museus

Joan-Isidre Badell, Cristòfol Rovira, Miquel Térmens |  Ibersid, Vol 8 (2014) p. 43-48.

Resumen: Se presentan los resultados del análisis de visibilidad de las sedes webs de museos de Cataluña realizado en 2013, a partir de los datos obtenidos por el explorador DigiDocSpider en Google. El objetivo global es obtener los datos necesarios para profundizar en la identificación de las buenas prácticas que ayuden a mejorar la visibilidad de cualquier sede web de museo. La metodología utilizada ha sido desarrollada en una doble perspectiva: comparativa y evolutiva con estudios anteriores. Se ha podido comprobar un incremento de visibilidad de los museos catalanes en el período 2006-2013; aunque se ha identificado una pérdida de visibilidad en los últimos cuatro años. En conclusión, los museos más grandes son los que mejor preparados están y mejores resultados obtienen mostrando una distancia muy significativa con los pequeños museos locales.

Bob Harlow | Wallace Foundation

Informe que inclou deu casos de bones pràctiques en matèria de desenvolupament de públics de teatre, música, òpera, dansa, museus i patrimoni. Les anàlisis i avaluacions dels projectes revelen nou actituds, per part de les institucions, que contribueixen al seu èxit i són les següents:

1. Reconèixer i reaccionar davant els canvis, assumir reptes i aprofitar les oportunitats;
2. Canviar certes pràctiques, fer esforços addicionals i ampliar coneixements per assegurar el desenvolupament dels seus públics a llarg termini, sense deixar de banda els seus públics ja fidels;
3. Identificar els diferents tipus de públics, les seves afinitats, estendre-hi ponts i dialogar;
4. Eliminar obstacles, determinar allò que dificulta la participació dels públics objectius i aplicar les solucions necessàries;

 Merete Sanderhoff (ed.) ׀ Statens Museum for Kunst
 

Cal no confondre algunes eines de participació ‘sense esforç’ que proporcionen les xarxes socials amb una veritable participació activa on els usuaris adquireixen coneixement i experimenten amb la creativitat. Aquest és un dels molts arguments i idees crítiques que aporta aquest document que recull algunes de les intervencions presentades als seminaris Sharing is Caring 2011 i 2012 celebrats a Copenhaguen

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

La mediació digital, que es materialitza a través de dispositius tecnològics fixos o mòbils als museus i exposicions o a través d’aplicacions a internet o a les xarxes socials, son objecte d’inversions molt importants per part de les institucions culturals. Aquesta bibliografia comentada presenta uns 150 ítems, entre llibres, articles i recursos en línia, per a la reflexió i l’anàlisi de l’estat de la qüestió en l’ús de les tecnologies digitals i la seva relació amb els públics, els objectes culturals i els coneixements.

Isabelle Paindavoine | Fédération Wallonie-Bruxelles. Observatoire des politiques culturelles

Cette étude a été confiée à SONECOM et a permis d’interroger 1.446 visiteurs. Elle n’aurait pas pu être menée sans la collaboration des 36 musées participants.

La première partie de cette publication est consacrée au dispositif méthodologique qui a été mis en place. La prise en compte de la fréquentation et de la composition du public dominical implique deux types de questionnements ; l’un pour les musées (gratuits ou payants le premier dimanche du mois), à travers un questionnaire en ligne, et l’autre auprès des visiteurs, via des entretiens in situ en face à face.

  
El manual de Antoni Laporte Roselló i Joaquina Bobes González, publicat per Trea, planteja la botiga com a part estratègica del model de museu contemporani.

El llibre examina els criteris essencials per crear i gestionar una botiga de museu amb estàndards equiparables a la resta de serveis museístics.

Tània Martínez Gil ׀ Joan Santacana Mestre ׀ Trea

Manual que vol rendir homenatge als anomenats ‘museus pobres’, als museus de sempre, els que han sobreviscut a les guerres, a les bombes, a la penúria i que van néixer gràcies al treball esforçat de bons treballadors i professionals de la cultura. Els autors denuncien que després d’aquests museus, amb objectes recuperats i investigats amb paciència però exposats amb moltes deficiències, van arribar uns nous museus amb magnífics edificis però sense objectes, sense investigació, insostenibles i inútils, nascuts amb l’única finalitat de donar servei als interessos especulatius que amenacen no només el desenvolupament de la cultura sinó també la seva pròpia existència.

QUAN EL SEU DIRECTOR ( QUE VE DE FORA DEL MÓN DELS MUSEUS) VOL SABER EXACTAMENT COM ES DESENVOLUPA UNA EXPOSICIÓ.
 

   
Màgia. No es preocupi.