Notícies

La innovació també neix lluny de les metròpolis


  
La relació entre cultura, creativitat i desenvolupament territorial acostuma a explicar-se des de les grans ciutats. Les economies d'aglomeració, la concentració de talent i la densitat institucional han alimentat la idea que la innovació és, sobretot, un fenomen urbà. Aquest informe elaborat en el marc del projecte europeu IN SITU qüestiona aquesta mirada i aporta evidències sobre el paper que les indústries culturals i creatives (ICC) exerceixen en territoris no urbans.

Actualització de la metodologia d'avaluacions estratègiques


El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha actualitzat la metodologia d'avaluacions estratègiques amb criteris i reflexions que inclouen la diversitat, l’accessibilitat, la sostenibilitat o la mediació amb tot tipus de públics.
 

L'any 2014 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va publicar la metodologia d’avaluació Avaluació estratègica. Model teòric i aplicació. La iniciativa s’emmarcava en el projecte d’avaluació dels equipaments culturals d’abast nacional de Catalunya, amb la intenció d’iniciar un cicle de millora contínua i ser palanca de canvi per a la reflexió i el perfeccionament de les organitzacions i activitats.

El capitalisme que converteix la informació en poder

  
  
  

Joseph Vogl proposa a Capital y resentimiento una teoria del present construïda sobre una connexió que sovint s’analitza per separat: la financiarització de l’economia, l’expansió de les plataformes digitals i la formació d’una esfera pública dominada per la comparació, la valoració i el ressentiment. 

Els meus millors consells, de Clara Saperas


Aquest mes ens acompanya Clara Saperas, membre d'Interacció des de 2015, ha participat en Interacció23, i ens hi va presentar el projecte 'Lectures en ruta', un programa de descoberta literària i d’immersió en el sector literari de diferents indrets del territori pensat per a joves de 18 a 25 anys. 
 
Així és com la Clara es defineix i quins son els seus millors consells:

Els comuns culturals com a laboratori de governança urbana


  
Durant anys, les polítiques culturals urbanes han interpretat els equipaments de proximitat sobretot com a dispositius de cohesió, accés o programació. L’article de Santiago Eizaguirre desplaça aquesta mirada i proposa entendre alguns espais culturals comunitaris de Barcelona com a laboratoris de governança urbana i democratització econòmica. El text no estudia únicament projectes culturals. Analitza formes d’organització col·lectiva que intenten intervenir sobre les relacions entre administració pública, comunitat i economia social.
  
 

Accés, participació i democràcia cultural: deu converses per repensar la cultura


  
Un cop llegit, 10+1: Access, Participation and Cultural Democracy. Visions and Experiences resulta especialment interessant perquè aborda tres conceptes que sovint apareixen junts en els discursos culturals, però que no sempre es tradueixen en pràctiques coherents: l’accés, la participació i la democràcia cultural.

Les llengües minoritàries sostenen la diversitat cultural europea


  
L’informe de Paul Videsott, elaborat per al Parlament Europeu, parteix d'una idea que sovint queda diluïda en els debats sobre diversitat cultural: la riquesa lingüística d'Europa no depèn únicament de les llengües oficials dels estats, sinó també de les llengües minoritàries i minoritzades.

Planificació estratègica de museus i centres patrimonials


Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials.

Programar és construir una tradició teatral


  
La crisi de públics no pot explicar-se únicament per factors externs als teatres. Maria Moreno i Domènech dirigeix la mirada cap a les decisions artístiques i sosté que una part del problema es troba en unes programacions que han anat relegant la literatura dramàtica, afeblint el repertori i confonent sovint la renovació escènica amb l’abandonament de la tradició.

Els meus millors consells, de Nicolás Barbieri. Més de 10 anys sent membre


Cada mes, des d'abril de 2022, hem pogut conèixer i donar veu a un dels 1.749 membres que formen part de la nostra comunitat i compartir les seves recomanacions de lectures, projectes, persones, pòdcasts...i apunts personals.
 

Aquest mes ens acompanya Nicolás Barbieri, més de 10 anys sent membre, és doctor en Ciència Política i graduat en Humanitats. Professor agregat a la Universitat Oberta de Catalunya, en el estudis d'Arts i Humanitats i docent al Màster de Gestió Cultural d'aquesta universitat.