Notícies

  
Les organitzacions culturals acostumen a pensar-se a si mateixes com a entitats autònomes amb una missió pròpia, uns públics definits i uns objectius específics. Aquesta guia de Raluca Iacob proposa una mirada diferent: entendre que bona part de la capacitat transformadora de la cultura depèn de les relacions que s'estableixen entre organitzacions, professionals, comunitats i institucions.

Kult-ur | Universitat Jaume I
 

L’impacte que la crisi de la Covid-19 i la gestió de la salut pública han ocasionat en el sector i en els hàbits turístics sembla haver marcat un abans i un després en les formes en com ens desplacem i ens relacionem amb l’entorn físic i social a les destinacions turístiques, siguin urbanes o rurals, les quals han vist esclatar la seva activitat amb la pandèmia.

A raíz de la publicación a comienzos de año de un artículo sobre ese tema, la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE) y TEA Tenerife Espacio de las Artes, celebran este viernes [día 24] y el sábado [día 25] el encuentro Museo prosaico. Norma, praxis, precariedad, en el marco de reunión de la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE). En este encuentro, profesionales reconocido prestigio en el ámbito de las artes, el pensamiento estético, la crítica de arte y la dirección de museos, debatirán cuestiones fundamentales para entender el papel del museo y los desafíos a los que se enfrenta esta institución.

 Rius-Ulldemolins, J., Rubio Arostegui, J. A., Flor, V.
 

L’aparent descentralització de la política cultural a l’estat espanyol es topa amb la realitat dels números: la inversió cultural troba en Madrid la seva principal beneficiària, deixant de banda l’articulació amb altres autonomies i la cobertura de les necessitats culturals de les poblacions localitzades a la perifèria.