cultura digital

  
Una anàlisi crítica dels processos que estan redefinint les indústries culturals i creatives en l’era de les plataformes
  

Philippe Bouquillion, Bernard Miège i Pierre Moeglin, en aquesta obra publicada per Presses universitaires de Grenoble, examinen l’aparició d’una nova economia política dels béns simbòlics que es troba en plena configuració.

  
  
Dinàmiques digitals a Catalunya. La creació, la producció i la difusió culturals davant la digitalització, elaborat per Xavier Cubeles per encàrrec del CoNCA, parteix d’una idea que ja comença a resultar decisiva: la digitalització no és simplement la incorporació de noves eines al sector cultural, sinó una transformació de les condicions en què la cultura es crea, circula, es consumeix i s’organitza.

  
L’article parteix d’un context molt concret, la incorporació d’aplicacions mòbils en institucions culturals,  per qüestionar una idea que ha guanyat força en els darrers anys: que la tecnologia, per si sola, pot ampliar i transformar els públics culturals. Situat en el marc del gir participatiu associat a les xarxes socials i els anomenats networked publics, el text revisa críticament aquesta promesa a partir d’un estudi de cas amb una orquestra simfònica britànica.
  

Art-Xipèlag, Observatori de la Cultura de les Illes Balears vol ser un punt d'informació i trobada per a professionals, empreses, institucions i interessants en la cultura però també volem crear debat i reflexions entorn a diferents aspectes que pensam poden ser interessants a dins el sector cultural.

Per això el 25 de juny Art-Xipèlag va organitzar el seu primer debat a Twitter a on parlàrem de Plataformes Digitals Culturals. No fou un debat molt multitudinari perquè estem començant i la nostra audiència encara és petita, però sí es digueren coses molt interessants.

  
Fa uns anys, reproduir una escena de Star Wars exigia estudis, pressupostos milionaris i equips tècnics professionals. El 2014, en canvi, un grup d’aficionats pot recrear la batalla de Hoth des de casa seva amb joguines, maquetes improvisades, una càmera digital i moltes hores d’edició. El vídeo Rogue Two to Rogue Leader! és exactament això: una recreació artesanal i domèstica d’una de les seqüències més emblemàtiques de la saga galàctica. I precisament aquí hi ha el seu interès cultural.
  

  
Imaginar el futur de la cultura sovint implica parlar de tecnologia. En aquest text, Ángel Mestres proposa una mirada menys predictiva i més experimental sobre aquest procés. Davant la rapidesa dels canvis digitals, suggereix que la millor estratègia no és intentar anticipar el futur amb exactitud, sinó experimentar amb nous formats, narratives i formes d’organització cultural. 

La digitalització transforma els rols tradicionals del sistema cultural. Els públics poden esdevenir també creadors i distribuïdors, les històries es despleguen en múltiples canals i la col·laboració en xarxa es converteix en una metodologia central de treball. 
  
  

  
  
  
La dansa contemporània fa temps que va abandonar els teatres com a únic espai legítim. El vídeo produït per i-D Magazine i Dieseln’és un bon exemple. Dirigit per Jacob Sutton i enregistrat als carrers i terrats de Los Angeles, The A-Z of Dance (2014) transforma la ciutat en escenari coreogràfic i converteix el moviment en una extensió natural de l’espai urbà.
  

Observatorio Vasco de la Cultura

Las dificultades a las que se enfrentan los sectores culturales están haciendo que muchos organismos públicos se replanteen las formas de apoyo, desarrollando nuevos instrumentos que sean más eficientes y que respondan a las necesidades derivadas de un contexto cada vez más complejo y global.

En este sentido, el Observatorio Vasco de la Cultura dedica el presente informe a realizar una prospección a nivel internacional sobre cuáles son las diferentes vías que se están llevando a cabo para apoyar el desarrollo de los sectores culturales y creativos. 

Centre d’Études sur l’Intégration et la Mondialisation (CEIM) ׀ Antonios Vlassis

Primer document de recerca de l’any 2014 del CEIM dedicat a la governança mundial de la cultura on s’hi aborden tres qüestions fonamentals: els acords comercials i la cultura, la cooperació i el desenvolupament cultural i la digitalització de la cultura. El document reuneix noves aportacions de especialistes reconeguts en matèria de regulació internacional de les indústries culturals publicades al llarg de 2013 a Chronique culture, commerce et numérique, el butlletí mensual del CEIM per a l’Organització Internacional de la Francofonia.

  
Aquest anuari captura un moment en què la cultura digital es presenta com a horitzó de transformació del sector cultural. En el cas de les arts escèniques, la tecnologia apareix com una oportunitat per ampliar públics, generar comunitat i redefinir l’experiència cultural. Rellegir-lo avui permet prendre distància d’aquest entusiasme inicial i observar què ha passat amb aquestes promeses: quines s’han consolidat, quines s’han matisat i quines han quedat en l’àmbit de la projecció. És en aquest contrast on el text adquireix tot el seu valor. (n. de l'e., 2026)
  

L’Anuari AC/E analitza com les tecnologies digitals transformen la creació escènica, els models de difusió i la relació amb els públics.