estructura de mercat

Un sector cada vegada més animat

Quina és l’última pel·lícula d’animació que heu vist? El sector audiovisual és molt ampli i sovint oblidem l’impacte que hi té l’animació. Ja sigui a través de pel·lícules, sèries de televisió o animacions de vídeos per nous formats digitals, la indústria de l’animació es troba en constant creixement.

La Federación de animación Diboos, de la qual formen part la catalana ANIMATS i l’espanyola AEPA, ens presenta el seu llibre blanc de 2017 on es detallen les dades anuals del sector, a més de fer balanç i aproximar-se a les possibilitats de futur del mateix sector de cara als propers anys.

De lluny ve una música celestial

Barcelona, 1997. La Joana s’ha llevat nerviosa. És el dia. No pot esperar que arribin les cinc de la tarda, l’hora en què sortirà de classe. Però no té més remei que passar el dia a l’institut. Ho té tot planejat i ja ho ha parlat amb la mare. Quan el timbre certifiqui que s’ha acabat la lliçó d’Anglès, la Joana s’afanyarà a agafar l’autobús, que la portarà a la Plaça de Catalunya. Baixant la Rambla a mà dreta hi ha el carrer dels Tallers i al número 7, Discos Castelló. Que no hi hagi cua, pensa. Avui surt a la venda “Bon dia”, el nou disc d’Els Pets, i no hi ha res que la Joana desitgi més.

El sector cientificotecnològic requereix 'la gran empenta'

Andrea Fernández Novo y Sergio Torres Pascual [Ed.] | Fundación Alternativas

La necessitat de l’informe s’empara en el lema de “sin avances científicos no hay progreso posible”. Sobre la ciència sempre es diu una cosa i es relaciona amb la poca inversió que s’ha fet en ella i també en el que ha patit el sector al llarg de la crisi. Igual que l’economia, amb els seus cicles fluctuants, la ciència i la tecnologia (d’ara en endavant CiT), també han sofert el decreixement i l’expansió a cavall de l’economia. Aquestes conclusions són superficials pot ser, per això el text vol fer un diagnòstic profund de la salut de la ciència a Espanya.

El videojoc en expansió

Associació Espanyola de Videojocs

La indústria del videojoc té un impacte a la nostra economia que sovint es menysté, bé per desconeixement, o bé per manca de visibilitat. Però en realitat és una indústria en creixement que a Espanya suposa el 0,11 del PIB i ocupa a gairebé 9.000 persones en llocs de treball directes.

Es tracta de la primera anàlisi econòmica sobre la indústria dels videojocs, promogut per l'Associació Espanyola de Videojocs (AEVI),  que aprofundeix més enllà dels estudis de mercat i consum.

La indústria espanyola del videojoc consolida les bones expectatives de creixement

Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento, DEV

  •    La facturació va arribar en 2016 els 617 milions d'euros, un 21% més que 2015.
  •    L'ocupació en el sector va créixer un 20%, sumant 5.440 professionals en 2016.
  •    Malgrat el creixement en facturació i ocupació, per primera vegada des que es compten dades històriques ha caigut el nombre d'estudis actius

Las políticas culturales en Galicia / As políticas culturais na Galiza

Querid*s compañer*s,

por si fuese de vuestro interés, comparto el artículo “Las políticas culturales en Galicia“, una mirada panorámica a 35 años de acción pública en la materia. Este pequeño ensayo acaba de ser publicado en el nº 215 de Revista Grial.

Creixement del consum cultural a Espanya?

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaría General Técnica

Sembla ser que el consum de cultura ha crescut a Espanya, això si, hauríem de poder mirar amb lupa aquest titular que ens presenten per veure ben bé de quina cultura ens parlen les xifres de creixement. Ahir es va publicar l’anuari d’estadístiques culturals elaborat per la Subdirección General de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, del qual se’n poden extreure múltiples conclusions.

L’agenda de les polítiques culturals del CoNCA

En la presentació de l’Informe de l’Estat de la Cultura i de les Arts 05_2017 es destaquen coneguts reptes de les polítiques culturals. El text sorgeix arran d’un procés de reflexió col·lectiva realitzat mitjançat set taules de treball formades per 236 agents culturals, entre artistes i creadors, associacions, responsables d’equipaments nacionals i altres de territoris. La gran absència dels públics i/o usuaris comença aquí.

Els líders institucionals de la cultura de Catalunya, en aquest esforç per arribar a consensos, han debatut sobre 8 aspectes que són els considerats pedres angulars del sistema cultural: centralitat de la cultura, suport públic, dignitat laboral, educació i cultura, difusió cultural, territori i equipaments públics nacionals.

Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc - 2016

Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV)

La indústria de desenvolupament de videojocs a Catalunya es compon en l'actualitat d’un total de 120 empreses, que representen el 25 % del teixit industrial de l’Estat, el 38% de l'ocupació i el 42% de la facturació total. Es tracta d'un dels dos pols industrials més importants amb la Comunitat de Madrid, que també concentra un nombre igual d'empreses. Segueixen, a certa distància, la Comunitat Valenciana, Andalusia i el País Basc.

Treballadors de la cultura i la comunicació s’alien per reclamar els seus drets laborals

Pascale Charhon i Dearbhal Murphy (coord.)

Els principis fonamentals i els drets dels treballadors de la cultura i la comunicació sovint es violen a causa de la naturalesa contractual del seu treball. Aquests sectors es caracteritzen per abastar un ampli espectre de relacions laborals i mercantils que no s’encabeixen en el model tradicional d’assalariat amb contracte indefinit: se’ls designa sota la categoria de «treball atípic» (de l’anglès «atypical work»).

L’informe «The Future of Work in the Media, Arts & Entertainment Sector. Meeting the Challenge of Atypical Working», finançat per la Comissió Europea, és un treball fruit de l’esforç de diversos agents, l’International Federation of Actors (FIA), l’International Federation of Musicians (FIM), la Global Union for the Media and Entertainment Sector (UNI MEI) i l’European Federation of Journalists (EFJ), que presenta els reptes en la regulació del mercat de treball europeu pel que fa a aquests sectors i busca establir un marc de treball comú per reforçar els seus drets de lliure associació i de conveni col·lectiu a través dels mecanismes de legislació i jurisprudència nacionals, europeus i internacionals.