cultura digital

  
Re-Collection: Art, New Media, and Social Memory, de Richard Rinehart i Jon Ippolito, aborda un problema que depassa la conservació de l’art digital: com preservar la memòria cultural quan les obres depenen de tecnologies que envelleixen, institucions pensades per conservar objectes estables i marcs jurídics que dificulten la còpia i la transformació.

  
Actualment, el concepte de smart city s'ha convertir en una de les grans promeses de la transformació urbana. Sensors, dades massives, internet de les coses i automatització apareixien com les eines capaces de fer més eficients els serveis públics i millorar la gestió de les ciutats. El text de Jenée Iyer, introdueix una pregunta que sovint queda fora d’aquests debats: quin paper hi tenen les arts i la cultura?

Juilee Decker (ed.) | Rowman & Littlefield
 

Aplicacions, podcasts, llocs web... la tecnologia té avui un rol fonamental com a mitjà de comunicació amb els visitants dels museus i per millorar substancialment el format i el contingut dels programes educatius i l’accés obert a col·leccions d’arreu del món.

«Technology and Digital Initiatives: Innovative Approaches for Museums» repassa deu estudis de casos sobre l'ús de tecnologies per part dels promotors de projectes dels museus, l’ús que en fan els usuaris i el seu impacte com a element d’innovació.

Aquesta és la primera cançó creada mitjançant la intel·ligència artificial segons l’estil dels Beatles. Es diu «Daddy’s car» i forma part de Flow Machines, un sistema d’algoritmes que crea música a partir d’una gran base de dades amb milers de cançons d’estils diferents. Els científics del SONY CSL Research Lab són els responsables del projecte, que té previst el llançament d’un disc sencer en breu. 

Carlos Zúmer | Jot Down

Els avenços tecnològics no només miren cap al futur, sinó que també intervenen per retrobar la màgia del passat. Inspirat per la primera projecció dels germans Lumière, George Méliès va desenvolupar en 1895 el seu propi cinematògraf per crear films que, per primera vegada, contaven històries amb cert grau de desenvolupament.

Un organitzador personal digital o PDA (de l’anglès ‘personal digital assistant’) és un tipus d’intel·ligència artificial que ho sap tot de la persona que acompanya. Enregistra i organitza tots els moments de la seva quotidianitat i està programada per anticipar-se als seus desitjos. Però la PDA que presentem avui, a més, està dotada de sentiments i s’enamora secretament de la seva propietària.

  

Albert Barqué | El Periódico

Què tenen en comú la neurociència i el surrealisme? -Li va preguntar una neurona a l'altra. I aleshores una d'elles es va fondre a negre, l'altra a blanc, després van tornar a aparèixer, va aparèixer un grill (cric-cri), després es van desfer i un deliri sense fi va quedar amarat en el llenç.

  
Les fronteres entre ciència i cultura sovint són menys sòlides del que imaginem. L'experiment desenvolupat a partir del sistema planetari Trappist-1 n'és una mostra suggeridora: convertir les relacions orbitals dels planetes en patrons musicals. Una proposta que transforma dades astronòmiques en experiència sonora i que recorda fins a quin punt la creació cultural pot esdevenir una forma d'explorar i interpretar el coneixement científic.
  

Fernando Barbella

Des de fa uns anys el creatiu argentí Fernando Barbella reflexiona sobre com seran les ciutats d’un futur proper a través dels senyals que hi trobem per tot arreu. Al seu blog «Signs From The Near Future» reinventa el contingut d’aquestes senyals des d’una vessant divertida, però que ens fa repensar sobre els llocs que hi habitem i en què podrien convertir-se.

  
La cultura digital no només transforma els formats. També altera la manera com experimentem el temps, i això té conseqüències directes en la creació i en la recepció cultural.