treball cultural i professionals

Cada mes, des d'abril de 2022, hem pogut conèixer i donar veu a un dels 1.749 membres que formen part de la nostra comunitat i compartir les seves recomanacions de lectures, projectes, persones, pòdcasts...i apunts personals.
 

Aquest mes ens acompanya Nicolás Barbieri, més de 10 anys sent membre, és doctor en Ciència Política i graduat en Humanitats. Professor agregat a la Universitat Oberta de Catalunya, en el estudis d'Arts i Humanitats i docent al Màster de Gestió Cultural d'aquesta universitat.

Les polítiques culturals atribueixen a les pràctiques artístiques participatives la capacitat de generar inclusió, reconeixement i cohesió social. Eleonora Belfiore desplaça l’atenció dels beneficis promesos cap a les condicions que els fan possibles: qui assumeix el temps, el treball emocional i les responsabilitats de cura que els projectes no financen? La seva resposta assenyala una contradicció profunda. Les institucions públiques invoquen la justícia social mentre traslladen una part substancial dels seus costos als professionals que executen els projectes.

Col·lectiu Cultura Una plataforma al servei del creixement, de la promoció i del desenvolupament del sector de les arts i la cultura.

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones a seguir o pòdcasts a escoltar.

Aquest mes ens acompanya Xavi Campos, gerent del Col·legi d’Educadores i Educadores Socials de Catalunya (CEESC)

En Xavi Campos és llicenciat en història contemporània i educador Social. Ha treballat com animador sociocultural i gestor cultural a l’Associació Sociocultural Gresca, ha estat gerent de l’empresa de gestió cultural Global Idea i tècnic de gestió de l’Associació per a la Promoció de Serveis a la Mediació. Va ser tècnic de l’Àrea Social del Consorci del Barri de La Mina.

Quants programadors busquen activament treballar amb artistes discapacitats? Quines són les principals barreres que justifiquen les institucions culturals per esdevenir més accessibles? Qui pot orientar i ajudar els gestors culturals per obrir els seus programes als professionals de les arts amb discapacitats?

  
La cultura acostuma a justificar-se pels beneficis que aporta a les persones i a la societat. Orian Brook, Dave O’Brien i Mark Taylor desplacen aquesta mirada cap a una pregunta menys habitual: qui pot crear cultura, treballar-hi i veure-hi reconeguda la seva experiència?

 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones a seguir o pòdcasts per escoltar.

Aquest mes ens acompanya Ricardo Klein, sociòleg i doctor en gestió de la cultura i el patrimoni.

Ricardo Klein és professor al Departament de Sociologia de la Universitat de València. Actualment és professor visitant a l'Institut de Sociologia de la Universitat de Porto. Les seves àrees de recerca inclouen l'art urbà, les polítiques culturals, les pràctiques culturals en espais públics i les ciutats creatives.

Es tracta d’un segon cens, que s’afegeix al Cens d’artistes de Catalunya, que incorpora totes aquelles professions com la gestió cultural relacionades amb el món de les arts i la creació cultural a Catalunya.
 

El Departament de Cultura i el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) han posat en marxa un nou cens obert a tots els oficis vinculats a l’artista i la creació que inclou totes les altres professions del sector cultural com ara l’edició de so, la producció, la comunicació, les finances, la distribució, la maquetació, el vestuari, l’escenografia, la gestió cultural o la mediació, entre molts altres.