Informe

  
Un informe de la Comissió Europea quantifica el dèficit de crèdit del sector cultural i creatiu i proposa instruments financers per activar-ne el potencial.
  

Prémer “play”, comprar un llibre o visitar un museu semblen gestos simples. En realitat són l’últim pas d’una cadena econòmica complexa que necessita capital per funcionar.

  
Una reflexió sobre la culturafreedom com a concepte que reivindica la capacitat de la cultura per existir més enllà de constriccions preestablertes i per donar espai a la creativitat, la diversitat i les formes de vida alternatives.
  

El que coneixem com a ordre mundial és cada vegada més canviant -i ho fa més de pressa- la qual cosa sovint fa perillar els sistemes democràtics a molts països del món

  
El text planteja la creativitat no com un fenomen espontani ni estrictament individual, sinó com el resultat d’un sistema de condicions que es poden activar o bloquejar. La metàfora de les “aixetes” apunta directament a aquesta idea: la creació depèn de mecanismes de regulació, de fluxos que s’obren o es tanquen segons decisions institucionals, marcs econòmics i ecosistemes professionals. En el context en què s’escriu, el debat se situa en la necessitat d’identificar quins són aquests dispositius que fan possible la producció cultural i com operen en la pràctica.
  

  
  
Una reflexió sobre com la connexió entre agents culturals, creatius i econòmics pot reforçar la sostenibilitat, la innovació i el desenvolupament de la economia creativa
  

En el nostre món cada vegada més urbanitzat, les ciutats tenen un paper únic i innegable a l'hora de donar suport a la cultura. Les ciutats serveixen a poblacions ben diverses, són centres creatius vitals per a àrees metropolitanes o territorials més àmplies i ofereixen oportunitats per a les properes generacions d'artistes i creatives.

  
Un informe del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts mostra l’extensió de l’educació artística fora del sistema reglat. El repte no és tant activar-la com reconèixer-la i articular-la.
  

  
L’informe La infancia como público cultural planteja un desplaçament de fons en la manera d’entendre la relació entre cultura i infància. Ja no es tracta únicament de preparar futurs públics, sinó de reconèixer els infants com a subjectes culturals en present, amb drets propis i capacitat de participació. Aquest canvi no és només conceptual. Té conseqüències directes en la manera com es dissenyen les polítiques públiques, especialment en el pas d’una mirada centrada en la protecció a una altra que incorpora la participació com a principi estructural
  

  
Quan la cultura es gestiona des de l’àmbit municipal, sovint es fa sense eines comparables ni sistemes estables d’avaluació. El Cercle de Comparació Intermunicipal de serveis culturals introdueix un canvi de mirada: convertir la gestió cultural en un camp mesurable, comparable i millorable.
  
  
L’informe de la 4a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de serveis culturals presenta els resultats corresponents a l’any 2017 i consolida una eina clau per a la gestió cultural local.

  
Una reflexió que situa la cultura com un element clau per als objectius de sostenibilitat i defensa que cal integrar la dimensió ecològica en les polítiques culturals.
  

-Si, ja reciclem! -Segurament hem sentit justificar així més d'una vegada el compromís sostenible d'una acció o una entitat. Avui però, la sostenibilitat d’unes polítiques o la gestió d’un projecte, passa per molts altres factors a tenir en compte, que evidentment, van molt més enllà de separar els residus generats.

  
En els darrers anys, el debat sobre la desigualtat de gènere dins el sector cultural ha deixat de centrar-se únicament en la representació simbòlica de les dones per començar a interrogar també les condicions materials que estructuren les trajectòries professionals. L’informe del CoNCA Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya s’inscriu plenament en aquest desplaçament. El document no es limita a constatar desequilibris de presència, sinó que intenta entendre com operen les desigualtats en l’accés, la progressió professional, el reconeixement i la visibilitat dins del sistema cultural català.