Informe

Presentació o anàlisi d’un document d’estudi.

Fer la cultura accessible: marcs legals, drets i polítiques a Europa


  
L’estudi Making Culture Accessible, elaborat per Annamari Laaksonen per al Consell d’Europa, analitza com els marcs jurídics i polítics condicionen l’accés real a la vida cultural i proposa eines per reforçar-lo.
  

 

Aquest informe ofereix una panoràmica estructurada dels instruments legislatius i polítics europeus vinculats a l’accés i la participació cultural.

Radiografia del tercer sector cultural català: reptes, aliances i transformacions


  
Un informe impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i elaborat per Pau Mas i Agnès Pros analitza el paper de les federacions culturals i assenyala camins de modernització compartida entre administració i sector associatiu.
  

El tercer sector cultural travessa una etapa de redefinició profunda vinculada a transformacions socials, canvis en els valors col·lectius i noves condicions institucionals.

Participació digital o treball invisible? Una lectura crítica de la cultura participativa



Un assaig que qüestiona el relat optimista sobre la participació en línia i analitza com les indústries culturals integren l’activitat dels usuaris dins els seus propis models de poder i producció.
  

El professor Mirko Tobias Schäfer, investigador de nous mitjans a Utrecht University, examina en aquest estudi el paper real dels usuaris dins l’ecosistema digital contemporani. El seu treball parteix d’una premissa clara. La participació tecnològica no constitueix necessàriament un procés emancipador.

Quan més connectats, més ignorants? Radiografia crítica de l’era digital


  
Tres assaigs examinen com la hiperconnectivitat transforma el saber, la cultura i la democràcia

Publicat a Infonomia en el marc del projecte de l’Associació Pro The Second Modern Times amb motiu del Dia Mundial d’Internet de 2009, La Societat de la Ignorància reuneix tres assaigs que qüestionen un dels mites centrals del nostre temps: que més tecnologia implica més coneixement.

Suburbis, identitat i resistència cultural: llegir Barcelona des dels marges


  

Una recerca de Jordi Nofre interpreta el fenomen “cholo” com a expressió d’alteritat juvenil i disputa simbòlica urbana
  

Jordi Nofre, investigador postdoctoral al Centro de Estudos de Sociologia (CESNOVA) de la Universidade Nova de Lisboa, ha dedicat bona part del seu treball a analitzar les relacions entre oci, espai urbà i desigualtat social. La seva tesi doctoral, L’Agenda Cultural Oculta, examinava l’oferta d’oci nocturn a Barcelona i la seva àrea metropolitana com a escenari de producció de diferències socials i culturals.

Cultura i ciutadania: el valor polític d’allò quotidià


  

Un informe del Consell d’Europa reivindica la cultura com a infraestructura democràtica i eina d’empoderament social
  

Aquest estudi elaborat per Council of Europe en el marc de l’Any Europeu de la Ciutadania 2005, i redactat pel consultor en polítiques culturals Dick Stanley, proposa una reflexió de fons sobre què entenem per cultura i quin paper exerceix en la vida col·lectiva.

Cap a una cultura d’expressió: repensar polítiques en temps de participació digital


  
Una obra col·lectiva coordinada per Samuel Jones planteja un canvi de paradigma cultural: passar de proveir cultura a facilitar que la ciutadania l’expressi i la configuri.
  

Fruit del diàleg sostingut amb figures com John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Jones edita per a Demos el volum Expressive Lives, inspirat en el concepte d’“expressive life” formulat per Bill Ivey a Arts, Inc.: How Greed and Neglect Have Destroyed Our Cultural Rights. El llibre reuneix especialistes que exploren la relació entre expressió cultural i participació des d’enfocaments diversos i complementaris.

Democràcia cultural: per què l’accés a la cultura és una qüestió política


  
Una lectura de John Holden que situa el valor de la cultura al centre del debat públic i defensa el paper clau de les polítiques culturals en la qualitat democràtica.
  

Considerat una de les veus més influents en pensament cultural contemporani, John Holden ha articulat bona part del debat internacional sobre el valor públic de la cultura des de la seva trajectòria acadèmica i des del think tank Demos