valor públic de la cultura

«El món enter és com un escenari; homes i dones no són més que actors.» Al vostre gust, de William Shakespeare Richard Sennett subscriu aquestes paraules i en fa el punt de partida de L’intèrpret, un assaig dedicat a l’art, la vida i la política.
 

El sociòleg Richard Sennett (Chicago, 1943) és un pensador de referència. Ha estat professor a universitats tan prestigioses com el Massachusetts Institute of Technology, Cambridge, Harvard, la Universitat de Nova York i la London School of Economics.

L’informe La cultura ante la exclusión social és especialment interessant perquè evita presentar la cultura com una resposta automàtica als problemes socials. El seu punt de partida és més complex: la cultura està travessada per les mateixes desigualtats que la resta de la societat i, precisament per això, només pot contribuir a la inclusió si les polítiques culturals reconeixen aquestes desigualtats i actuen sobre les barreres que les produeixen.

  
La cultura comunitària ha anat adquirint un pes creixent en les polítiques culturals dels darrers anys. Aquest desplaçament no consisteix només a incorporar pràctiques participatives, sinó a repensar quins dispositius institucionals poden sostenir processos artístics col·laboratius sense reduir-los a una programació convencional.

  
Els ecomuseus i els museus etnològics catalans ocupen un lloc paradoxal dins el sistema cultural. Tot i la seva feble centralitat institucional i la manca històrica d’un gran museu nacional d’etnologia a Catalunya, molts petits museus locals han aconseguit una projecció pública notable i fins i tot reconeixement internacional. L’article de Xavier Roigé i Mireia Guil analitza aquesta contradicció i la converteix en una pregunta sobre el futur dels museus de proximitat en un context marcat per la pressió turística, la crisi climàtica i la transformació social dels territoris.
  

Arriba la calor del juliol i, per a contrarrestar-la, us portem uns consells ben frescos de la mà de l’Anna Cerdà, gestora i activista cultural.

Del 2005 fins al 2022 ha treballat al departament d’Exposicions del MACBA, tasca que sempre ha combinat amb interessos diversos, especialment en l’àmbit de la música. Va codirigir el festival popArb (2005-2015) i des de 2017 està implicada en el disseny i l’organització d’Acció Cultura Viva, un festival més enllà del fet musical, i que impulsa l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Cultura Viva de suport a pràctiques culturals comunitàries de valor públic. És part del Consell rector de La Murga, cooperativa sorgida de la comunitat al voltant del projecte Indigestió i pertany a MIM (Dones de la Indústria de la Música), al comitè assessor de L’Auditori (2016-2024) i a la junta de l’associació Xàfec de petits festivals.