Divendres d'Interacció

Sexting, basarda de diumenge a la tarda, Joc de Trons, les Teresines i els peus d’Eduard Farelo.

Sí, la vida és un carnaval, ‘no hay que sufrir’, ‘no hay que llorar’, que diuen les cançons. Per evitar-ho, això del ‘sufrir y llorar’, ens vestim amb les millors (o les pitjors) gales i tot tipus d’atuells i màscares. Unes màscares que ens permetin per un dia, sortir a passejar, saltar i ballar, per ser qui no ens hem atrevit a ser la resta de l’any o el que és el mateix, tapar-nos per despullar-nos.

Podríem estar d'acord o no amb aquesta sentència. Però el fet és que sense jugar, potser si que la vida es fa un joc més difícil.

La retirada no va ser només una retirada, és sinònim de l'exili de milers de persones davant d'un feixisme que avançava esmicolant tothom i tot el que quedava de la República, ara fa just 80 anys.

La nostra cultura és cada vegada més global. A això hi ha contribuit la tecnologia, però també un 'passat' colonitzador que ens va apropar a cultures llunyanes, massa sovint de la pitjor manera. Si bé es segueix treballant en el postcolonialisme, aquest és el llegat històric que tenim i son molts els reptes que s'encaren, com ara la restitució del patrimoni expoliat per part dels estats colonitzadors o la reconstrucció de la memòria de les cultures colonitzades. Sobretot, fer entendre com de perillós pot ser tocar aquelles coses que ens son alienes, sinó veieu-ho:

Us ha passat mai que contemplant les peces d’un museu us ha vingut una melodia al cap? No cal que siguem sinestèsics, pot ser que només sigui per una associació d’idees puntual o simplement perquè se’ns ha enganxat aquella maleïda cançó de moda que sona per tot arreu.

És un dimecres qualsevol avui, sí. Però aquest dimecres fa una certa flaire a divendres. De fet, per alguns, els més afortunats, avui comença un pont de quatre dies per poder desconnectar, escapar-se o fer aquelles coses que no tenim temps de fer durant el dia a dia i en certa mesura, preparar les festes que ara venen i que semblen anunciar l'apocalipsi fins que ens trobem a taula el dia de nadal.

Totes ballem. Cada cultura balla i tant a la seva manera que balla! Precisament aquest fet demostra que moure el nostre cos al ritme de la música és omnipresent arreu i ho ha sigut durant tota la història de la humanitat.

Aleshores, per què aquest acte aparentment frívol és tan fonamental per l’ésser humà?

La música és universal, sí. I molt probablement és una de les arts més globalitzades.

Al següent mapa però, podeu veure quina és la música local més escoltada a la plataforma Spotify, i ens permet fer-nos una idea del que s'escolta a nivell local, obviant els 'hits' del moment, que ho poden estar 'petant' a nivell mundial, que sonen igual arreu.

Que gaudiu de l'escolta!

Bon cap de setmana!

La tolerància és una acció que no ens és gens fàcil quan alguna cosa realment ens indigna. Tolerar no deixa de ser, deixar passar. I sovint hi ha massa coses que no podem deixar passar, que realment ens molesten o que creiem que hem d’afrontar. Potser allò que no ens toleren ens fa intolerants? On és el límit de la intolerància? I el de la tolerància? S’ha de tolerar tot en nom de la llibertat d’expressió o aquesta precisament està emparada per la tolerància?