educació i cultura

Relació entre pràctiques culturals i processos educatius. Criteri S’utilitza en continguts sobre educació artística, mediació cultural, projectes culturals educatius o relació entre escoles i institucions culturals.

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

Els meus millors consells, de Susana Arias


Aquest abril arriba ben carregat de llibres i també de bons consells, com els que ens aporta la Susana Arias, Cap del Servei de Mediació del CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que enguany ha celebrat els 30 anys d’existència.

Susana Arias (Lugo, 1973) és llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va cursar un Màster of Arts en Estudis Culturals al Goldsmiths College, de la Universitat de Londres.

Publicat el llibre La educación en el museo de ciencia transformador. De la intuición a la professionalidad


Publicat per la prestigiosa editorial Trea, el llibre és una monografia sobre l’educació als museus que posa l’accent en les seves característiques específiques que la diferencien de l’educació escolar, tant per la metodologia com per al públic al qual s’adreça. Contextualitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), sosté que un museu amb voluntat d’impactar en el visitant ha de tenir un model didàctic propi

Decàleg per a una bona praxis en l’àmbit de l’educació i els museus


El passat 15 de desembre va tenir lloc a l’Espai Bonnemaison la 35a Jornada de la Xarxa de Museus Locals, la cita anual obligada que organitza l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per tal de posar sobre la taula els reptes més candents als quals han de fer front els nostres museus.

En aquesta ocasió les jornades duien per títol Museus per créixer. El rol dels museus en l’educació per a la ciutadania i, per tant, es centraven en la missió fonamental dels museus com agents educadors i promotors de canvi social. 

Els meus millors consells, de Mireia Gubianas


Mireia Gubianas va ser una de les veus que ens van acompanyar a les passades jornades Interacció’23. Cultura amb veu jove a la taula Joves agents culturals, per tal de parlar-nos de com implicar els joves en els processos creatius i curatorials, quins aprenentatges se’n deriven i què cal per potenciar que els joves se sentin convocats per les programacions culturals dels equipaments municipals.

Aquesta vegada comptem amb ella per escoltar els seus millors consells en quant a gustos musicals, propostes de lectures, associacions a seguir i qüestions que li fan perdre el son a les nits.

Les escoles municipals de música davant el repte d'ampliar l'accés i estabilitzar el professorat


  
  
Des de la Gerència de Serveis d’Educació de l'Àrea d'Educació, Esports i Joventut s’ha dut a terme la quarta onada del 'Panel sobre les escoles municipals de música a la província de Barcelona' que permet analitzar l’estat d’aquests centres educatius i quins són els seus reptes pendents.

Territori setze-trenta. Lectures d’arxiu #2 | Polièdrica Magazín


Territori setze-trenta és la primera part d’un recull de programes, activitats i projectes artístics i culturals col·laboratius liderats, dissenyats, gestionats i/o desenvolupats per joves a tot el territori espanyol. Aquesta proposta de lectura abasta de l’any 2019 al 2023 i vol posar en valor una genealogia d’iniciatives que trenquen el sostre de vidre d’una categoria condescendent, paternalista i controvertida com és la de joventut i refutar amb exemples pràctics la creença que sosté que els joves no senten interès per la cultura.
 

Digitalitzar la cultura o repensar-la?


  
El debat sobre cultura digital ja no gira només al voltant de les eines. El que està en joc és si som capaços d’entendre el digital com un ecosistema cultural amb implicacions polítiques, educatives i territorials.
  

Les arts a l’educació: d’experiència complementària a política pública

  
  
Llegir el Llegat del 1r Fòrum de les Arts a l’Educació resulta especialment interessant perquè desplaça el debat de les experiències singulars cap a les condicions estructurals que haurien de permetre que les arts formessin part de l’educació de manera estable. El document recull dos anys de treball impulsats pel CoNCA, amb seminaris internacionals, grups de treball i el Fòrum celebrat l’any 2022, i culmina amb una Carta de les Arts a l’Educació que formula recomanacions adreçades a les administracions.

Necessitats i compromisos de les diferents administracions en el camp de l’educació artística



Les entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Associació Catalana de Municipis(ACM) han lliurat un document que han elaborat sobre la governança de les escoles locals de les arts