accés a la cultura
Fa referència a les persones que assisteixen, consumeixen o es relacionen amb les activitats i els equipaments culturals. Inclou els estudis, les estratègies i les polítiques orientades a comprendre, ampliar o diversificar aquests públics.
Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen qui participa en la vida cultural i com es construeixen les relacions entre institucions culturals i els seus públics.
Criteri editorial
Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus principal del text és l’anàlisi, el coneixement o la gestió dels públics culturals.
Quan l’article tracta sobretot les barreres socials o les polítiques d’accessibilitat, és més adequat utilitzar accés a la cultura.
Quan el centre és la implicació activa de la ciutadania en la producció o governança cultural, convé utilitzar participació cultural.
La cultura digital no només modifica la manera com circulen les obres d’art. També transforma la relació que hi establim. Quan una pintura s’anima, respon o es converteix en un espai de joc, l’espectador deixa de limitar-se a contemplar-la i passa a intervenir en l’experiència.
Els programes educatius en cultura sovint es legitimen per la seva capacitat de “crear públics”. Aquest informe permet fer una lectura més concreta i menys declarativa: què vol dir, en termes reals, construir aquesta relació? Quina escala té, quina continuïtat i amb quines condicions d’accés? Anem al teatre ofereix una fotografia precisa d’una política sostinguda en el temps que articula educació, territori i arts en viu.
Quantes vegades ho hem sentit dir? I és cert, sempre ens manca temps sobretot per fer allò que més ens agrada, per gaudir amb els que estimem, llegir, anar a un concert, al teatre, al cinema o visitar aquella exposició que acaba aviat. La clau la podem trobar en la gestió que en fem, però ens caldrà anar a alhora. Sincronitzem els nostres rellotges!
Per fi han arribat les vacances. Ho necessitaves. Les piles s’havien esgotat i l’única manera de recarregar-les era desconnectant a la platja. El ritual el tens ben après. Una setmana en un càmping de la costa on no coneixes ningú. L’agenda del dia: prendre el sol, arrebossar-se de sal i de sorra, perdre el temps. Però sobretot: no pensar.
La participació dels públics ocupa un lloc central en el discurs contemporani de les institucions culturals. Sota expressions com desenvolupament d’audiències, empoderament, cocreació o participació activa, però, conviuen pràctiques amb objectius i graus de poder molt diferents.
Cultura = transformació. Aquesta és la fórmula amb la qual es presentava el Mutare, una jornada de conferències i debats organitzada per la Fundació Carulla i que va tenir lloc el 16 de maig a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm. Entre olles de cocció amb pell d’aram i col·leccions d’ampolles antigues, el que va fermentar a la sala de màquines van ser les idees de més d’un centenar d’agents de la cultura.
Quan érem petits, anar al cinema era una festa. Fins i tot alguna festa d’aniversari la celebràvem allà. Des de fa uns anys bona part de les sales del territori acullen la Festa del Cinema. Entre el dilluns 7 i el dimecres 9 de maig les sales s’han omplert gràcies a una nova edició. El desembre de 2017 hi van participar 1.633.364 espectadors. Tot va començar el 2009 quan diverses organitzacions van intentar promoure l’assistència al cinema en plena crisi. Per a molta gent, aquest certamen és l’única oportunitat d’anar al cinema al llarg de l’any. Per què? Perquè es pot permetre una entrada. El motiu: el preu, 2’90€. Però avui en dia, podem celebrar una ‘festa del cinema’? Us donem motius pel ‘sí’ i pel ‘no’.
Publicat a les portes de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural 2018, el Special Eurobarometer 466. Cultural Heritage aporta una primera fotografia a escala de la Unió Europea sobre la relació de la ciutadania amb el patrimoni. L’estudi, basat en 27.881 entrevistes realitzades als 28 estats membres entre setembre i octubre de 2017, no pregunta únicament per les visites a museus o monuments. Explora també la importància atribuïda al patrimoni, les formes de participació, les barreres d’accés i les responsabilitats sobre la seva protecció.
L’Informe de la Relatora Especial sobre los derechos culturales, presentat per Karima Bennoune al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, aborda una qüestió especialment rellevant per a les polítiques culturals: què poden aportar les pràctiques artístiques i culturals a societats travessades per la discriminació, la violència o divisions profundes.
