desigualtats culturals

Diferències socials que condicionen l’accés, la participació o el reconeixement cultural. Criteri Inclou continguts sobre desigualtats socials, gènere, territorials o econòmiques en l’àmbit cultural.

Dones i cultura: reptes i avenços cap a la igualtat


El paper de les dones en el sector cultural continua evolucionant, però encara presenta desigualtats significatives en diversos àmbits. Aquest informe analitza les dades més recents sobre ocupació, formació, creació artística i participació en la cultura a Catalunya, destacant les fites assolides i els reptes pendents per garantir una veritable igualtat.

       

A través de l’informe “Les dones i la cultura”, explorem la presència de les dones en institucions culturals, empreses, festivals i espais de creació, així com les polítiques i iniciatives que fomenten la paritat.

Desigualtat de gènere a la música en viu: reptes i oportunitats


Anàlisi de les barreres estructurals que dificulten la participació equitativa de les dones i altres identitats de gènere en la indústria de la música en viu. Una reflexió essencial per als tècnics de cultura municipals compromesos amb una programació més equitativa i diversa.

       
 

L'estudi Gender Equality in the Live Music Sector: A Literature Review de Grace Goodwin,  ofereix una visíó global sobre la desigualtat de gènere en la indústria de la música en viu a Europa. L’objectiu de la recerca no és comparar dades i resultats de diferents estudis, sinó consolidar la investigació existent per mostrar la persistència de les barreres de gènere en aquest sector.

La diversitat de gènere en el teatre europeu: un repte encara pendent


En la setmana del #8M, reflexionem sobre la diversitat de gènere en el teatre europeu. Aquest estudi proporciona una visió detallada basada en l'anàlisi de les dades de 13 teatres en 11 països, i destaca la persistència d'un entorn predominantment masculí malgrat els avenços individuals.
 

La cultura com a espai d’inclusió i com a terreny de desigualtat

 
  

 

L’informe La cultura ante la exclusión social és especialment interessant perquè evita presentar la cultura com una resposta automàtica als problemes socials. El seu punt de partida és més complex: la cultura està travessada per les mateixes desigualtats que la resta de la societat i, precisament per això, només pot contribuir a la inclusió si les polítiques culturals reconeixen aquestes desigualtats i actuen sobre les barreres que les produeixen.

Els drets culturals davant la persistència de la desigualtat


  

L’expansió del discurs dels drets culturals ha situat l’accés, la participació i l’equitat al centre de moltes polítiques culturals contemporànies. Sergio Ramos Cebrián formula una crítica frontal a aquesta evolució: si es deixa de mirar el reconeixement formal dels drets i s’observen les condicions efectives per exercir-los, les desigualtats socials continuen determinant qui accedeix a la cultura, qui hi participa i qui n’obté els beneficis.

Diversitat cultural i límits institucionals


  
La diversitat cultural és avui una evidència social. El que no és evident és la seva presència real en les institucions culturals. Aquest informe del CoNCA parteix d’aquesta fractura: una societat cada cop més diversa i uns equipaments que no han incorporat aquesta pluralitat amb la mateixa intensitat. La qüestió ja no és si la diversitat existeix, sinó com es tradueix —o no— en les polítiques, les pràctiques i els relats institucionals.
  

Festival Panoràmic La creació i la reflexió al servei dels posicionaments extrems


Els festivals culturals sovint es presenten com a espais de programació i exhibició. Panoràmic apunta una altra possibilitat: el festival com a dispositiu de lectura del present. El Festival ha programat, un any més, les jornades professionals.

Panoràmic, que compta amb el suport de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, és el festival que explora la relació entre el cinema, la fotografia i les noves formes d’imatges, i promou i incentiva la recerca de nous llenguatges i narratives audiovisuals.

Panoràmic està organitzat per Grisart Lab, i promogut per l’Ajuntament de Granollers i Roca Umbert Fàbrica de les Arts. La direcció del festival està formada per Joan Fontcuberta, Laia Casanova i Albert Gusi,

Gemma Carbó: "Si la ciutadania és conscient dels seus drets, els defensa activament"


  

Amb motiu del curs online ‘Els drets culturals: un debat obert’, que ha tingut lloc els dies 18 i 20 de març, hem parlat amb Gemma Carbó, que n’ha estat la docent, sobre els drets relacionats amb la cultura, el seu abast, els problemes que se’n deriven i els reptes que tenen els municipis pel que fa a la seva aplicació. Aquest és el resultat de la conversa que hi hem mantingut.
 

Tres de cada quatre artistes catalans ingressen menys de 18.000 euros anuals


  
Tres de cada cinc actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals catalans (el 63%) viuen sota el llindar de la pobresa. Gairebé la meitat guanyen menys de 6.000 euros a l'any.
 

Cultura amb impacte social o institucions en cerca de legitimitat?


  
Després de la crisi financera de 2008, moltes polítiques culturals europees van començar a justificar-se no només pel seu valor simbòlic o econòmic, sinó també per la seva capacitat de generar impactes socials. Salut, benestar, cohesió comunitària, regeneració urbana o participació ciutadana van començar a aparèixer de manera recurrent en programes, convocatòries i discursos institucionals. L’article de Lluís Bonet, Giada Calvano i Pablo Fernández Compañ observa aquest desplaçament des del cas de Barcelona i planteja una pregunta especialment rellevant: què fa possible que alguns projectes culturals desenvolupin realment impactes socials i d’altres només els incorporin com a relat legitimador?