Interacció's blog

El passat 24 d’agost, en el marc de la 26ena Conferència General de l’ICOM que es va celebrar a Praga (República Txeca) es va aprovar una nova definició de museu, amb una àmplia majoria, més del 92% dels vots.

La nova definició neix de la voluntat d’adaptar la missió que han d’acomplir els museus actuals per tal de fer front als reptes del segle XXI,

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.

En aquesta ocasió ens acompanya Xavier Mingo, cap de l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Vic. 

“Crec que les veritables revolucions del meu temps no han estat canvis de govern ni dels qui regeixen les institucions públiques, sinó revolucions de les formes de sentir i de veure”

(Susan Sontag)

Vivim en un context on les noves tecnologies ens condueixen a viure a més velocitat del que acostumàvem a fer-ho uns anys enrere, on la informació està fragmentada en multiplicitat de missatges que ens arriben a través de diferents mitjans i que sovint som incapaços de filtrar i processar. Aquest nova realitat també s’ha traslladat a la cultura, i la creació artística no ha dubtat a utilitzar aquests nous mitjans per comunicar i transformar els seus llenguatges.

La Comissió Europea ha elaborat un Informe sobre la millora de la resiliència i la protecció del patrimoni cultural davant del canvi climàtic. Recull 10 recomanacions estratègiques perquè les institucions europees i els estats membres disposin de millors eines en aquest àmbit.

 
El curs "La importància de la comunicació cultural", el qual ha tingut lloc al Centre d’Estudis i Recursos Culturals el 29 de setembre d’enguany, ha estat el primer de tipus presencial que hem fet després de la pandèmia. Hem entrevistat Pilar Delgado, directora de comunicació de la Casa Vicens Gaudí de Barcelona i docent del curs, perquè ens expliqui com veu la comunicació cultural en aquests moments de canvis incessants.

Quanta gent llegeix llibres, va al teatre, grava vídeos o juga a videojocs habitualment? Com van influir en aquestes pràctiques la Covid-19 i el confinament? Es recuperaran els nivells de participació cultural anteriors a la pandèmia?

El Ministeri de Cultura i Esports del govern espanyol ha publicat els resultats de l’enquesta d’hàbits i pràctiques culturals

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.

 En aquesta ocasió ens acompanya Cristina Castells i Tort, Cap de la Secció de Mediació Cultural del Servei de Cultura de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, que comprèn la direcció del Programa IntersECCions (Educació, Cultura i Comunitat), un programa transversal entre el departament d’Educació i Cultura, la direcció del programa de mediació i suport a la creació visual, UNZIP Arts Visuals i la coordinació de l’oferta formativa del Servei de Cultura.

Amb motiu del curs ‘La Internet de les Coses i la gestió cultural’, que va tenir lloc els dies 27 i 29 de juny al Centre d'Estudis i Recursos Culturals, hem entrevistat Xosé Pérez, un dels experts més sòlids i rellevants en aquest àmbit. Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.

  
La digitalització fa temps que forma part del discurs cultural. El que no sempre està clar és com es tradueix en acció concreta als municipis. Aquest text se situa precisament en aquest punt i proposa una cosa més exigent que incorporar eines: pensar la cultura digital com a estratègia. Això implica revisar organització, projectes i relació amb la ciutadania. Rellegir-lo avui permet identificar una qüestió que continua oberta: fins a quin punt la digitalització s’ha integrat realment en la política cultural local o si encara funciona, sovint, com una capa afegida més que com una transformació de fons. (n. de l'e., 2026)
  

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) promou la publicació d’Impuls d’una estratègia de cultura digital als municipis, elaborada per Marc Hernandez Güell, amb el propòsit de facilitar el plantejament estratègic d’ajuntaments que vulguin repensar, millorar i articular la dimensió digital en la seva acció cultural. 

  
L’article d’Àngel Mestres parteix d’una constatació que desplaça una manera clàssica d’entendre la política cultural local: els equipaments culturals han estat històricament concebuts com a infraestructures estables —museus, teatres, centres culturals— que estructuren l’oferta i garanteixen la presència institucional de la cultura en el territori. Aquesta lògica, basada en la dotació i la cobertura, es veu avui tensionada per un context en què les pràctiques culturals, els agents i les formes de producció ja no responen a esquemes tancats ni previsibles.