estudis socials de la cultura

  
  
L’any 2020 el CCCB reobre les portes després del confinament amb una exposició dedicada als videojocs. La coincidència serveix  per plantejar una qüestió que va més enllà de l’actualitat expositiva: què passa quan una pràctica cultural nascuda en entorns digitals entra a formar part del patrimoni cultural?

Fa temps que els videojocs han deixat de ser considerats únicament una forma d’entreteniment. Mouen una part significativa de les indústries culturals contemporànies, generen comunitats, llenguatges, memòries compartides i formes pròpies de participació cultural.

Com es relaciona la cultura amb la desigualtat social? Quina efectivitat té la intermediació cultura en les comunitats urbanes desfavorides?. Una reflexió sobre l'economia creativa, la classe creativa i la intermediació cultural.
 

Les arts i la cultura poden tenir un paper essencial a l’hora de fomentar el desenvolupament econòmic d’un indret i fer-lo més atractiu pels seus habitants. La contribució en arts i cultura locals acaben duent com a valor afegit a la creació d’espais més desitjables per a viure, fomentant el sentiment de comunitat i, en conseqüència, l’augment en inversions econòmiques. És a dir, la cultura i les arts aporten riquesa social i econòmica a un indret, revaloritzant-ne la seva identitat.

 
  
Sopa de Wuhan. Pensamiento contemporáneo en tiempos de pandemias és un document singular per la seva immediatesa: reuneix textos escrits entre el 26 de febrer i el 28 de març de 2020, just en el moment en què la Covid-19 s’esten globalment i el confinament transforma radicalment la vida quotidiana.

  
L’article de Eleonora Belfiore s’inscriu en un moment en què el concepte de “valor cultural” ha esdevingut central en el debat sobre polítiques culturals i indústries creatives. El text parteix d’una constatació: durant més d’una dècada, aquest debat ha estat dominat per una lectura econòmica del valor, sovint reduïda a l’impacte en el creixement o a la contribució al PIB. Aquesta hegemonia no és només analítica, sinó també política: orienta decisions públiques, legitima determinades pràctiques i invisibilitza d’altres.
  

  
La presentació del monogràfic de Revue Interventions économiques (2020) proposa un desplaçament significatiu dins del debat sobre cultura i desenvolupament territorial. En lloc de centrar-se en la cultura com a instrument d'atracció econòmica o de màrqueting urbà, defensa la cultura de proximitat com un recurs col·lectiu capaç de reforçar la participació ciutadana, la cohesió social i la capacitat d'acció de les comunitats locals. El número reuneix experiències que comparteixen aquesta mirada i, alhora, n'examinen les tensions i els límits.
  

El seu títol així ho indica; el lema que advoquen tots els editors i participants del llibre que avui us presentem és que la cultura i la valentia dels ciutadans pot contribuir al canvi social:'Courageous citizens. How culture contributes to social change'.

Coincidint amb el desè aniversari del premi de la European Cultural Foundation (ECF) Princess Margriet Award for Culture (PMA), aquest llibre es compon de tot un seguit de discursos i intervencions dutes a terme per part de professors, filòsofs, pensadors, historiadors i artistes.

  
L'informe Transformative: Impacts of Culture and Creativity apareix en un moment en què el debat internacional sobre el valor de la cultura comença a desplaçar-se. Ja no es tracta únicament de demostrar que la cultura genera beneficis socials, econòmics o educatius. La pregunta passa a ser una altra: pot la cultura contribuir a afrontar els grans reptes públics del segle XXI?

Emily Dawson ens parla al seu article sobre l’equitat i l’exclusió en el context científic. Malgrat semblar que estigui allunyat del nostre àmbit de tractament, el cert és que mostra més paral·lelismes amb el món cultural del que pot semblar a simple vista. L’article ens aporta una visió molt interessant sobre el tractament de l’equitat, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats per l’accés al coneixement. És per aquest motiu que moltes de les reflexions que apareixen a l’article ens semblen interessants a tenir en compte ja que son igualment valides per l’àmbit cultural. Al cap i a la fi, el denominador comú que pot ser d'interès tant per l’àmbit científic com pel sector cultural és la millora i l’increment de la justícia social.

En un moment marcat per la crisi de les promeses de progrés, l’hegemonia financera i la dificultat per imaginar alternatives al capitalisme, Franco «Bifo» Berardi planteja a Futurabilidad una pregunta que travessa bona part del pensament crític contemporani: com pot produir-se una transformació si sabem que l’ordre existent és insostenible i, alhora, ens sentim incapaços de modificar-lo?

Dinàmiques participatives, accions elaborades i dutes a terme mitjançant processos participatius, pressupostos participatius… El treball en xarxa, tenint en compte les diferents parts implicades mitjançant una metodologia participativa, està a l’alça. També a l’àmbit municipal i cultural. Però cal replantejar-nos què s’entén realment per xarxa i formes de participació?

Sobre aquests plantejament es va dedicar el curs celebrat el passat dimecres 23 d’octubre, «Noves formes participatives: La democràcia en xarxa», organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i impartit per Simona Levi, directora de teatre, activista, docent, gestora i artista multidisciplinària.

Especialment adreçat als tècnics i tècniques municipals de cultura, tenia per objectius:

• Analitzar les formes existents de participació ciutadana en xarxa
• Determinar quin és el paper que aquestes han de tenir en la democràcia municipal 
• Reflexionar sobre les formes d’organització  interconnectades en el món de la cultura