Interacció's blog

  
Durant anys, la sostenibilitat s’ha pensat a partir de tres dimensions: economia, medi ambient i cohesió social. Aquest text introdueix un desplaçament que encara avui estructura el debat: la necessitat d’incorporar-hi la cultura. No com un àmbit més, sinó com el conjunt de valors, pràctiques i imaginaris que condicionen la manera com les societats es desenvolupen. Rellegir-lo avui permet reconèixer fins a quin punt aquesta idea s’ha consolidat en el discurs i fins a quin punt continua pendent en la pràctica de les polítiques públiques. (n. de l'e., 2026)
  
  
El desenvolupament sostenible s’ha articulat tradicionalment al voltant de tres dimensions: economia, medi ambient i cohesió social. Diversos investigadors i organismes internacionals han començat a defensar que la cultura hauria d’incorporar-se com una dimensió pròpia d’aquest model. 
  

  
La idea d’“accés a la cultura” s’ha convertit en un dels grans consensos de les polítiques culturals. Aquest text introdueix un matís que el desestabilitza: l’accés no es distribueix de manera neutra. La classe social continua condicionant qui participa, en què participa i amb quina intensitat. Rellegir-lo avui no és només revisar dades o diagnòstics. És tornar a una pregunta necessària perquè apunta al nucli de la política cultural: fins a quin punt les polítiques públiques han estat capaces de transformar aquestes desigualtats o han contribuït, en part, a reproduir-les. (n. de l'e., 2026)
  
  
Durant dècades, les polítiques culturals han intentat ampliar l’accés de la població a les arts i al patrimoni. L’assaig Culture and Class, de John Holden, planteja que aquest enfocament és insuficient per superar les desigualtats socials. El repte no és només fer que la cultura estigui disponible per a tothom, sinó garantir que la ciutadania pugui participar activament en la seva producció i definició.
  

  
Les galeries d’art s’han entès tradicionalment com espais de presentació i circulació d’obra. Tanmateix, en els darrers anys s’ha anat consolidant una altra mirada que les situa com a dispositius culturals amb capacitat educativa, comunitària i fins i tot política.
  

  
El llibre de Julia Hahn, publicat per la xarxa Cultura21, qüestiona el paradigma de la ciutat creativa i analitza fins a quin punt és compatible amb la sostenibilitat social i ambiental.
  

A Creatives Cities and (Un)Sustainability – Cultural Perspectives és el tercer volum de la col·lecció «Cultura i Sostenibilitat», coordinada per Sacha Kagan i Davide Brocchi. L’obra examina críticament un dels conceptes urbans més influents de les darreres dècades.

  
La sostenibilitat s’ha convertit en un marc central de les polítiques públiques contemporànies. En aquest context, diverses recerques han començat a explorar el paper que poden tenir la cultura i les arts en la construcció de comunitats sostenibles. Un número especial de la revista Culture and Local Governance examina aquesta relació des de diferents perspectives i casos d’estudi.
  

La relació entre cultura i desenvolupament sostenible ha guanyat protagonisme en el debat sobre polítiques públiques durant la darrera dècada.

Un monogràfic acadèmic analitza què passa amb la classe creativa quan l’economia trontolla
  

El número especial «Creatives after the crash», publicat a Cambridge Journal of Regions, Economy and Society (vol. 6, núm. 1, març 2013), examina l’impacte de la crisi econòmica sobre la classe creativa i ofereix una panoràmica plural de diagnòstics i evidències.

Una publicació de l’Institut Ramon Muntaner recull reflexions i experiències sobre cooperació cultural al territori
  

«L’associacionisme i els equipaments culturals al territori» és el nou volum de la col·lecció Espai Despuig, editada per l’Institut Ramon Muntaner. El llibre aplega les aportacions de la taula rodona homònima celebrada el novembre de 2011 a Lloret de Mar

  
La relació entre llengua, lectura i inclusió educativa ha estat objecte de debat durant dècades. Un estudi recent mostra que l’ús de la llengua de signes no només facilita la comunicació de les persones sordes, sinó que també contribueix a reforçar l’hàbit lector entre adolescents. La recerca apunta que el domini d’aquesta llengua millora les habilitats d’expressió i afavoreix la inclusió educativa i social
  

La relació entre llengua i lectura és central en qualsevol procés educatiu.

  
La precarització del treball cultural no és un fenomen recent, però aquest número d’OnCurating ja en traçava un mapa precís fa més d’una dècada. A través de veus del camp artístic i curatorial, el volum descriu un sector que es reconfigura sota lògiques d’inestabilitat i autoexplotació. Llegit avui, el text té valor com a antecedent d’un debat que encara no s’ha resolt, i que sovint ha avançat més en la diagnosi que en la capacitat d’incidir en les condicions materials del sector. (n. de l'e., 2026)
  

  
Un monogràfic internacional reuneix veus crítiques per analitzar com canvien les condicions laborals dels artistes i comissaris en l’ecosistema contemporani.
  
  

 
Martí Manen qüestiona el model expositiu tradicional i proposa imaginar espais més oberts, experimentals i socialment actius.
  

El comissari independent i crític d’art Martí Manen reflexiona en aquest llibre suggeridor sobre la noció clàssica d’exposició i convida a explorar formes més eficaces perquè l’art contemporani dialogui amb la societat.