governança

Econcult

El Departament d'Economia Aplicada a la Cultura (Econcult) de la Universitat de València acaba de publicar el documental que relata el procés participatiu d'elaboració de les línies programàtiques incloses en el Pla Estratègic Cultural Valencià 2016-2020 "Fes cultura", dissenyat per l’equip coordinat per Pau Rausell, membre d’Interacció, amb la col·laboració de 156 agents culturals de tots els sectors.

El vídeo recull la presentació del pla al Palau de les Arts de València —del qual ens vam fer ressò en aquesta entrada— davant 400 agents culturals, amb les opinions d’especialistes com Xavier Cubeles (Coordinador del Pla Estratègic de la Cultura de Catalunya) o Ramón Zallo (Coordinador del Pla Basc de la Cultura), amb qui es revisen en forma de conversa les tendències actuals, i les contribucions d’alguns dels agents que han pres part del procés de participació.

CoNCA

En la seva missió d’assessorar el Govern en política cultural, el CoNCA realitza avaluacions estratègiques dels grans equipaments culturals de Catalunya. En aquest cas, s’acaba de publicar el document corresponent al Gran Teatre del Liceu.

D’aquesta avaluació, que abasta les temporades entre 2012-2016, destaquem les recomanacions que fa l’equip del CoNCA en matèria d’estratègia de preus (s’aconsella una formulació de caràcter públic que potenciï l’accessibilitat), d’oferta pedagògica i immersió de públics en el llenguatge operístic, de la seva vessant més social (garantint la cohesió social a través del desenvolupament de polítiques específiques) o la funció pública del Liceu, que inclogui un suport a la creació i l’encabiment de propostes innovadores i artistes emergents.

A Catalunya tenim un bon nombre d’espais de creació i producció artística. Molts d’ells estan representats per Xarxaprod, (Xarxa d’espais de producció i creació de Catalunya). La xarxa és una associació que, des de l’any 2006 aglutina centres de producció i creació tant públics com privats al servei de la producció cultural contemporània.

Enguany, Xarxaprod està preparant unes jornades professionals pels dies 24 i 25 de novembre. Aquestes jornades que tenen per nom 'Espais creats | Noves convivències' giraran entorn la relació que s’estableix entre els usuaris/creadors i els espais que habiten. A través de varies activitats, entre les que destaquen dos tallers i un debat, Xarxaprod vol crear un espai de diàleg i intercanvi amb la finalitat de construir noves formes de convivència.

Arturo Rubio Arostegui, Joaquim Rius Ulldemolins | Arte, Individuo y Sociedad, Vol. 28, No 1, p. 41-57

Resumen  |  Desde su invención en los años cincuenta, la política cultural ha sido objeto de análisis y reflexión por parte de las ciencias sociales. No obstante, en España presenta una serie de características diferenciadoras frente a las democracias occidentales europeas como consecuencia del periodo franquista. Con la recuperación de la democracia España adquiere el paradigma dominante de una política cultural democrática basada en la libertad, el pluralismo y el derecho a la cultura. Sin embargo, tras décadas de gobiernos democráticos el diagnóstico de la política cultural en España presenta rasgos de crisis sistémica, además de los efectos de la crisis global financiera de inicios del siglo XXI.

Observatorio Vasco de la Cultura

El concepto de proximidad está en el centro de los debates; aunque siempre ha estado presente en las políticas culturales, ha ido ampliando su significado como factor transversal de la gobernanza local. Esto hace que su análisis sea complejo, puesto que remite a un abanico de temas ciertamente amplio.

Este trabajo realiza un acercamiento a nivel teórico y práctico a las políticas culturales de proximidad. A nivel teórico repasa su significado y sus implicaciones. Con ello se realiza una modelización del tipo de políticas culturales de proximidad que pueden encontrarse. Estos modelos sirven luego para, a nivel práctico, aproximarnos a la realidad y detectar casos relevantes en algún aspecto.

L'agenda política i mediàtica marca molts dels debats, també en cultura. El preu a pagar és la focalització del debat en uns pocs titulars i la pèrdua de complexitat i textures. D'això va aquest article breu: d'apuntar elements per a altres (possibles) debats de fons a l'entorn de la cultura. Pensar la cultura com a activitat i recursos compartits, pensar en els equipaments culturals com a mediadors de projectes ciutadans, pensar en la ciutadania com a usuària activa i culta dels serveis culturals o demanar del mecenatge alguna cosa més que la simple captació de recursos econòmics.

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Amb aquest article es busca aprofundir en l' [escassa] presència dels drets culturals en les polítiques culturals a Catalunya i en la necessitat que les polítiques culturals redefineixin les seves responsabilitats, desplegant els drets culturals com a estratègia de les seves accions. S’assenyala com, les polítiques culturals, continuen buscant la seva legitimitat més en la promoció de la cultura (cultura com a substantiu) més que en allò cultural (cultura adjectiva).

Nicolás Barbieri, Marta Ardiaca, Carme Rodríguez i Rubén Martínez  | 10 desembre 2015

1. PROCÉS PREVI. DEBAT INTERACCIÓ’14.

Es va rebre l’encàrrec des del CERC de realitzar una tasca d’anàlisi conjunta sobre els nous reptes de les polítiques culturals locals, a partir de la interrelació entre els agents tradicionals generadors de cultura i els nous agents emergents, entre l’administració pública i les seves dinàmiques i els col.lectius organitzats també generadors d’acció cultural en el territori. Un equip de quatre coordinadors format per Nicolás Barbieri, Marta Ardiaca, Carme Rodríguez i Rubén Martínez vam rebre unes pautes inicials que posteriorment vam desenvolupar en:

Krytyka Polityczna ,  European Cultural Foundation

Publicació resultat de la compilació d’articles, estudis, materials visuals i entrevistes d’autors de procedència geogràfica i professional ben variada, amb l’objectiu de mostrar l’ampli espectre de projectes i pràctiques culturals participatives que es duen a terme en les diverses regions europees i contribuir així a comprendre i construir unes ciutats més humanes; d’impulsar un major debat entre els ciutadans, professionals de la cultura, i altres agents interessats en el comú, la Cultura i el futur de les ciutats.

Margherita Sani, Bernadette Lynch, Jasper Visser, Alessandra Gariboldi | European Expert Network on Culture (EENC)

L’informe creat en nom de l’European Expert Network on Culture (EENC) com suport al grup de treball l’OMC analitza, a través d’exemples d’arreu del territori europeu, diversos exemples de graus de Participació en matèria de Patrimoni Cultural.

Més enllà de proporcionar una base sòlida per a la discussió i reflexió per al grup de treball d'OMC i el seu Pla de Treball 2015-2018, l’informe busca identificar i presentar els reptes i possibilitats de la Participació de les comunitats en matèria de polítiques públiques, així com de les institucions culturals i les parts interessades en la valoració i gestió del Patrimoni Cultural.