Novetats

Work group: Arxiu

Els museus locals creixen en públic, recursos propis i...

Els museus adscrits a la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona continuen incrementant el seu públic: l'any 2012 van rebre 991.671 visitants, és a dir un 4,8% més que el 2011 (946.061 usuaris). Aquestes i altres dades es desprenen dels indicadors elaborats anualment per la Diputació a partir de les enquestes rebudes pels 64 museus –corresponents a 52 municipis de les comarques de Barcelona- que formen l'XML.

Hotels amb servei de biblioteca...

Una nova tendència s’obre pas en molts hotels dels Estats Units posar a disposició dels clients llibres en espais comuns com vestíbuls o bars a mode de biblioteca. Fins ara era habitual trobar algun llibre a les habitacions, però ara, amb aquest nou servei, l’objectiu principal és que els clients passin més temps dins l’establiment i incrementin la seva despesa en els bars i restaurants del propi hotel.

Determinants d'acompliment de la xarxa

Marianna Elmi, Filippo Giordano i Denita Cepiku | PUBLIC

Aquesta recerca és el primer intent d'aplicar la teoria de les xarxes als llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (World Heritage sites, WHS). Té implicacions pràctiques i teòriques, perquè contribueix a entendre els determinants que afecten l'acompliment a la xarxa i avaluen la viabilitat d'utilitzar l'anàlisi comparativa qualitativa (qualitative comparative analysis, QCA) (Ragin, 1987) com a mètode de recerca. Els WHS de la UNESCO són nominats sobre la base de la Convenció de Protecció del Patrimoni Mundial (1972) amb la finalitat de protegir el patrimoni cultural i natural a escala mundial. Fins al dia d'avui, hi ha inscr its 962 llocs de 157 estats membres a la Llista del Patrimoni de la Humanitat (745 culturals, 188 naturals i 29 combinats). Itàlia és el país que en té més, amb 47 llocs, seguida d'Espanya (44) i de la Xina (43).

@Diversity busca les 15 idees més innovadores del sectors...

El concurs busca les idees més originals i innovadores per als projectes culturals que fan ús de tecnologies de la informació i la comunicació per a finançar, produir, facilitar, difondre i / o extreure valor dels continguts culturals.

L’objectiu és crear un laboratori obert a provar nous enfocaments que s'ocupen dels continguts culturals de la innovació i l'intercanvi digital, i alhora explorar nous models de negoci que fomentin la diversitat cultural a Europa. Podeu fer la sol·licitud fins al 19 d'agost.

Memoria V Jornadas sobre la inclusión social y la educación...

Ja podeu consultar la memòria de les V Jornadas sobre la inclusión social y la educación en las artes escénicas organitzades per l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM), i que es van celebrar el 20 i 21 de març del 2013 a l’Institut del Teatre de Barcelona, amb l’objectiu d’afavorir l’intercanvi d’experiències (tant internacionals com locals), l’adopció de bones pràctiques i l’aplicació de polítiques i projectes que afavoreixin la inclusió social, la creació artística vinculada a aquest àmbit, la integració de comunitats en risc d’exclusió, l’educació i el desenvolupament de noves audiències per a les arts escèniques.

Joan Sala: “El crowdfunding no pot substituir el finançament...

Vàngelis Villar i Daniel Zapater. Barcelona. / 17.05.2013

Joan Sala és un dels membres fundadors de Verkami, la plataforma online de desenvolupament de projectes amb participació col·lectiva. No li agrada parlar de mecenatge, d’aportació econòmica o de relació comercial i, en canvi, sí que ho fa de la implicació en projectes creatius i culturals, tan per part de creadors com de les persones individuals que creuen en una proposta, s’hi senten identificats o simplement es mouen per la curiositat.

No es "crowdfunding" todo lo que reluce

Por: Miguel Sánchez Calle | Alternativas | 28 de enero de 2013

La semana pasada el Secretario  de Estado de Cultura, José María Lassalle, reflexionaba sobre la situación del sector cultural en el periodo de la actual crisis y diagnosticaba  "un entramado cultural ineficiente, carente de estrategias de inversión, opaco en financiación y sujeto en muchas veces a subvenciones nominativas otorgadas sin control ni transparencia". Con esta reflexión realiza una crítica soterrada a toda la política cultural que se ha realizado anteriormente. Todavía se estan esperando las alternativas y la respuesta por parte del actual Gobierno para cambiar esta situación, que sí ha salido al rescate de otros sectores  que considera más estratégicos para el futuro de  la economía española. Podríamos, al menos, obtener un poco de interés del responsable  de la cartera, que reconoce abiertamente dedicarse a la cultura a partir de las 20:00.

Artists in organisations. Informes finals del projecte...

Les empreses i organitzacions de tot tipus comencen a adonar-se del valor de les intervencions artístiques més enllà de la imatge de marca i de la comunicació, així com  del paper que poden jugar els artistes i creadors en el desenvolupament de nous mètodes i processos de treball, en el foment de la creativitat i la motivació dels treballadors, en la gestió del canvi i en la millora de l’entorn laboral. Aquesta és una de les principals conclusions d’un dels dos informes finals del projecte europeu Creative Clash, que des de 2009 treballa per promoure el concepte d’intervenció artística dins les organitzacions i desplegar el seu potencial com a vehicle de desenvolupament i innovació.

Es tracta de dos diagnòstics que analitzen, d’una banda, els productors d’intervencions artístiques a Europa, els tipus d’intervencions que desenvolupen i les organitzacions on intervenen i, de l’altra, els ajuts existents i com millorar-los.

Business support of not-for-profit organizations

Arts Research Monitor  Volume: 12 Issue: 2   19 June 2013

In this issue: Four Canadian reports examining business donations and sponsorships of not-for-profit organizations in Canada.

Articles

  • Canadian Corporate Community Investment Benchmarking Report Executive Summary

    Based on a 2012 survey of 180 community investment professionals working in Canadian businesses, this report examines how businesses support community initiatives. The survey found that the four most common types of community investments are “contributing money to community organizations; providing contributions through sponsorships or marketing activities; providing in-kind resources, services and goods; and supporting employee volunteering programs”.

Crowdfunding, mecenazgo y colaboración en red

 JJ Velasco | Think Big

Tradicionalmente se conoce como mecenazgo al patrocinio que se otorga a artistas, literatos o científicos con el fin que puedan desempeñar su trabajo o realizar su obra. Esta fórmula de financiación es casi tan antigua como el propio arte y, a finales del siglo I a.C, en la Antigua Roma Cayo Cilnio Mecenas se encargaría de patrocinar a artistas y poetas y de su apellido surgió, precisamente, esta palabra. El mecenazgo hoy en día sigue existiendo y, en pleno siglo XXI, ha dado pie a nuevas fórmulas de financiación de proyectos e ideas apoyándose en Internet como canal de comunicación y, por supuesto, como canal para recolectar fondos.

Culture[s] forces et défis du 21e siècle

Pel laboratori d’idees francès Altaïr, el gran repte del segle XXI és reinventar un món més habitable i considera que en aquest intent, la cultura i la creació tenen un paper central i fonamental ja què són una font d’oportunitats i prosperitat econòmica (i no a l’inrevés), ajuden a la ciutadania a emancipar-se i créixer i afavoreixen dinàmiques de canvi i transformació social. I recorden que l’essencial de la cultura no resideix en la diversió i l’entreteniment. En aquest context i sota aquests preceptes, presenten aquesta obra que és una reflexió àmplia, diversa i oberta sobre com ha de ser i com s’ha de construir una nova relació entre cultura i estat a la França actual.

.02 #crowdfunding

Guillermo Miranda |  murosYredes 

La financiación de los museos está en proceso de experimentar transformaciones. Los patrocinadores han rebajado considerablemente sus aportaciones y las administraciones públicas han recortado sus presupuestos para cultura. Esto lleva a #repensar si las instituciones culturales deben buscar nuevas fórmulas para obtener ingresos basadas en el micromecenazgo. El Crowdfunding o financiación colectiva (también mal llamada financiación en masa) ofrece grandes posibilidades, sin bien es verdad que encuentra algunas dificultades en la actual ley de mecenazgo al no estar muy claro su estatus. La financiación colectiva es una opción democrática para producir cultura entendida desde el pensamiento contemporáneo como una alternativa complementaria a las formas tradicionales. ¿Serán capaces de dar ese paso los museos?

Creative industries in China. Art, design and media

Michael Keane, professor de la facultat d’Indústries Creatives a la Queensland University of Technology i especialista en creativitat i innovació a la regió del sud-est asiàtic, presenta una interessant investigació sobre l’evolució del sector cultural emergent a la Xina i sobre els canvis socials i culturals que s’estan produint en aquest país. L’autor evidencia que el govern xinès està desenvolupant un nou poder cultural tou perquè el país deixi de ser considerat un fabricant mundial de productes de baix cost i esdevingui una potencia cultural i creativa mundial. Es centra en l’anàlisi de tres clústers d’activitat: l’art, el disseny i els mitjans de comunicació, i ho fa des d’una perspectiva àmplia i interdisciplinària, tenint en compte fonts i iniciatives governamentals, acadèmiques, artístiques i industrials.

Cultura y desarrollo. Una visión crítica desde los jóvenes

El reconegut antropòleg Néstor García Canclini i la professora especialista en antropología juvenil Maritza Urteaga coordinen aquesta investigació sobre les repercussions de les noves formes d’accés, creació i producció cultural dels joves en les polítiques de desenvolupament cultural. Els autors assenyalen que la crisi econòmica i les retallades pressupostàries limiten les oportunitats laborals i l’accés a l’oferta cultural tradicional, i que els joves responen i inventen noves maneres d’agrupació i de comunicació en xarxa, al marge dels circuits comercials i de les politiques governamentals i empresarials establertes. Fan art, llibres i música, difonen i descarreguen continguts musicals més enllà del que permeten els mercats i circuits comercials convencionals.

Les politiques culturelles provinciales et territoriales du...

Obra col·lectiva sobre l’evolució històrica i situació actual de les polítiques culturals provincials al Canadà. Setze especialistes, sota la direcció de Monica Gattinger, professora a l’École d’études politiques de l’Université d’Ottawa i Diane Saint-Pierre, professora de l’Institut National de la Recherche Scientifique, analitzen els orígens, el fonaments, els objectius, les finalitats i els factors que han marcat l’evolució de les polítiques culturals de les províncies canadenques, així com els seus instruments i mecanismes d’intervenció.

Les editores adverteixen de la complexitat d’aquesta anàlisi per les diferències històriques, geogràfiques, demogràfiques, sociològiques i identitàries de les deu províncies i els tres territoris que conformen l’estat federal del Canadà, i el seu triple origen autòcton, francès i britànic.

Sin Whatsapp, sin Whatsapp...

La lletra de la cançó Libertad sin ira, del grup Jarcha, ha sigut rebatejada amb la nova versió Sin WhatsApp, sin WhatsApp en què es parla de l'ús tan estès d'aquest programa, del joc Apalabrados, del Facebook o del Wi-Fi. És un sketch còmic del programa Oregon TV de la cadena autonòmica Aragón TV.

Arts Education Monitoring System (AEMS). Final report

L’Arts Education Monitoring System (AEMS) és un projecte de recerca (2011-2013) del programa Cultura de la Comissió Europea que té per objectiu establir una estructura d’anàlisi comuna per comparar la situació de l’educació artística i cultural als països de la Unió Europea. Investiga el marc polític, els actors i els programes de cada país, així com els recursos humans que s’hi destinen. S’ha considerat que els recursos humans són una dimensió clau per a la provisió d’activitats educatives de qualitat, i s’ha prioritzat la seva anàlisi.

L’AEMS és una eina política i un mètode empíric per avaluar el sector de l’educació artística a Europa i pretén recolzar la implementació de polítiques de qualitat i sostenibles. El projecte està coordinat per l’Austrian Institute EDUCULT i hi participen com a socis Interarts (Espanya), Centre for Cultural Research (Zfkf) (Alemanya), Budapest Observatory (BO) (Hongria), Creativity Culture and Education (CCE) i BOP Consulting (Regne Unit).

Culturefighter. Avaluació dels impactes de projectes i...

Culturefighter és un base de dades que mesura i avalua els impactes de iniciatives, projectes i indústries creatives a les ciutats Es tracta d’una iniciativa de Partizanfilm, una companyia audiovisual independent, ubicada a la ciutat eslovaca de Košice.

A partir d’entrevistes en profunditat a responsables dels projectes, activistes, investigadors i responsables polítics que han intervingut en cada cas concret, Culturefigter porporciona amplia informació textual, audio i video sobre els aspectes següents:

Key concepts in creative industries

Obra que presenta un llistat de quaranta-dos conceptes clau en l’àmbit de les indústries culturals i creatives i els analitza en profunditat. Els autors són John Hartley, Jason Potts, Stuart Cunningham, Terry Flew, Michael Keane, John Banks, tots reconeguts experts australians de diversos camps de coneixement: estudis culturals, comunicació, economia i indústries creatives. De cada concepte s’hi explica la història del terme, els debats i les tensions associades al seu ús i alguns exemples de com s’apliquen a les indústries creatives de tot el món. El volum proporciona una anàlisi actualitzada i interdisciplinària de les qüestions clau que afecten a les indústries creatives.

New Report Culture & Creative Industries in Germany 2011

The new monitoring on selected economic fundamentals of the culture and creative industries appeared.

Monitoring of Selected Economic Key Data on Culture and Creative Industries 2011” is the third report commissioned by the German Federal Ministry of Economics and Technology (BMWI), continuing the initiative to establish a monitoring mechanism for reporting on current economic data of the culture and creative industries.

The report was prepared by Michael Soendermann from the Office for Culture Industries Research in Cologne/Berlin. It describes the situation of culture and creative industries in Germany from 2009 to 2011.

Gamificación en las artes escénicas

El 75,4% de la población declara no ir prácticamente nunca a ver una obra teatral, mientras que el sector de la población que lo considera una verdadera alternativa de ocio y acude al teatro con asiduidad es únicamente del 3,0%. El porcentaje aún menor en relación al público joven, que va obligado por alguna actividad del colegio o instituto.

Una acción decisiva para el futuro del teatro es salvar la distancia que se ha abierto con los jóvenes. Ofrecer una visión más atractiva del teatro en los programas educativos aparece también como una prioridad en la que todo el sector está de acuerdo. Una de las alternativas más prometedoras en el panorama de las tecnologías educativas es el uso de videojuegos.

Paradoxes de l'excepció. Eduard Miralles. Editorial...

Fa pocs dies els ministres europeus de comerç van donar llum verda a la Comissió Europea per tal d'iniciar les negociacions sobre un nou acord de lliure comerç amb els Estats Units d'Amèrica, tractat que se suposa que ha de reportar a Europa més de 100.000 milions d'€ en beneficis, un increment del PIB del 0,5% i la fi del malson de l'atur continental a gran escala. Per tal de fer possible la necessària unanimitat, França va exigir excloure el sector audiovisual de les negociacions. Setmanes enrere, i després d'una considerable mobilització del sector europeu (amb el suport de destacats creadors nord-americans) el Parlament Europeu va aprovar el manteniment de l'anomenada "excepció cultural", vigent en les relacions entre ambdós blocs des de l'any 1993, per una majoria de 381 vots contra 191. Tanmateix, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, visiblement insatisfet pel relatiu xantatge perpetrat pel govern francès, no s'ha estat de qualificar el sector audiovisual europeu de "reaccionari" i alguns ministres del ram com l'espanyol José Ignacio Wert han hagut de passar la maroma en considerar la posició del seu govern com més propícia a la "competència raonable" que a l'excepció cultural.

Obert per reflexió. Laboratori de treball en xarxa i...

Us presentem aquesta interessant publicació que és resultat del projecte ‘Obert per reflexió’. Es el primer projecte del Centre d’Art Tarragona i es va plantejar com un laboratori de treball col·laboratiu amb l’objectiu d’imaginar i proposar maneres sostenibles de generar projectes en xarxa per tal de reforçar l’ecosistema cultural del territori. Va convidar a institucions, col·lectius, projectes i agents artístics i culturals del territori i es va plantejar com un espai de trobada organitzat al voltant de tres eixos: la comunicació, l’educació i la participació. Durant sis setmanes (del 21 de novembre al 25 de gener de 2012) s’hi van proposar diferents sessions de treball amb la intenció de promoure l’anàlisi de projectes, la reflexió crítica i el disseny de nous processos de treball entre tots els participants.

El repte de crear i fidelitzar publics. Joaquim Aloy

Article de Joaquim Aloy publicat al número extraordinari que la «Revista de Catalunya» va dedicar a les polítiques culturals. Aloy explica què es pot fer perquè la cultura (el teatre, la música, les biblioteques...) arribi al màxim nombre de ciutadans possible,  explica que s'està fent i què es pot fer per intentar crear nous públics i mantenir els que ja tenim, etc.  Aquest és l'eix central de l'article, on trobarem sobretot molts exemples d'experiències reeixides en la recerca i fidelització de públics, experiències que es poden considerar bones pràctiques. Tanmateix,  insta a les diferents administracions a explorar i treure el màxim rendiment de la transversalitat entre els àmbits de la cultura, l’educació, la joventut, el benestar social, la immigració, la participació ciutadana...; a la cooperació i el treball en xarxa entre les institucions, els equipaments i la iniciativa privada, i a qüestionar, replantejar, innovar, transformar i adaptar les polítiques i els equipaments a la nova realitat.

Musiques actuelles: ça part en live

Aquesta obra descriu l’estructura i els models de funcionalment del sector de la música moderna en viu a França. Descriu com s’organitza el sector, quins són els models econòmics que el regeixen, els actors que hi participen i les relacions contractuals que el regulen.

Els autors, Gérôme Guibert – doctor en sociologia i professor a la Sorbonne Nouvelle (Université Paris III) i investigador al laboratori CIM-MCPN – i Dominique Sagot-Duvauroux – doctor en economia i professor a la universitat d’Angers i investigador al GRANEM – assenyalen que el sector de la música en viu a França està gestionat per un conjunt heterogeni i divers d’empreses, petites i mitjanes i destaquen la importància del productor com a figura que proporciona ocupació als artistes.

Influence and attraction: culture and the race of soft power...

Nou informe del British Council sobre les pràctiques i tendències globals en les relacions culturals internacionals i el poder tou. L’autor, John Holden, membre de l’equip de reflexió  britànic Demos, remarca la importància de la cooperació, l’intercanvi i l’enteniment mutu per sobre de la competència entre països. Considera que els governs han de ser conscients que la política i la cultura estan cada vegada més connectades i que la comunicació global és cada cop més veloç.

L’informe analitza les motivacions dels governs a l’hora de desenvolupar estratègies de política cultural internacional que poden ser ideològiques, comercials, polítiques o culturals; descriu les últimes tendències i estratègies en diplomàcia cultural i els actors que hi participen

Jo tenc un cinema - Al parc...

L’empresa que gestiona els cinemes Renoir a tota Espanya va decidir tancar, entre d’altres, el Renoir de Palma. Immediatament, un grup de ciutadans es va unir amb una idea comuna: no es podia permetre que Mallorca quedés sense les seves úniques sales íntegrament en versió original. Es va crear l’associació XarxaCinema, que va aconseguir realitzar les gestions necessàries per mantenir obert el cinema. Els associats van votar entre diverses opcions i van decidir anomenar-ho CineCiutat.

Aquí teniu un dels vídeo de la seva campanya de captació de nous socis #Jotencuncinema.

In defence of the public’s judgement. Alka Sehgal Cuthbert

 «If you want the public to engage with the arts, you can’t treat them with disdain», says Alka Sehgal Cuthbert.

It’s been an interesting time for the arts of late. A few weeks ago, Tate Britain opened its renovated galleries to reveal paintings hung in chronological order without information plates. Before that, the revamped Rijksmuseum re-opened and, like Tate Britain, it also had a new take on the hanging criteria for its art. Whatever the merits or otherwise of these particular attempts to re-present art to us, they do at least seem to be driven by an admirable impulse – to allow more space for people to develop their own interpretations of art works. This is certainly a welcome development for anyone interested in art.

Unfortunately, at a recent event called ‘What’s the point of art schools?’, a far less welcome trend was apparent.

La renovación de la Cooperación Iberoamericana....

Document que recull les ponències del seminari que, sota el mateix títol, es va celebrar a Madrid el 15 i 16 d’octubre de 2012 amb l’objectiu de reflexionar sobre quines noves estratègies cal aplicar a la cooperació iberoamericana per transformar-la i adaptar-la als canvis que s’estan produint en l’àmbit de la cooperació internacional i en la regió.

El seminari, organitzat en el marc de XXII Cumbre Iberoamericana de Cádiz per la Secretaría General Iberoamericana (SEGIB) i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) va fixar un doble objectiu:

Estudi del sector audiovisual a Catalunya 2013

Una cinquantena d'empreses del sector audiovisual català estan des d'aquest dimecres agrupades en el nou Clúster de la Indústria Audiovisual de Catalunya amb la mirada posada en la creació de noves oportunitats de negoci.

La principal eina que dota de continguts i arguments al clúster és aquest document 'Estudi del sector audiovisual 2013', elaborat per la Taula d'Entitats pel Foment de l'Audiovisual a Catalunya durant el primer trimestre d'enguany amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Segons l’estudi, el sector audiovisual català, dins les àrees de cinema i televisió, aglutina a Catalunya gairebé 1.700 empreses, tot i que no arriben a 800 les que tenen un o més treballadors. En el període de crisi econòmica ha desaparegut bona part del teixit industrial audiovisual.

Study on the impact of the EU Prizes for culture

Es publica un informe en què s’avalua l’impacte dels quatre premis que atorga la Unió Europea en matèria de cultura:

  • Premi Unió Europea de Patrimoni Cultural / Premis Europa Nostra (European Union Prize for Culture Heritage,  Europa Nostra Awards)
  • Premi D'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea, Premi Mies Van Der Rohe, (European Union Prize for Contemporary Architecture / Mies van der Rohe Awards)
  • Premi de Literatura de la Unió Europea (European Union Prize for Literature)
  • Premi Unió Europea de Música Contemporània, Premi l’European Border Breakers (European Union Award for Contemporary Music, The European Border Breakers Awards)

Turismo cultural. Patrimonio, museos y empleabilidad

Aquest estudi fa un diagnòstic de l’oferta de museus de l’Estat espanyol i els considera un atractiu clau per millorar el potencial d’empleabilitat del sector turístic. Defineix també quins perfils professionals i quines estratègies de col·laboració són necessàries per consolidar el turisme cultural com a sector específic  del turisme. Publicat per l'Escuela de Organización Industrial de Madrid i elaborat per Nuria Morère Molinero i Salvador Perelló Oliver, professors d’Història i de Sociologia de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, els objectius específics d’aquest estudi són els següents:  

-       Analitzar l’evolució i situació actual del concepte turisme cultural des de la perspectiva dels seus models i polítiques de gestió i de les seves xarxes professionals;

"Mi papá es director de cine" d'Álvaro Germán...

Álvaro Germán Roda ha guanyat el V Concurso de Cortos de RNE amb el curt "Mi papá es director de cine".  El jurat del certamen l'ha destacat per ser un "retrato tierno y crítico del mundo del cine", segons ha dit Enrique González Macho, president de l'Academia de Cine i membre del jurat.

Evolución de los públicos de les organizaciones culturales y...

La Fundació Contemporánea ha presentat els resultats de l’Observatorio de la  Cultura corresponent al primer semestre de 2013. Atès que el nou programa de la Comissió Europea de finançament cultural Europa Creativa per al període 2014-2020 estableix com a prioritat estratègica el desenvolupament de públics, l’informe d’aquest semestre analitza alguns aspectes relacionats amb l’evolució dels públics de les organitzacions artístiques i culturals i la seva gestió.

L’informe és el resultat d’una enquesta de quinze preguntes formulades a un panel d’experts i professionals del sector cultural. Els resultats de les respostes es presenten segmentats segons dos criteris: el caràcter públic o privat de la organització i la seva tipologia (museus, espectacles, edició i centres).

 Els principals resultats han estat els següents:

  • Els museus són les organitzacions que més han augmentat els seus públics (6,9%), mentre que els espectacles són els que experimenten un major descens (4,8%);

«Popular music and cultural policy» International journal of...

L’últim número de l’«International journal of cultural policy» analitza models de polítiques i exemples pràctics de gestió de la música popular a escala local i estatal de països com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Escòcia, Anglaterra i EUA. Els articles inclosos fan referència tant a iniciatives per finançar i fomentar aquesta música com a esforços per contenir els excessos que genera. També deixen entreveure que en moltes ocasions la música popular es veu afectada de manera molt directa per decisions adoptades en altres àmbits com l’educatiu, el legislatiu (drets d’autor) o la planificació urbana. Els governs i administracions s’han de posicionar, regular i equilibrar nombroses dicotomies (alta cultura enfront de baixa cultura, música com a art enfront de música com a indústria, interès públic enfront d’interès privat, dret al soroll enfront de dret al descans, ...) Els ciutadans poden entrar en contacte amb la música popular en qualsevol moment i a través de múltiples formes fet que provoca nombrosos debats estètics, econòmics i polítics.

The Value of presenting: a study of performing arts...

Us presentem aquesta recerca sobre el valor i els beneficis de les representacions d’arts escèniques en viu al Canadà i la seva repercussió en els ciutadans, en les comunitats i en la societat. Encarregada per la Canadian Arts Presenting Association (CAPACOA) i elaborada per Inga Petri de l’ Strategic Moves, la investigació revela que els canadencs – amb independència de la seva condició socioeconòmica - valoren molt positivament els espectacles escènics, i identifica un ampli ventall de beneficis associats amb la salut i el benestar dels individus, la vitalitat i el dinamisme de les comunitats i la solidaritat i la cohesió social.

L’estudi s’ha realitzat tenint en compte diverses perspectives: la dels artistes i creadors, productors, personal tècnic, agents, mànagers i promotors, així com la dels municipis, els patrocinadors privats o d’altres sectors relacionats com la sanitat, els serveis socials o l’educació.

¿Quieres una aplicación?...

Desde 2011, o incluso desde mucho antes, se vienen enlazando diferentes estudios que analizan las posibilidades que tienen las Tecnologías de la Información y la Comunicación en el ámbito de la didáctica y la interpretación de los museos o cualquier otro espacio expositivo. También numerosos encuentros ponen de relieve la importancia que en los años venideros tendrán las innovaciones en este sentido.

Iniciativa interessant per fomentar l’òpera entre els joves

A Younger Theatre és un web britànic per a la promoció de les arts escèniques (i del teatre en particular) que ha engegat una iniciativa per fomentar l’òpera entre els joves de 18 a 26 anys. Els interessats han d’omplir un qüestionari i explicar perquè volen participar en el projecte. Als joves escollits se’ls regala una entrada per a assistir a una representació d’òpera i a una trobada posterior amb artistes i altres joves participants en el projecte. També se’ls convida a formar part d’un vídeo promocional de l’espectacle.

Es tracta d’una bona pràctica a tenir en compte per totes aquelles organitzacions artístiques que vulguin ampliar i/o fidelitzar el seu públic jove i adolescent. Resulta d’especial interès perquè els participants tenen l’oportunitat de socialitzar la seva afició amb altres joves de la mateixa edat i ampliar la visió de la seva experiència teatral amb les impressions proporcionades pels propis artistes.

The Digital Future of Creative Europe. Booz & Company

Enquesta encarregada per Google a la consultora Booz & Company en què s’analitza l’impacte de la digitalització i d’internet en el sector de les indústries culturals a Europa. L’informe fa referència al període 2001-2011 en els 27 països de la UE i presta una atenció particular a Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Polònia i Regne Unit, i es concentra en cinc sectors: cinema i televisió, premsa (diaris i revistes), edició de llibres, música i videojocs.

L’objectiu de l’estudi és determinar fins a quin punt els mitjans digitals i la cultura de la gratuïtat han contribuït a una desacceleració del creixement i a una supressió de llocs de treball.

CultSurfing: connexió de projectes singulars...

Enguany es posa en marxa la primera edició del programa CultSurfing.Connexió de projectes singulars, impulsat per la Direcció Barcelona Capital de l’Institut de Cultura de Barcelona i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu catalogar, connectar i donar visibilitat a projectes culturals singulars dels Països Catalans. El procés per a presentar projectes ja està obert i es fa a través d’un formulari en línea que trobareu Aquí

Jo vull ser públic de la cultura

Ferran Farré |  Vindicacions. Espai personal de Ferran Farré

Tinc una colla d’amics en la cultura, que quan senten parlar de públics es posen nerviosos, a la defensiva, i carreguen sense pietat contra la idea de crear públics, d’educar públics… Fa temps que em fan rumiar. Per una barreja de respecte i de por –ja que estan bastant més posats que jo en el discurs- mai m’he atrevit a portar-los la contrària; però ara, amb la protecció de la distància, el reforç de la calma que dona un matí empordanès solejat , ple de pardals que no paren de xerrar i a la vista cobdiciosa del cirerer encara carregat, penso que puc.

Sóc conscient que ells defensen la vessant més combativa, la que veu en la cultura una eina de transformació i de canvi, de lluita, i no és que jo ho vulgui negar, ja ho crec que des de la cultura es poden fer aquestes coses!; però penso que es agafar una mica la part pel tot, i té un no sé què d’excloent, i si m’apureu, d’elitista.

L’arquitectura de la biblioteca: recomanacions per a un...

A partir d'un acord entre l'editor, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya; la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, i el mateix autor, ja és possible descarregar-se gratuïtament el llibre "L'arquitectura de la biblioteca: recomanacions per a un projecte integral", escrit per Santi Romero, arquitecte de la Gerència de Serveis de Biblioteques.

Es tracta d'un llibre especialitzat en equipaments bibliotecaris que pretén ser un instrument per planificar i projectar de forma integral una biblioteca, a partir del treball comú entre arquitectes, bibliotecaris i usuaris.

L'art de la resiliència. Eduard Miralles. Editorial...

Setmanes enrere dos bons amics d'Interarts han estat a Santa Maria, una ciutat de poc més de 250.000 habitants a l'estat de Rio Grande do Sul, Brasil, per tal d'engegar un programa de recuperació de l'energia ciutadana col·lectiva a través d'eines i recursos de tipus cultural. A principis d'aquest any s'hi va incendiar la discoteca Kiss, provocant gairebé 250 víctimes, i des d'aleshores l'ànim de la ciutat no ha tornat a ser el mateix. Aquests dies celebrem el vintè aniversari de la fundació de "Pallassos Sense Fronteres", una Organització No Governamental d'arrels inequívocament catalanes que a hores d'ara s'ha estès per tot el món, amb una trajectòria indiscutible en la recuperació de la convivència a través de l'art dels somriures, especialment entre la població infantil, en comunitats que han patit els traumàtics efectes de les guerres o les catàstrofes naturals. Diverses organitzacions municipals vinculades a la unitat temàtica de cultura de la xarxa de Mercociutats varen crear l'any 2010 una farmaciola o kit de "Primers Auxilis Culturals" per tal de contribuir a pal·liar els efectes del terratrèmol que a principis d'aquell mateix any fa afectar la regió de Valparaíso a Xile.

La British Library demuestra la viabilidad y el valor de su...

En estos momentos en que se cierran bibliotecas por razones económicas y en virtud de los recortes que a todos nos afectan, la Biblioteca Británica ha demostrado con datos el valor que aporta a la sociedad, incluso para aquellos que no hacen uso de sus servicios de manera directa.

Según la evaluación que facilita en un informe reciente –similar al que ya hiciera en 2003, antes de toda esta crisis- la labor de la biblioteca más importante del Reino Unido no sólo crea el valor social, humanístico, formativo de toda biblioteca, sino que su contribución a la sociedad británica también se traduce en valor económico para los usuarios y población en general.

Así, según los datos que recoge el informe, su valor económico es casi cinco veces superior a los costos que representa.

«Culture unbound»: ‘Current issues in european cultural...

La revista «Culture unbound: journal of current cultural research» publica dues noves seccions temàtiques. La primera, editada per Ferda Keskin, fa un diagnòstic de l’estat actual dels estudis culturals als diferents països europeus. La segona, editada per Fanny Ambjörnsson i Hillevi Ganetz examina la relació entre els estudis culturals i els estudis de gènere. Tots els articles provenen de la conferència ‘Current issues in European cultural studies’, celebrada el juny de 2011 a Norrköping (Suècia) amb l’objectiu de reflectir la heterogeneïtat de la recerca cultural contemporània.

'La ronda de nit' de Rembrandt o com atraure el...

Per anunciar la reobertura Museu Rijksmuseum d’Amsterdam és va fer una espectacular recreacióde l’obra'La ronda de nit' en un centre comercial.

L’edifici principal del Rijksmuseum va obrir les portes el passat dia 13 d’abril i l’obra mestra del pintor holandès Rembrandt van Rijn 'La ronda de nit' va  retornar a la seva antiga sala del Museu després d'una dècada d'obres de renovació dirigides pels arquitectes Antonio Cruz i Antonio Ortiz. 'La ronda de nit' és l'única obra que ha  tornat a ocupar el mateix lloc d'abans de la renovació.

El gasto en Ocio y Cultura en España 2013. Strategic...

La despesa familiar en cultura, oci i espectacles a Espanya va caure el 2011 fins a situar-se per sota dels nivells del 2006.  Concretament, el descens va ser del 4,3% respecte a l'any anterior. Ho revela aquest estudi de l’Strategic Research Center d’EAE Business School a partir de les dades de l'Institut d'Estadística i que calcula en 32.535 d'euros el que les llars espanyoles van invertir en aquest sector.

Catalunya és la tercera comunitat on més diners van gastar les famílies en béns culturals i d'oci, amb una despesa de 2.160 euros l'any de mitjana. Al davant de Catalunya hi ha Madrid i Navarra amb 2.459 i 2.239 euros de mitjana respectivament.

Informe sobre el impacto de la subida del IVA cultural en el...

L’Associació de Promotors Musicals (APM) i l'Associació de Representants Tècnics de l'Espectacle (ARTE) han presentat un informe sobre l'impacte en el sector de la música en directe que ha tingut la pujada de l'IVA cultural al 21%

l'Informe reflecteix les dades següents:

  • la reducció d'un 24% dels ingressos en taquilla (en els tres primers mesos de 2013)
  • la recaptació neta per venda d'entrades fins al passat 31 de març ha sofert un descens total del 27,51%,, amb un màxim en aquest darrer mes del 42,19%.
  • el tancament del 25% d'empreses del sector, perdent-se 500 llocs de treball directes i milers de temporals i indirectes, i s’han reduït salaris. Això també ha provocat que la despesa en Seguretat Social hagi augmentat uns 5 milions.
  • l'executiu ha recaptat 8.996.913,99 euros amb la pujada de l’IVA al 21%, però ha deixat d’ingressar 11.759.740,91 euros en IRPF, Impost de Societats o Seguretat Social. Així doncs, la recaptació fiscal de l’Estat ha caigut un total de 2.762.826,92 euros, segons l’informe.

Museos y Content Marketing. Hacia un nuevo modelo de...

Santos M. Mateos RusilloZER. Revista de Estudios de Comunicación, nº 34 (2013)

Los museos vienen aplicando, desde hace ya bastantes décadas, la teoría y práctica de la difusión cultural para generar contenidos culturales que faciliten la accesibilidad cognitiva y emocional de los visitantes a sus colecciones. Últimamente están apareciendo campañas y acciones de comunicación comercial que, lideradas desde los departamentos de comunicación de los museos, están creando unos contenidos cuyo objetivo final es publicitario, sirviéndose para ello de la técnica del Content Marketing. Este artículo presenta este nuevo modelo de generación de contenidos, mediante el análisis de algunos casos internacionales en los que se ha aplicado de forma exitosa.

The creative industries. Culture and policy

El professor de comunicació de la facultat d’Indústries Creatives de la Queensland University of Technology de Brisbane (Austràlia), Terry Flew, presenta la seva última obra sobre l’evolució del concepte indústries creatives, els seus impactes econòmics i industrials, com també socials, polítics i culturals. D’altra banda, Flew adverteix que és necessari que els economistes proporcionin als polítics i gestors dades sobre el rendiment econòmic d’aquestes indústries, però reivindica que s’avaluïn també des d’un punt de vista teòric, ideològic i polític. Considera que la relació entre indústries creatives i la universitat també hauria d’estar marcada per aquesta doble vessant empresarial i intel·lectual.