equipaments culturals

Definició Infraestructures i institucions dedicades a la producció, difusió o preservació cultural. Criteri S’utilitza en continguts sobre biblioteques, museus, centres culturals o altres equipaments.

MACBA: la dreta, l'esquerra i els rics


  
El documental “MACBA: la dreta, l’esquerra i els rics”, produït pel col·lectiu SUB (Societat U de Barcelona), revisa l’origen i l’evolució del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i utilitza el seu cas per obrir un debat sobre les polítiques públiques d’art contemporani
  

Equipaments culturals en municipis petits


  
Els plans d’equipaments culturals municipals acostumen a començar amb una diagnosi física dels espais. Aquest estudi fa un pas més: posa en relació els equipaments amb el teixit social, els usos reals i les dinàmiques territorials. No es tracta només de què hi ha, sinó de com funciona i per a qui. Castellví de Rosanes esdevé aquí un cas clar de municipi petit on la política cultural es juga en l’encaix entre recursos limitats, dispersió territorial i activitat comunitària.
  

Pla d’acció cultural de Viladecavalls


  
Viladecavalls afronta el repte de construir un projecte cultural en un municipi fragmentat territorialment i amb una forta dependència del teixit associatiu. El Pla d’Acció Cultural proposa convertir aquesta dispersió en una oportunitat de cohesió, situant la cultura com a eix vertebrador de comunitat i estratègia municipal.
  

 

Quan treballes en un museu (i sembla màgia)


  
Un breu gag resumeix amb ironia una situació habitual: quan algú extern vol entendre com es construeix una exposició, la resposta sembla gairebé inexplicable.
  

Pla d’equipaments culturals de Sant Esteve Sesrovires


  
El municipi de Sant Esteve Sesrovires va elaborar un Pla d’equipaments culturals amb l’objectiu d’analitzar la situació dels espais culturals locals i orientar-ne la planificació futura.

  

Pla d’Acció Cultural de Cabrils (2014-2018)


  
El Pla d’Acció Cultural de Cabrils parteix d’una constatació clara: la participació cultural ha disminuït en els darrers anys i obliga a repensar no només la programació, sinó el conjunt del sistema cultural local.
  

 

Del conflicte entre art i economia al conflicte entre governança i autonomia


  
Llegit avui, aquest text de Joaquim Rius continua sent especialment útil perquè anticipa un debat que encara travessa moltes polítiques culturals: qui defineix la missió de les institucions culturals i amb quina legitimitat? (n. de l'e., 2026)
  

La cultura transgènica


  
En els darrers anys s’ha obert amb força un debat sobre qui produeix, gestiona i legitima la cultura. En aquest article, Helena Ojeda utilitza la metàfora de la “cultura transgènica” per descriure els processos en què pràctiques culturals nascudes en l’àmbit comunitari acaben absorbides o redefinides per les institucions i el mercat. El text parteix d’una discussió al Fòrum Indigestió que confrontava dues visions: la cultura com a espai de producció col·lectiva i la cultura organitzada segons la lògica de les indústries culturals. 

La lectura posa el focus en una tensió que travessa moltes polítiques culturals: què passa quan les formes culturals comunitàries entren en els circuits institucionals. El text convida a pensar com es poden reconèixer i sostenir aquestes pràctiques sense neutralitzar el seu potencial crític ni diluir-ne l’autonomia.
  
  

¿Es posible gobernar los teatros de ópera? Análisis del caso del Gran Teatro del Liceu de Barcelona


  
Un article de Joaquim Rius analitza el govern dels teatres d’òpera a partir del cas del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i examina els límits de les reformes de gestió aplicades a aquestes institucions.
  

El valor públic i la sostenibilitat en la gestió de museus



Una observació breu sobre aquest article dins la revisió que estem fent de taxonomies. Aquest és un bon exemple de radar conceptual: no detecta només un document, sinó un canvi de vocabulari en la gestió cultural. El concepte de valor públic comença a aparèixer amb força en el camp museístic en aquells anys i després s’estendrà a altres àmbits de les polítiques culturals.(n. de l'e., 2026)
  
Dos llibres recents aborden com els museus poden incorporar el valor públic i la sostenibilitat com a principis centrals de la seva gestió i de la seva relació amb la societat.