equipaments culturals

  
El volum Més enllà del binomi cultura i educació: aproximacions des de l’àmbit local no és un manual ni una guia operativa. És un desplaçament conceptual. Parteix d’una constatació aparentment simple, la relació entre cultura i educació és necessària per situar el debat en un terreny més exigent: com convertir aquesta relació en una pràctica sostinguda de política pública local.
  

Diuen que Albert Einstein va dir que no entens una cosa del tot fins que no ets capaç d’explicar-la a la teva àvia. Podríem posar en dubte l’aforisme: per què ha de ser precisament l’àvia? Per què hem de suposar que les àvies saben menys coses que nosaltres? Si més no, la frase que s’atribueix al físic d’origen alemany fa referència a un dels elements claus de l’educació competencial: la transferència. Aquells alumnes que són capaços d’explicar als seus companys allò que no entenen han assolit un domini expert de la competència en qüestió. Doncs bé, l’informe que l’OCDE va presentar el desembre de 2017 és un cas de transferència. Es titula «Culture and local development: maximising the impact».

Lliçó inaugural a tres veus:

La cultura com a guia de viatgers.

El viatge com a font d’aprenentatge

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona és l’equipament referent de la creació contemporània  d’arts  visuals,  no  únicament  d’àmbit  local  sinó  també  nacional. Amb independència de la seva categorització museística, esdevé l’element central en les polítiques públiques culturals del sector, motiu pel qual les administracions li donen suport financer.

En el context d’un món format per comunitats cada cop més diverses, interconnectades i canviants, el desenvolupament sostenible presenta reptes de tipus social, econòmic, ambiental i cultural que són responsabilitat tant de les polítiques públiques com del sector privat i la societat civil. La mediació cultural, entesa com a experiència educativa de transmissió de coneixement que cerca la creació d’espais generadors de pensament crític, igualtat, equitat i entesa, representa un immens camp d’oportunitats per transformar la manera com ens relacionem les persones a través de les arts, el llenguatge o la tecnologia.

Article breu que utilitza l’òpera com a cas per qüestionar les barreres simbòliques i socials de l’alta cultura, destacant iniciatives que la desplacen cap a l’espai públic i quotidià per ampliar-ne els públics i desactivar-ne l’estigma elitista.

  
Abans que existissin els equipaments culturals, les biblioteques o els centres cívics, hi havia espais al voltant dels quals les comunitats es reunien per explicar històries, transmetre coneixements i construir sentit compartit. Aquesta imatge inspira una reflexió sobre el paper dels centres culturals de proximitat en societats cada vegada més fragmentades i connecta directament amb una de les preguntes d’Interacció18: com es transmet la humanitat dels humans?
  

  
  
Quantes vegades ho hem sentit dir? I és cert, sempre ens manca temps sobretot per fer allò que més ens agrada, per gaudir amb els que estimem, llegir, anar a un concert, al teatre, al cinema o visitar aquella exposició que acaba aviat. La clau la podem trobar en la gestió que en fem, però ens caldrà anar a alhora. Sincronitzem els nostres rellotges!
  

  
Lectura prèvia per a Interacció 2018 – Sobre la humanitat dels humans
  

L'educació acostuma a associar-se a escoles, instituts i universitats. La cultura, en canvi, es vincula a biblioteques, museus, teatres o centres culturals. Aquesta separació sembla tan natural que sovint oblidem que és relativament recent i que condiciona profundament la manera com entenem l'aprenentatge.

Una mirada lúcida sobre què significa visitar un museu avui i per què la “visita” continua essent una pràctica vital —no només turística— en el teixit cultural català.
  

Et deixo triar. Què prefereixes, quedar-te a casa i començar alguna sèrie de Netflix o agafar el tren i baixar a Barcelona per anar al museu? Va, calça’t que em ve de gust veure l’exposició que acaben d’inaugurar al CCCB. Ens podem imaginar la conversa. Un dissabte a la tarda d’estiu en alguna població a prop de la capital.