filosofia

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

el balcón de la espera

Creen superado aquello que ignoran… ¿Cómo se le puede juzgar (a Freud) como superado si no lo hemos comprendido enteramente?, decía Jacques Lacan (1901-1981), en una entrevista publicada por la revista «Panorama» (Roma) en su número 21 de Diciembre de 1974[1].

¿Qué ha cambiado desde aquella fecha? Muchas cosas, pero lo destacable es que entre los síntomas de la hipermodernidad cabe destacar el declive de la ética y la desorientación intelectual. Pero para la ignorancia y la falta de ética hay remedio, el libro del psicoanalista gironí Jose Miguel Pueyo [2] es una lectura obligada y necesaria en ese sentido, lectura que atraviesa y llega al punto en el que se entrecruza la clarividencia, el saber más lúcido y el genio intelectual.

Ens ha arribat al Centre la darrera obra del sociòleg francès Gilles Lipovetsky, ‘La estetización del mundo’ escrita en col·laboració amb Jean Serroy i publicada per Anagrama, on analitza com l’art i el comerç s’han hibridat en el món actual. 

Lipovetsky, professor agregat a la Universitat de Grenoble, entre les seves obres hi ha ‘Els Temps hipermoderns’ o ‘La Cultura-mundo : respuesta a una sociedad desorientada’, que també podeu consultar al Centre.

Us proposem llegir aquesta ressenya i també aquí el principi del llibre : 

  
Una defensa rigorosa de les humanitats i del coneixement sense finalitat immediata en una època dominada pel criteri d’eficiència.
  

El filòsof italià Nuccio Ordine construeix a La utilitat de l’inútil un assaig argumentatiu i literari que qüestiona el paradigma utilitarista contemporani.

Pascal Krajewski ׀ L’Harmattan

Obra de dos volums que reflexiona sobre l’impacte de la tecnologia en l’art i sobre la nova sensibilitat que les envolta i que esbossa noves formes d’art i noves representacions i recepcions. El primer volum, «Les appareils a l’œuvre», es fixa en com influeix la tecnologia en el temps de creació de l’obra i en la seva existència com a objecte. El segon volum, «Le glaçage du sensible», analitza el temps de la recepció estètica en un món altament tecnològic.

Uns presentem aquesta obra de gran interès per qui vulgui obtenir una panoràmica d’algunes de les tendències actuals més destacades en l'àmbit de la investigació cultural. Inclou tretze entrevistes realitzades a reconeguts investigadors que treballen per reformular la manera d’investigar i entendre la cultura i els processos culturals.

Els autors i autores entrevistats són: Jeffrey Alexander, Andrew Benjamin, Luc Boltanski, Sarah Franklin, Boris Groys, Antoine Hennion, Mtichael Huter, Scott Lash, Esther Leslie, Brian Massumi, Walter Mignolo, Bernard Stiegler i Trinh T. Minh-ha. Procedeixen de disciplines diverses i d’escoles de pensament i àrees geogràfiques diferents (la majoria són nord-americans i europeus), però tots presenten una noció de cultura que incideix en aspectes com la creativitat, la invenció i la diferència. Els seus treballs es caracteritzen per plantejar maneres de producció (i de ser) culturals que generen els seus propis espais, xarxes i canals de distribució. El terme ‘cultura’ pren el sentit de treball, invenció i transformació, més que de projecte o filiació.

Dotze filòsofs analitzen el paper de la cultura en un món globalitzat, tecnològic i en transformació constant.
  

El número 41 de la revista l’Observatoire presenta el monogràfic Art, culture et philosophie: matière à penser, coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez, una reflexió coral sobre el paper de l’art i la cultura davant els profunds canvis socials, polítics i tecnològics del present.