participació cultural

  
  
Festival statistics: Key concepts and current practices, publicat per l’Institut d’Estadística de la Unesco, parteix d’un problema que és central en l’avaluació cultural: les dades que recollim sobre un festival depenen de què considerem que el festival ha de produir. Si l’objectiu és atraure turisme, predominaran la despesa i els visitants; si és reforçar la vida cultural local, caldran altres indicadors.

  
El conflicte polític no és una anomalia que la democràcia hagi d’eliminar. És la matèria que les institucions democràtiques han d’organitzar perquè les diferències puguin confrontar-se sense convertir l’altre en un enemic que cal destruir. A Agonistics, Chantal Mouffe trasllada aquesta idea a la política internacional, l’estratègia de l’esquerra i les pràctiques artístiques.
  

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Com a novetat en aquesta edició, l’enquesta de participació cultural analitza quins són els principals actors que els catalans identifiquen en el seu procés de socialització cultural. La iniciativa pròpia, la família, els amics i l’escola es conformen com els principals agents a l’hora de despertar l’interès per la cultura.

El document inclou també qüestions relatives a la percepció de la població sobre els seus hàbits de participació en comparació amb els de persones del seu entorn o persones de la seva mateixa edat. Així, gairebé 2 milions de catalans consideren que participen en cultura menys que altres persones de la seva mateixa edat.

Patrimoine Canadien | Rideau (Réseau indépendant des diffuseurs d’événements artistiques unis) | FCCF (Fédération culturelle canadienne-française) | (Capacoa) Canadian Arts Presenting Association

Si sou programadors, gestors d’equipaments escènics o membres de companyies us pot interessar aquesta web que proporciona un ampli ventall de recursos per millorar les vostres presentacions i comunicacions. Hi podeu trobar recursos formatius en línia, recull de bones pràctiques, publicacions i informes i un ampli ventall de consells i recomanacions. 

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

Está en ciernes, organizándose, laII Conferencia de la cultura. Impulsada por la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales (FEAGC), intenta recuperar el nivel alcanzado en aquella ya lejana primera Conferencia de la cultura del 2010 e intentando avanzar lo máximo que se pueda el terreno perdido durante todos estos últimos años. En ambas iniciativas, los gestores culturales organizados en sus estructuras representativas han sido los bueyes que tiraban lentamente de un pesado y desvencijado carro. Los procedimientos y las metodologías seguidos e implementados para desarrollar ambas conferencias son muy diferentes, pero en ambos casos trabajan con una dificultad aparentemente insalvable: proponer un pacto compa(r)tible entre todos los sectores y discursos que componen la cultura con el objetivo de identificar objetivos comunes y trasladarlos a la sociedad/política. Ardua tarea!

Santi Eraso Beloki | santieraso.wordpress.com. Arte, Cultura, Ética y Política

La premisa básica de la cultura democrática se funda en la vieja idea ilustrada de proporcionar acceso universal, libre y gratuito o a precios asequibles (sobre todo para los más desfavorecidos) a los saberes y obras generadas a lo largo de la historia por creadores, pensadores, autores, intérpretes, investigadores, etc. Así se recoge en el artículo 27.1 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos: “Toda persona tiene derecho a tomar parte libremente en la vida cultural de la comunidad, a gozar de las artes y a participar en el progreso científico y en el beneficio que generen”.

Susan Chun, Yvonne Lee, Kate Haley Goldman ׀ Project Audience, Audience Viewpoints ׀ iSchools iConference 2014   

Estudi que incideix en la necessitat d’investigar i sistematitzar la recollida i anàlisi d’informació sobre l’impacte dels esdeveniments culturals en la ciutadania i els territoris. Les autores constaten l’existència de molta literatura sobre el mesurament d’aspectes relatius al finançament o l’ocupació en el sector de la cultura però, en canvi, troben a faltar anàlisis més profundes sobre com la ciutadania experimenta la cultura i com aquesta incideix en el desenvolupament dels territoris.

Sinapsis

Avui us recomanem que feu una visita a Polièdrica, plataforma web que dóna visibilitat a polítiques i pràctiques culturals de proximitat i col·laboratives desenvolupades per administracions, programes, organitzacions, equipaments i d’altres agents culturals de l’àmbit català, estatal i internacional. L’objectiu és promoure la recerca i el debat, afavorir l’intercanvi d’informació i d’experiències i difondre aquestes polítiques i pràctiques provinents de diversos sectors, disciplines i entorns culturals.

National Endowment for the Arts

Segons aquest nou estudi, les persones assisteixen a concerts, representacions teatrals i exposicions per: 1) Per socialitzar amb els amics o amb la seva família; 2) Per aprendre coses noves; 3) Per viure una experiència artística; 4) Per participar dins la seva comunitat.

I les que no assisteixen ho fan per: 1) Manca de temps; 2) Preus massa elevats; 3) Problemes d’accessibilitat; 4) No tenir ningú amb qui anar-hi.

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

Sin mucho ruido y pasando desapercibido, el barómetro de diciembre del Centro de Investigaciones Sociológicas publicado hace unos días nos revelaba datos muy asombrosos, esta vez sobre cultura y no sobre intención de voto, como nos tiene acostumbrados últimamente. Sin embargo de estos datos poco se ha filtrado y menos se ha analizado pese al interés que tienen para los que queremos entender mejor el “hecho cultural” del país en el que vivimos.