drets culturals

  
En el debat sobre cultura i polítiques públiques, sovint es dona per descomptat que l’activitat artística té un valor social positiu. El que es problematitza menys és en quines condicions aquest valor es produeix i quin paper hi tenen les institucions. L’informe de la Relatora Especial de Nacions Unides sobre drets culturals desplaça aquesta mirada: la cultura no és només un recurs o un instrument, sinó un dret fonamental i un espai on es juga la qualitat democràtica de les societats.
  

  
  
La censura sovint s’associa a contextos autoritaris o a pràctiques del passat. Aquest text la situa en un present molt més proper i reconeixible, on la regulació de l’expressió cultural passa sovint pel terreny judicial. Els casos que recull no són excepcions, sinó indicadors d’una tensió més profunda sobre els límits de la llibertat d’expressió. Rellegir-lo avui permet entendre que la censura no desapareix, es transforma. I que la seva presència obliga a revisar de manera constant les garanties culturals en el marc democràtic. (n. de l'e., 2026)
  
  
Cal entendre la censura no només com a acte puntual, sinó com a part d’una dinàmica política més àmplia en què la cultura esdevé espai de disputa.
  

  
Aquest article de Nicolás Barbieri permet tornar sobre un moment que va generar grans expectatives en les polítiques culturals locals: l’arribada dels anomenats ajuntaments del canvi després de les eleccions municipals de 2015. L’autor no en fa un balanç ni una celebració. Prefereix formular preguntes sobre què va canviar realment en les polítiques culturals de ciutats com Barcelona, Madrid o Saragossa i fins a quin punt aquelles experiències van aconseguir transformar les lògiques tradicionals de l’acció cultural pública.
  

  
L’informe The value and values of culture proposa un gir que encara avui no està resolt en moltes polítiques culturals: deixar de justificar la cultura només pels seus impactes instrumentals i reconèixer-la com a base constitutiva de la vida democràtica i social. El document no es limita a compilar evidències; intenta ordenar un marc en què el valor de la cultura no és únicament econòmic o social, sinó també normatiu, en tant que articula els valors que sostenen la convivència europea.
  

 
   
Jean-Michel Lucas proposa una crítica frontal a la política cultural francesa: no n’hi ha prou amb “refondar-la”; cal abandonar les ficcions que encara sostenen la seva legitimitat.

Aquest text és especialment útil perquè no discuteix només els instruments de la política cultural, sinó les seves creences de fons.

  
L’any 2017, en un context marcat per l’aprovació de la Nova Agenda Urbana de les Nacions Unides i pels debats sobre el paper de les ciutats davant els grans reptes globals, Culture Action Europe publica aquest recull de reflexions sobre el futur de les polítiques culturals urbanes. El document resulta especialment revelador perquè anticipa moltes de les qüestions que ocupen el centre del debat cultural: la participació ciutadana, la governança compartida, els comuns, la inclusió, les xarxes de ciutats i la necessitat de situar la cultura dins de les estratègies de desenvolupament sostenible.
  

  
Després de les festes de Nadal, moltes llars s'omplen de joguines noves. És un bon moment per aturar-se a pensar què transmeten aquests objectes més enllà de la diversió.

Una història crítica de les arts de carrer a Catalunya que revela tensions entre creativitat, espai públic i política cultural
  

Aida Pallarès i Manuel Pérez publiquen amb Raig Verd El carrer és nostre, un llibre que parteix d’una idea central: les arts de carrer neixen per ser representades a l’espai públic i, per tant, constitueixen una acció sociopolítica directa orientada a connectar amb persones que no freqüenten els circuits escènics convencionals.

  
Aquest text captura un moment en què la cultura entra amb força en l’agenda global del desenvolupament. L’informe de la Unesco proposa un marc ambiciós que connecta governança, drets i sostenibilitat a escala mundial. Rellegir-lo avui permet observar amb més distància el recorregut d’aquest horitzó: fins a quin punt ha orientat realment les polítiques culturals i fins a quin punt ha quedat com a marc compartit que no sempre es tradueix en pràctica. És en aquesta distància entre escala global i acció local on el text continua interpel·lant. (n. de l'e., 2026)
  

  
Una reflexió sobre com les polítiques culturals han d’incorporar objectius globals de diversitat, governança i sostenibilitat per afrontar els reptes del futur.
  

  
Crònica que desplaça la diversitat religiosa del registre de la convivència cap al terreny de la gestió pública, situant l’espai públic com a lloc de negociació de drets, reconeixement i conflicte, i interpel·lant directament les administracions sobre els seus instruments d’intervenció.(n. de l'e., 2026)
  
  
El 29 de novembre es van celebrar les Jornades RELIG 2017 centrades en espai públic i religió. Aquestes jornades, celebrades a l’Auditori de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC),  es vinculen amb la convocatòria d’Ajuts a projectes de recerca en l’àmbit de la diversitat religiosa gestionades per l’AGAUR i resoltes per la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) de la Generalitat de Catalunya.