valor

Us presentem aquesta recerca sobre el valor i els beneficis de les representacions d’arts escèniques en viu al Canadà i la seva repercussió en els ciutadans, en les comunitats i en la societat. Encarregada per la Canadian Arts Presenting Association (CAPACOA) i elaborada per Inga Petri de l’ Strategic Moves, la investigació revela que els canadencs – amb independència de la seva condició socioeconòmica - valoren molt positivament els espectacles escènics, i identifica un ampli ventall de beneficis associats amb la salut i el benestar dels individus, la vitalitat i el dinamisme de les comunitats i la solidaritat i la cohesió social.

L’estudi s’ha realitzat tenint en compte diverses perspectives: la dels artistes i creadors, productors, personal tècnic, agents, mànagers i promotors, així com la dels municipis, els patrocinadors privats o d’altres sectors relacionats com la sanitat, els serveis socials o l’educació.

En estos momentos en que se cierran bibliotecas por razones económicas y en virtud de los recortes que a todos nos afectan, la Biblioteca Británica ha demostrado con datos el valor que aporta a la sociedad, incluso para aquellos que no hacen uso de sus servicios de manera directa.

Según la evaluación que facilita en un informe reciente –similar al que ya hiciera en 2003, antes de toda esta crisis- la labor de la biblioteca más importante del Reino Unido no sólo crea el valor social, humanístico, formativo de toda biblioteca, sino que su contribución a la sociedad británica también se traduce en valor económico para los usuarios y población en general.

Así, según los datos que recoge el informe, su valor económico es casi cinco veces superior a los costos que representa.

Un dels reptes de les biblioteques a l'actualitat és fer visible el valor que generen a la societat i els beneficis que aporten. En el marc d'Interacció, es va portar a terme la taula rodona "Com fer visibles els beneficis de la Biblioteca Pública a la societat" en la que es va presentar el treball dut a terme per l'Àrea de Presidència i dues experiències de referència a nivell europeu.

En els enllaços d'aquesta entrada trobareu les presentacions que van fer els ponents.

Ja podeu consultar el segon volum de la col·lecció «Arte, mercado y derecho» de la Fundació Gala-Salvador Dali titulat «El valor del arte. Dinero, poder, belleza» escrit  per Michael Findlay, marxant d’art de prestigi internacional i  director d’Acquavella Galleries de Nova York. Des d’un coneixement profund del mercat de l’art, Flindlay explica amb detall com comprar, com vendre, com mirar i com gaudir de l’art. Aborda qüestions relatives al valor econòmic i comercial de l’art però també al seu valor social, artístic i essencial.

Per Enric Vilagrosa, cap de la Unitat de Programació i Innovació
Gerència de Serveis de Biblioteques

Els dies 8, 9 i 10 de maig van tenir lloc les jornades d'Interacció. Aquest any la trobada presentava dues grans novetats: un format més participatiu amb activitats simultànies i una plataforma virtual que des dels mesos previs ja anava fent boca. El tema, aquest any entorn a "El valor públic de la cultura i les eines per a gestionar-la", feia també que prestéssim especial atenció a l'esdeveniment. Responsables i professionals de la cultura així ho van creure també si considerem que en total van ser 600 els inscrits.

El tema de la convocatòria feia de l'ocasió l'escenari ideal per fer la presentació dels resultats de l'estudi "El valor social de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona", que hem elaborat amb la Direcció d'Estudis i Prospectiva. Cal remarcar que hi ha pocs referents en estudis com el que hem portat a terme i que estem obrint via en l'àmbit de l'Estat espanyol en aquesta temàtica.

Informe en què s’analitza quin impacte té en la salut i el benestar de les persones el fet de visitar museus i participar en les activitats que s’hi organitzen. L’encarrega l’Arts Council of England a l’economista de la London School of Economics i especialista en mètodes d’avaluació de béns no mercantils, Daniel Fujiwara. L’estudi forma part del Happy Museum Project, que pretén avaluar qualitativament l’experiència de visitar museus i demostrar amb evidències numèriques que la inversió en museus i cultura és fonamental per a la felicitat dels ciutadans. 

Fujiwara assenyala que els estudis sobre l’impacte de la participació en activitats artístiques i culturals acostumen a basar-se en enquestes on els participants especifiquen quin preu pagarien per un bé o servei cultural com assistir a una exposició, per exemple. Afegeix però, que aquest mètode requereix que els enquestats estiguin ben informats i disposin d’un conjunt de preferències ben definides per poder expressar les seves valoracions de manera acurada, unes condicions que, segons l’autor no solen donar-se en aquestes investigacions,

What Next? (I ara què?) és un col·lectiu cada vegada més gran d’organitzacions artístiques i culturals que es reuneixen per promoure, donar suport i debatre sobre al treball cultural que dia a dia es desenvolupa al llarg de tot el Regne Unit. Tenen per objectiu establir aliances amb els polítics i les comunitats i difondre els temes debatuts a les organitzacions artístiques a través de correus electrònics. El col·lectiu vol ser una mena de catalitzador del debat nacional sobre les arts i la cultura i activar el desenvolupament de projectes conjunts.

El passat 29 d’abril What Next? va celebrar una conferència a Londres que va reunir a més 650 professionals  i activistes que van debatre sobre com involucrar més a la ciutadania i a les comunitats en l’art i la cultura. La reunió va provocar una allau de respostes a Twitter. El col·lectiu de professionals del sector cultural Arts Professional (AP) ha recollit alguns d’aquests tuits i ha demanat al seus autors que ampliessin les seves aportacions al seu blog. 

José Ramón Insa  | Espacio Rizoma

Existen muy diferentes campos semánticos para abrazar el concepto de cultura. Uno son tomados desde el ámbito teórico-racional y otros desde el ámbito empírico. La necesidad de una convergencia entre ambos es absoluta para crear espacios de responsabilidad pública. En periodos de recesión como el actual se produce también una paradoja: se busca una especie de movimiento perpetuo en el que se intenta dar apariencia de normalidad a través de hinchar programas de modo demasiado artificial. Este encadenamiento de eventos continuos supone más una metáfora de la intencionalidad de representaciones que de una ejecución de procesos de construcción de cultura. Estaría bien aprovechar la situación para detenerse mínimamente y reflexionar. Sin embargo, construir un corpus teórico en las administraciones es una auténtica quimera que continuamente se tumba desde criterios economicistas e hiperactividad programática. Sin una perspectiva de futuro amplio se gestiona desde la inercia y en ocasiones desde la ocurrencia, una subjetividad hipertrofiada que no es sino el reflejo de una interpretación parcial de la realidad circundante. Estas posiciones de “seguridad” eximen de seguir pensando y es una posible causa de que la cultura local no siga avanzando en la misma proporción que avanza la calle.  Unas posiciones que se aferran a una especie de “política de la intrascendencia” preocupada por intereses limitados a las lógicas del poder.

Jordi Oliveras |  Bloc de Jordi Oliveras

dimecres 8 de maig de 2013

El proper divendres 10 de maig participo a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que porta per títol "La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats".

M'han dit que es buscarà respondre a preguntes com aquestes: "s'hi abordarà si la cultura és sostenible tal i com la concebem avui dia i quin ha de ser el paper del món local davant d'aquesta situació. Cal tendir cap a un model més ajustat? S'ha de refermar el paper central de la cultura en la societat? Dubtar de la sostenibilitat de la cultura implica dubtar del mateix concepte de cultura?Quin paper ha de jugar el sector privat en la cultura? Quins pros i contres té el mecenatge? Com es poden finançar els grans equipaments imprescindibles per al país? Quin ha de ser el paper de l'administració pública pel que fa al finançament de la cultura? La cultura ha de ser, per davant de qualsevol altra consideració, un bé i un valor públic?"