis als quals cal facilitar l’accés i comencem a entendre-la com un procés col·lectiu de producció, negociació i gestió?

Inici debat: Els reptes de les polítiques culturals locals

Són les administracions públiques avui els principals actors en la construcció i desplegament de polítiques culturals locals? Ho han de ser en un futur proper? Quines són les responsabilitats dels diferents agents implicats en la gestió pública de la cultura? Què han de fer, què han de deixar de fer i què han de deixar fer les polítiques culturals? Amb preguntes com aquestes, pretesament incitadores del debat, voldríem iniciar un espai de coneixement i aprenentatge. Un espai que ens permeti debatre sobre les problemàtiques que afecten les polítiques culturals però també sobre les alternatives de respostes.

El proper 10 de desembre, als espais del CERC un centenar de professionals de la cultura es trobaran per debatre aquests i altres interrogants sobre com han de ser a nivell local les polítiques culturals i de quina manera cal repensar-ne els espais,  els lideratges i les polítiques en un canvi de context... read +

Análisis institucional y financiero del sector de las artes escénicas: claves, ejes y bases para un futuro sostenible

Juan Arturo Rubio | Mercartes

En aquest article, el Dr. Juan Arturo Rubio analitza el sector de les arts escèniques a l’Estat. Aquí teniu un extracte:

«Este informe tiene por objeto servir de instrumento para el debate al conjunto del campo escénico  español. Por lo tanto, no pretende ser un informe descriptivo sin más de datos del sector, sino que trata de ofrecer un conjunto de claves y ejes discursivos que permitan analizar el pasado y el presente  con miras a un escenario futuro cada vez más complejo. Aunque hay ciertas formas académicas  en su presentación, el informe no está redactado para la comunidad académica sino para que sea entendido y debatido por el sector escénico español.