finançament de la cultura

Les polítiques culturals atribueixen a les pràctiques artístiques participatives la capacitat de generar inclusió, reconeixement i cohesió social. Eleonora Belfiore desplaça l’atenció dels beneficis promesos cap a les condicions que els fan possibles: qui assumeix el temps, el treball emocional i les responsabilitats de cura que els projectes no financen? La seva resposta assenyala una contradicció profunda. Les institucions públiques invoquen la justícia social mentre traslladen una part substancial dels seus costos als professionals que executen els projectes.

  
  
La Plataforma per la Llengua (PxLL) considera "inadmissible que el govern de la Generalitat no aprofiti la seva posició com a agent subvencionador i prestador per incloure clàusules que forcin els festivals a incloure més música cantada en català a la programació"

Us convidem a consultar el Portal GAUE de la Diputació de Barcelona amb la guia d'ajudes de la Unió Europea
 

La Guia d'Ajuts de la Unió Europea (GAUE) és un servei de l'Oficina d’Europa i Estratègia Internacional (OEEI) de la Diputació de Barcelona que recull informació sobre els principals fons de finançament europeu. 

  
La Guía para la inclusión de cláusulas para la igualdad de género en los contratos, las subvenciones y los convenios públicos, publicada per l’Instituto de las Mujeres el 2022 i elaborada per Santiago Lesmes Zabalegui, parteix d’una idea amb conseqüències importants per a la gestió pública: la despesa pública no és neutral respecte de la desigualtat.

  
L’informe del CoNCA 2021 descriu un any marcat per la continuïtat de la pandèmia. El sector cultural reprèn parcialment l’activitat, però ho fa des d’una posició fràgil, amb una sensació compartida de resistència més que de recuperació.
  

International Journal of Cultural Policy | J. Rius-Ulldemolins i A. Pizzi
 

Des dels anys noranta, amb l’impuls del neoliberalisme després de la caiguda del Mur de Berlín, s’ha considerat que l’enfocament correcte de les polítiques culturals era un model liberal basat en la separació entre l’esfera política, d’una banda, i les polítiques i institucions culturals, de l’altra. Amb tot, trenta anys després, aquests avenços han sigut modestos en alguns països europeus que han mantingut en gran manera els trets culturals anteriors, especialment als antics països comunistes i a les joves democràcies del sud del continent.

Com a resposta a la crisi ocasionada per la pandèmia, les institucions europees van adoptar en 2020 el paquet de mesures Next Generation EU amb l’objectiu d’impulsar la recuperació a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), el qual insta als estats membres a elaborar uns plans nacionals (PNR) per avançar cap a unes societats més sostenibles i resilients i, així, assolir els objectius establerts a escala europea.