Llibre

Giulia Quaggio

Nou assaig sobre el procés de transició democràtica en Espanya a partir de les accions polítiques del Ministeri de Cultura, creat el 1977, que va prendre el relleu al Ministeri d’Informació i Turisme. L’autora, Giulia Quaggio, analitza com es va gestionar al final de la dictadura franquista la relació entre poder i cultura, es planteja si la política cultural és un instrument i un recurs essencial i decisiu per als estats a l’hora de desenvolupar i consolidar les seves democràcies i es pregunta què resta en l’actualitat de la política cultural de la transició.

  
Una defensa rigorosa de les humanitats i del coneixement sense finalitat immediata en una època dominada pel criteri d’eficiència.
  

El filòsof italià Nuccio Ordine construeix a La utilitat de l’inútil un assaig argumentatiu i literari que qüestiona el paradigma utilitarista contemporani.

Us presentem dues obres que aborden el tema dels infants i la cultura des de dos punts de vista diferents. La primera reflexiona sobre els drets culturals dels infants i destaca la necessitat vital d’aprofundir en la investigació sobre aquests drets per poder avançar en el desenvolupament de veritables cultures democràtiques. La segona proposa una revisió dels conceptes teòrics que han regit durant les últimes dècades l’estudi dels fenòmens culturals que afecten a la infància.

  
Una lectura incisiva sobre com la cultura ha passat de ser motor d’emancipació a engranatge seductor dins les lògiques del consum global.
  

El sociòleg Zygmunt Bauman examina a La cultura en el mundo de la modernidad líquida l’evolució històrica del concepte de cultura i el seu paper en societats travessades per globalització, migracions i interdependència.

Dues obres de Christian Ruby revisen tres segles d’història del públic per entendre què significa mirar, interpretar i participar en la cultura avui.
  

Presentem dos llibres de Christian Ruby que exploren la figura de l’espectador des d’una perspectiva històrica i contemporània: La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle européenne i L’Archipel des spectateurs.

Uns presentem aquesta obra de gran interès per qui vulgui obtenir una panoràmica d’algunes de les tendències actuals més destacades en l'àmbit de la investigació cultural. Inclou tretze entrevistes realitzades a reconeguts investigadors que treballen per reformular la manera d’investigar i entendre la cultura i els processos culturals.

Els autors i autores entrevistats són: Jeffrey Alexander, Andrew Benjamin, Luc Boltanski, Sarah Franklin, Boris Groys, Antoine Hennion, Mtichael Huter, Scott Lash, Esther Leslie, Brian Massumi, Walter Mignolo, Bernard Stiegler i Trinh T. Minh-ha. Procedeixen de disciplines diverses i d’escoles de pensament i àrees geogràfiques diferents (la majoria són nord-americans i europeus), però tots presenten una noció de cultura que incideix en aspectes com la creativitat, la invenció i la diferència. Els seus treballs es caracteritzen per plantejar maneres de producció (i de ser) culturals que generen els seus propis espais, xarxes i canals de distribució. El terme ‘cultura’ pren el sentit de treball, invenció i transformació, més que de projecte o filiació.

Obra encarregada pel Departament d’Estudis, de la Prospectiva i d’Estadístiques (DEPS) del Ministeri francès de Cultura i Comunicació on s’analitza l’evolució del concepte de diversitat cultural des del punt de vista de les indústries culturals durant l’últim mig segle. Es parteix del final de la Segona Guerra Mundial, moment en què s’instauren les institucions, les relacions polítiques i les regulacions financeres que regeixen la repartició de poder polític i financer de la societat actual, immersa en un procés de mundialització que ha relegat els estats nació a un segon terme. Dirigida per Philippe Bouquillion i Yolande Combès, professors de ciències de la informació i la comunicació de la Universitat Paris 8 i Paris 13, i codirectors de l’Observatoire International des Mutations des Industries Culturelles, l’obra analitza en profunditat els canvis que han experimentat en aquest període les estructures i lògiques de funcionament de les indústries culturals (premsa i informació, edició, indústria musical, cinema i audiovisual), les relacions d’aquestes amb les indústries de la comunicació (telecomunicacions, internet, informàtica i electrònica, ...) i les repercussions que aquestes interaccions han tingut per a l’actual economia basada en els continguts i per al concepte de diversitat cultural.

Arran de la seva participació en la Comissió de Cultura de l’Acampada BCN del 15M, Jorge Luis Marzo expert en les relacions entre art i política, va publicar a la xarxa l'article «L'era de la degradació de l'art i de la política cultural a Catalunya», que va suscitar certa polèmica en el món artístic i cultural català.

Recentment  s’ha publicat en format llibre sota el títol  «L’era de la degradació de l’art. Poder i política cultural a Catalunya». El text proposa un repàs dels models de cultura que han governat a Catalunya des de la Transició fins al present, per acabar plantejant algunes qüestions clau sobre el futur de la cultura enmig de la recessió de coneixement generada per la crisi.

El programa'The Street' és una iniciativa de la galeria londinenca Whitechapel Gallery que funciona des del 2008. Es tracta d’un programa sobre el paper pedagògic, social i polític de les galeries d’art i la seva relació amb les comunitats on s’ubiquen. Aquesta obra, editada per la mateixa galeria i coordinada per una de les seves curadores, Marijke Steedman, recull les converses amb alguns dels participats (comissaris d’art, artistes i directors i responsables d’educació de galeries d’art del Regne Unit).

  
El llibre de Julia Hahn, publicat per la xarxa Cultura21, qüestiona el paradigma de la ciutat creativa i analitza fins a quin punt és compatible amb la sostenibilitat social i ambiental.
  

A Creatives Cities and (Un)Sustainability – Cultural Perspectives és el tercer volum de la col·lecció «Cultura i Sostenibilitat», coordinada per Sacha Kagan i Davide Brocchi. L’obra examina críticament un dels conceptes urbans més influents de les darreres dècades.