Activitats Interacció

  
  
El teatre és un camí d’aprenentatges des de l'antiguitat clàssica, gràcies a l’impacte de la catarsi. És així com els drames que articulaven els actors ajudaven a purificar i encarar els propis dels espectadors. La tragèdia, com va definir Aristòtil és la "representació d'una acció memorable i perfecta, de magnitud competent, recitant cadascuna de les parts, per si separadament; i que no per manera de narració sinó movent la compassió i el terror, disposa a la moderació d'aquestes passions "

  
Article que sintetitza un eix de debat de la jornada i el converteix en marc de lectura: la ciutat com a espai on els grans reptes contemporanis es materialitzen amb intensitat, exigint una articulació més estreta entre coneixement científic i decisió pública, amb una interpel·lació clara al paper de les administracions locals.(n. de l'e., 2026)
  

“El canvi climàtic té nom de ciutat: parlem dels huracans de Huston, dels incendis de Santa Rosa, de la pujada de l’aigua del mar a Miami”, afirma l’economista urbana de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans. Aquesta observació resumeix clarament com les ciutats s’han convertit en el primer front d’impacte dels grans problemes globals, començant pel canvi climàtic. “Aquest és un problema de tot el món, però són les ciutats les que han de fer front als seus efectes: és a les ciutats on s’inunda el metro!”, diu Viladecans.

  
El concepte de “capitalisme cognitiu” s’ha incorporat amb força al discurs cultural, sovint com a marc explicatiu de la centralitat de la creativitat i el coneixement. Aquest article de Ramón Zallo en proposa una lectura menys celebratòria: la cultura no només guanya centralitat, també queda sotmesa a noves formes d’explotació, precarització i captura del valor. El desplaçament no és només econòmic, és també polític i institucional.
  

  
Llegida avui, la guia no és només una eina per organitzar activitats. És un símptoma d’un canvi més profund: el pas d’una cultura basada en la programació i la mediació institucional a una cultura que incorpora l’experimentació oberta, la reutilització i la col·laboració com a formes de producció. (n. de l'e., 2026)
  

Les hackatons han sortit del món tecnològic per entrar en el camp cultural. Aquesta guia no només explica com organitzar-les, sinó que apunta a una manera diferent de produir, compartir i activar el patrimoni cultural en entorns digitals.
  

 
  
Ja que tenim aquí l’estrena de la pel·lícula «Blade Runner 2049», us presentem una imatge controvertida: el retrat d’un androide finalista en el concurs internacional de fotografia Taylor Wessing Photographic Portrait Prize organitzat per la National Portrait Gallery de Londres.

Es tracta de la famosa Erica, l’androide construïda pel guru de la robòtica Hiroshi Ishiguro (Universitat d’Osaka), que té una extraordinària aparença humana.

  
  'Perform' (Participatory Engagement with Scientific and Technological Research through Performance) és un projecte d’investigació que va néixer el novembre de 2015 amb l’objectiu de fer créixer l’interès dels joves per la ciència, la tecnologia, les matemàtiques i les enginyeries a través de les arts escèniques. Aquesta aproximació a les ciències des d’una perspectiva humanística busca trencar estereotips de gènere i fer més fàcil l’accés dels joves de col·lectius desafavorits a les carreres científiques.

Heu vist mai un robot recitar Hamlet? Avui us convidem a reflexionar sobre el desenvolupament de la robòtica amb Teatronika, una proposta teatral present al Festival TNT de noves tendències que se celebra a Terrassa fins diumenge, i en la qual diversos robots protagonitzen conegudes escenes de la dramatúrgia universal.

Teatronika és una iniciativa de Martí Sánchez Fibla i Roc Parés que impulsa el grup de recerca Synthetic Perceptive, Emotive and Cognitive Systems (SPECS) de la Universitat Pompeu Fabra. Fa dos anys va guanyar un concurs de guió curt convocat per Radio 3, i també va formar part de l'exposició "+Humans" i la Setmana Europea de la Robòtica.

  
 «Qui guanyaria una batalla entre el @sciencemuseum i el @NHM_London?» Tot just fa uns dies, un usuari de Twitter va deixar anar aquesta pregunta innocent. I automàticament va desencadenar una vertadera batalla dialèctica entre el Science Museum i el Natural History Museum de Londres.

1. Art i ciència: dues armes per a una sola veritat

El dubte, el misteri i la por que ens acompanyen des de l’adveniment de la consciència del ser en una realitat que sobrepassa les coordenades del que comprenem, han forjat l’afany que ens defineix: el de cercar un ordenament del món; el d'intuir o, simplement, anhelar alguna transcendència; o el de celebrar i comunicar la intel·ligibilitat de la natura o la vastitud i la nuesa existencial que ens aclapara. Jorge Wagensberg, a l'assaig Ideas sobre la complejidad del mundo, ens ho constata amb aquestes paraules: El origen y objeto de todo conocimiento no está en ningún tipo de satisfacción, está en reducir el miedo, el miedo a existir (Wagensberg, 2007) (1).

La invenció d’internet i la irrupció dels telèfons mòbils han propiciat l’aparició de les xarxes socials. Un fenomen difícil de preveure fa tan sols un parell de dècades. Com tampoc ho era que els robots sortissin de l’àmbit estrictament laboral per donar pas als anomenats robots socials, que cada vegada veurem més en entorns quotidians: assistint a discapacitats i persones grans, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, com a guies en fires i museus, actuant com a companys de joc de joves i adults, i, fins i tot, exercint de mainaderes i mestres de reforç.