transformació digital

Art-Xipèlag, Observatori de la Cultura de les Illes Balears vol ser un punt d'informació i trobada per a professionals, empreses, institucions i interessants en la cultura però també volem crear debat i reflexions entorn a diferents aspectes que pensam poden ser interessants a dins el sector cultural.

Per això el 25 de juny Art-Xipèlag va organitzar el seu primer debat a Twitter a on parlàrem de Plataformes Digitals Culturals. No fou un debat molt multitudinari perquè estem començant i la nostra audiència encara és petita, però sí es digueren coses molt interessants.

Angel Mestres | Emprende cultura #3

Los debates contemporáneos están repletos de pronósticos incumplidos y de nuevas aplicaciones y herramientas imposibles de aprehender. Querer predecir el impacto de la tecnología en el desarrollo futuro de la cultura está, así,  prácticamente condenado al fracaso, pero no por ello deja de ser un ejercicio interesante. Al fin y al cabo, lo único cierto es que el auge de la tecnología conlleva profundos cambios en la configuración de la sociedad y en sus pautas culturales: se transforman nuestros conocimientos y los modos de acceder a ellos y combinarlos, nuestras formas de expresión e identificación, y los modelos de organización cultural. Ante ello, se hace imprescindible experimentar, arriesgar, ensayar, innovar: el ensayo-error como metodología infalible.

La Organización de los Estados Americanos (OEA), el Banco Interamericano de Desarrollo (BID) y el Consejo Británico (British Council), comisionaron conjuntamente el informe “El impacto económico de las industrias creativas en las Américas, ejercicio realizado por primera vez con el fin de demostrar la importancia de la contribución de las actividades culturales y creativas —tales como las artes, el diseño, la música y la publicidad, entre otros— [1] al crecimiento, al empleo y al comercio en el hemisferio.

Observatorio Vasco de la Cultura

Las dificultades a las que se enfrentan los sectores culturales están haciendo que muchos organismos públicos se replanteen las formas de apoyo, desarrollando nuevos instrumentos que sean más eficientes y que respondan a las necesidades derivadas de un contexto cada vez más complejo y global.

En este sentido, el Observatorio Vasco de la Cultura dedica el presente informe a realizar una prospección a nivel internacional sobre cuáles son las diferentes vías que se están llevando a cabo para apoyar el desarrollo de los sectores culturales y creativos. 

Centre d’Études sur l’Intégration et la Mondialisation (CEIM) ׀ Antonios Vlassis

Primer document de recerca de l’any 2014 del CEIM dedicat a la governança mundial de la cultura on s’hi aborden tres qüestions fonamentals: els acords comercials i la cultura, la cooperació i el desenvolupament cultural i la digitalització de la cultura. El document reuneix noves aportacions de especialistes reconeguts en matèria de regulació internacional de les indústries culturals publicades al llarg de 2013 a Chronique culture, commerce et numérique, el butlletí mensual del CEIM per a l’Organització Internacional de la Francofonia.

Què us semblaria agafar el mòbil o la tablet, escanejar el pijama i poder llegir un conte?

Patricia Corredor Lanas ׀ Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Els agents culturals atorguen una puntuació de 4,5; l’any 2011, any de la primera edició d'aquest informe, la puntuació era d’un aprovat just amb un 5,1.  L’informe de 2013 s’ha elaborat a partir d’una enquesta a 304 experts (creadors, gestors públics i privats, investigadors i crítics) i vol oferir una panoràmica del sector cultural espanyol. Els resultats mostren també una condemna rotunda del sector al sistema fiscal aplicat a la cultura i, en especial, a l’increment de l’IVA al 21%. Els agents valoren de manera molt negativa el paper de l’Estat i de les polítiques públiques, i critiquen el projecte de Llei de la Propietat Intel·lectual.

Poetics

De l’últim número de Poetics destaquem un estudi sobre la influència del capital cultural familiar en els patrons de participació dels adolescents en concerts de pop/rock i en equipaments i activitats artístiques i patrimonials. Així com una investigació sobre mobilitat cultural i dissonància cultural, que demostra que el perfil d’omnívor cultural, tradicionalment associat als estrats socials més elevats, es troba també en persones d’estrats socials més baixos. Tant cap amunt com cap avall, els individus mòbils socialment adopten activitats culturals pròpies de les seves posicions socials d’origen i destinació en els seus perfils culturals.

Acción Cultural Española (AC/E)
 

Primera edició d’aquest Anuari que analitza les últimes tendències digitals i com les tecnologies canvien la manera de dissenyar, produir i exhibir cultura a l’Estat Espanyol. També fa prospectiva sobre el futur immediat. L’anuari neix amb l’objectiu d’ajudar als professionals de la cultura a comprendre millor com, a on i quan incorporar les noves tecnologies a les seves organitzacions culturals. Cada edició inclourà un apartat específic amb bones pràctiques en matèria de tecnologia digital en una disciplina concreta. Aquesta primera edició es dedica a les arts escèniques.

Tània Martínez Gil ׀ Joan Santacana Mestre ׀ Trea

Manual que vol rendir homenatge als anomenats ‘museus pobres’, als museus de sempre, els que han sobreviscut a les guerres, a les bombes, a la penúria i que van néixer gràcies al treball esforçat de bons treballadors i professionals de la cultura. Els autors denuncien que després d’aquests museus, amb objectes recuperats i investigats amb paciència però exposats amb moltes deficiències, van arribar uns nous museus amb magnífics edificis però sense objectes, sense investigació, insostenibles i inútils, nascuts amb l’única finalitat de donar servei als interessos especulatius que amenacen no només el desenvolupament de la cultura sinó també la seva pròpia existència.