transformació digital

El Pla preveu tres tipus d’accions en funció del destinatari: accions adreçades a les empreses natives digitals (empreses que utilitzen les noves tecnologies com a base de la creació: videojocs, apps de continguts culturals, empreses de 3D, etc.), accions destinades a les empreses culturals tradicionals (empreses dels sector editorial, musical, audiovisual, arts escèniques, visuals, etc.) i accions transversals.

Centre d’Études sur l’Intégration et la Mondialisation (CEIM) ׀ Antonios Vlassis

Primer document de recerca de l’any 2014 del CEIM dedicat a la governança mundial de la cultura on s’hi aborden tres qüestions fonamentals: els acords comercials i la cultura, la cooperació i el desenvolupament cultural i la digitalització de la cultura. El document reuneix noves aportacions de especialistes reconeguts en matèria de regulació internacional de les indústries culturals publicades al llarg de 2013 a Chronique culture, commerce et numérique, el butlletí mensual del CEIM per a l’Organització Internacional de la Francofonia.

Observatorio Vasco de la Cultura

Hoy las Industrias Culturales y Creativas ocupan un lugar central en las políticas de crecimiento económico en aquellos territorios que han realizado una apuesta por el valor añadido, la creatividad y la innovación. En un contexto económico globalizado, las economías con mayor crecimiento están desarrollando estrategias en este sentido.

El presente informe ofrece una panorámica sintética del marco conceptual de las Industrias Culturales y Creativas, de las políticas de fomento impulsadas por la Unión Europea y de las políticas de la  Comunidad Autónoma de Euskadi (CAE) que inciden en estos sectores. 

Mª Trinidad García Leiva  |  Fundación Alternativas

Durante los años 2004 y 2008 la cooperación española asistió a un momento destacable de su historia, marcado por el crecimiento cuantitativo de la Ayuda Oficial al Desarrollo, la transformación cualitativa de su posicionamiento estratégico y el inicio de una reorganización institucional orientada a su definitiva modernización. Sin embargo, el periodo enmarcado entre los años 2009 y 2011 acabó minando las bases de estos cambios puesto que los mencionados avances no se consolidaron y la crisis financiera que acompañó el cambio de legislatura dejó a la cooperación al desarrollo atrapada entre las políticas económica y exterior.

El sector de la cultura i la creació de la Unió Europea patirà un dèficit de finançament bancària de 13.400 milions d’euros en els propers set anys. El motiu és perquè les entitats financeres sovint refusen les peticions de crèdits presentades per empreses culturals, sobretot d’aquelles petites i mitjanes. Aquest fet obstaculitza el progrés d’un sector vital per a l’economia europea, que té un creixement superior al creixement mitjà i que suposa un 4,4 per cent del PIB de la UE i un 4% de l’ocupació (8,5 milions de llocs de treball directes). Aquesta és una de les principals conclusions d’aquest estudi que analitza els problemes de finançament dels sectors culturals i creatius a Europa i que presenta les línies generals del programa Europa Creativa. Amb un pressupost de 1.460 milions d’euros durant els propers set anys (un 9% més que la quantia anual) el programa vol ser un instrument comunitari per impulsar els sectors culturals i creatius.

INTERact ׀ EENC

Informe que proporciona una panoràmica del paper que hi juguen les industries culturals i creatives (ICC) en l’àmbit de la Cooperació Territorial Europea (CTE)  i aporta un recull d’experiències de suport a les ICC en el marc dels programes europeus. Hi podeu trobar informació sobre les principals tendències en matèria d’ICC a Europa i Fonds Estructurals Europeus, una anàlisi dels principals projectes d’ICC i de les activitats més freqüents en CTE, així com estadístiques i exemples dels projectes de cooperació més reeixits. 

Kurt Salmon | Forum d’Avignon

Us presentem aquest informe, molt interessant, on es planteja com ha d’abordar la cultura els canvis introduïts per les tecnologies digitals. L’informe, elaborat per la consultoria Kurt Salmon per al Forum d’Avignon recomana la implementació d’urgent d’una sèrie de mesures per part dels poders públics perquè les indústries culturals i creatives puguin continuar el seu desenvolupament econòmic i creatiu.

La Comissió Europea posa a disposició un recull de vídeos del més destacat del passat  European Culture Forum, que es va celebrar del 4 al 6 de novembre d’aquest 2013, a Brussel·les.

Organitzat cada dos anys, aquest acte reuneix prop de 1200 professionals europeus dels sectors artístics i de la cultura per tal de fixar-se sobre les pràctiques culturals i les perspectives a Europa.

Arts Council England, the Arts and Humanities Research Council and Nesta have commissioned independent research agency MTM to track the use of digital technology by arts and cultural organisations in England between 2013 and 2015.

Results are now available from the first year survey of 891 arts and cultural organisations, including digital activities, barriers, enablers and impacts.

Creative economy report 2013 | Unesco, Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)

Segons aquest informe coeditat per la Unesco i pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el comerç mundial de béns i serveis creatius va assolir la xifra record de 624.000 milions de dòlars en 2011 i es va duplicar entre 2002 i 2011. Però el principal missatge que vol transmetre aquesta edició especial – destinada a analitzar i millorar els canals de desenvolupament a través de l’economia creativa a escala local – és que la creativitat i la cultura tenen un valor significatiu  no monetari que contribueix al desenvolupament social inclusiu, al diàleg i a l’enteniment entre els pobles. El principal interès de l’informe rau en el fet que presenta nombroses iniciatives locals d’economia creativa desenvolupades per agents locals en països en vies de desenvolupament.