educació i cultura

Un estudi sociològic que analitza quinze anys de pràctiques culturals a Espanya i identifica els factors que expliquen les desigualtats d’accés
  

Antonio Ariño Villarroya i Ramón Llopis Goig, en una publicació de la Fundació SGAE, examinen com la gran transformació sociocultural del segle XXI ha reconfigurat els interessos i les pràctiques culturals. L’anàlisi es fonamenta principalment en les Enquestes d’hàbits i pràctiques culturals a Espanya del Ministeri de Cultura i ofereix una lectura sistemàtica de l’evolució dels darrers quinze anys.

Quan l’aprenentatge permanent i l’accés a la cultura deixen de caminar en paral·lel i passen a formar part d’una mateixa estratègia de cohesió social.
  

L’any 2013, la Plataforma Europea de la Societat Civil sobre l’Aprenentatge Permanent (EUCIS-LLL), la Plataforma per l’Accés a la Cultura (ACP) i Culture Action Europe (CAE) van impulsar conjuntament la iniciativa Building synergies between education and culture. Es tracta d’organitzacions que comparteixen una visió comuna en els àmbits de l’educació i la cultura, amb objectius com l’ampliació de l’accés a la cultura i a l’educació, el foment de la inclusió social i l’acostament entre l’aprenentatge formal, no formal i informal.

Com la cultura genera valor públic en educació, salut i sostenibilitat més enllà de l’impacte econòmic.
  

L’estudi El retorn social de les polítiques culturals ha estat elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), sota la direcció de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB, Xavier Fina, professor i director d’ICC Consultors Culturals, i amb la participació de Nicolás Barbieri, Eva Merino i Adriana Partal, a partir d’un encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.