participació cultural

Yolanda Esteve Giner és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, Màster en Gestió Cultural també per la UB i Postgrau en Direcció d’organitzacions i recursos humans per la UManresa-UAB i ha treballat sempre en l'àmbit de la gestió cultural.

Actualment és tècnica de cultura de l’Ajuntament de Manresa, on coordina projectes en l’àmbit de la literatura, la lectura i la divulgació del coneixement com el Festival literari Tocats de Lletra, la plataforma digital Manresa Ciutat Àgora, i els programes de xerrades de pensament Cosmògraf, El bosc pensa, Pessics de saviesa i Pessics de vida, entre d’altres. 

L’informe La cultura ante la exclusión social és especialment interessant perquè evita presentar la cultura com una resposta automàtica als problemes socials. El seu punt de partida és més complex: la cultura està travessada per les mateixes desigualtats que la resta de la societat i, precisament per això, només pot contribuir a la inclusió si les polítiques culturals reconeixen aquestes desigualtats i actuen sobre les barreres que les produeixen.

Arriben els primers consells del 2025 i ho fan de la mà de la Jordina Puntí Abelaira.
      

Llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció Filosofia) ha cursat diversos màsters i postgraus en Cultura Popular i Tradicional, en Empreses Culturals i el Màster de Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona.

Ha treballat com a gestora cultural a Sant Cugat del Vallès, i ha estat la cap del Servei de Cultura de Cerdanyola, i de Patrimoni, Turisme i Innovació cultural a Sant Cugat, així com Directora de l’Àrea de Cultura.

L’expansió del discurs dels drets culturals ha situat l’accés, la participació i l’equitat al centre de moltes polítiques culturals contemporànies. Sergio Ramos Cebrián formula una crítica frontal a aquesta evolució: si es deixa de mirar el reconeixement formal dels drets i s’observen les condicions efectives per exercir-los, les desigualtats socials continuen determinant qui accedeix a la cultura, qui hi participa i qui n’obté els beneficis.

L’Hospitalet de Llobregat es convertirà en l’escenari d’una innovadora recerca que combina arts escèniques i salut mental. Plàudite Teatre, en col·laboració amb un equip investigador d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i amb el suport financer del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, posa en marxa el projecte Re-connecta’t, amb l’objectiu d’investigar com la pràctica regular del teatre pot impactar positivament en el benestar emocional i el desenvolupament d’infants i joves.

  
Durant molts anys, bona part de les institucions culturals han funcionat com a espais orientats principalment a mostrar, conservar o programar continguts. L’article “Guanyar espais per a la cultura”, publicat el 2023 a Quadern de les idees, parteix d’una altra hipòtesi: la cultura contemporània necessita espais capaços d’activar relacions, processos col·laboratius i formes compartides de producció cultural.  

  
International approaches to local cultural decision making parteix d’una constatació especialment pertinent en el context britànic actual: descentralitzar competències culturals no equival necessàriament a descentralitzar la capacitat de decidir.

Aquesta publicació recull 84 experiències exitoses implantades pels municipis i consells comarcals de Catalunya i que han estat seleccionades per l’equip investigador del Banc de Bones Pràctiques (BBP) de la Fundació Pi Sunyer durant el període 2023-2024