Interacció's blog

Stuart Cunningham | University of Queensland Press

Segons Cunningham, les indústries creatives poden fer una aportació clau a les economies avançades dels països desenvolupats ja què el sector creatiu genera idees, processos, productes i talent de gran utilitat per a la productivitat de tots els sectors econòmics. Cunningham assenyala que tradicionalment, les humanitats, les arts i les ciències socials han estat relegades de les agendes, les polítiques, els programes de recerca i els debats públics. Tot i què, en els últims anys, els canvis estructurals de les economies i societats avançades han portat a un primer pla a les industries i sectors creatius com a motor clau per al desenvolupament i la innovació. Però insisteix que molt del que és innovador en matèria d’indústries creatives està encara amagat. Per aquesta raó, l’objectiu principal del llibre és portar a la llum aquesta innovació creativa encara amagada i mostrar-la des d’una perspectiva de la política internacional i dels debats acadèmics interdisciplinaris que tracten de respondre al canvi profund industrial, social i cultural i que sí vinculen les industries culturals i creatives i el pensament innovador.

Serge Chaumier, François Mairesse | Armand Colin

Llibre que analitza en profunditat el concepte de mediació cultural. Els autors fan referència a la definició, orígens i traducció del terme; a les lògiques que acompanyen als processos de mediació; a les figures que exerceixen funcions de mediació (artistes, gestors, programadors, comissaris,...) i a les seves funcions (iniciació, negociació, educació, animació, informació,...) Expliquen també l’estat actual de la mediació cultural com a disciplina i sector professional diferenciat i parlen dels coneixements i habilitats que ha de tenir o desenvolupar un mediador cultural (coneixement dels públics, tècniques de gestió i màrqueting, habilitats de comunicació, competències en multimèdia i noves tecnologies,...) Finalment, presenten les metodologies per a l’elaboració de projectes de mediació.

  
Una anàlisi crítica dels processos que estan redefinint les indústries culturals i creatives en l’era de les plataformes
  

Philippe Bouquillion, Bernard Miège i Pierre Moeglin, en aquesta obra publicada per Presses universitaires de Grenoble, examinen l’aparició d’una nova economia política dels béns simbòlics que es troba en plena configuració.

  
L’informe europeu situa les institucions culturals al centre del diàleg intercultural. La qüestió no és tant el diagnòstic com la capacitat real de modificar pràctiques i estructures.
  

  
El llenguatge de les indústries culturals s’ha imposat com a marc dominant per explicar el paper de la cultura en l’economia. En aquest text, Santi Eraso qüestiona aquesta reducció i proposa recuperar la idea d’ecosistema cultural, molt més ampli que el conjunt d’activitats que generen productes i mercats. La seva reflexió recorda que la cultura també produeix coneixement, relacions socials, experiències i recursos simbòlics que no poden mesurar-se només en termes de consum o creixement econòmic. 

 El text convida a pensar si la cultura s’ha de governar només com un sector econòmic o com un ecosistema complex que sosté drets, imaginació i vida col·lectiva.
  

Jaron Rowan | Revista OC (Observatorio Cultural del Departamento de Estudios del Consejo Nacional de la Cultura y las Artes de Chile). Núm 23, Agosto 2014

Investigador y agitador cultural. Ph.D. en Estudios Culturales de Goldsmiths University of London. Autor del libro Emprendizajes en Cultura (Traficantes de Sueños, 2010), y co-autor de Cultura libre digital (Icaria, 2012) y La tragedia del Copyright (Virus, 2013). Ha impartido docencia en el grado de humanidades de la UOC, el M.A. in Culture Industry de Goldsmiths University of London y en la actualidad es coordinador del Área de Arte del Bau, Centro Universitario de Diseño de Barcelona.

Vivimos un inusitado momento de transición en lo que a las políticas culturales se refiere. Actualmente se encuentran agotadas las dos principales tradiciones sobre las que se sustentaban hasta ahora dichas políticas. La primera basada en la visión ilustrada donde la cultura es percibida como un ente educador o lo “mejor que se ha dicho o escrito”, como argumentó en su momento Matthew Arnold. La otra, más reciente, describe la cultura como un elemento de desarrollo económico cuyo valor reside en su capacidad de generar beneficios económicos. En el siguiente texto analizaremos el porqué del agotamiento de ambos discursos y veremos qué espacios y posibilidades siguen existiendo para pensar en un nuevo paradigma de políticas culturales que pueda salir de este impasse. Discutiremos acerca de cómo la cultura ha pasado de ser un ente civilizador, una fuente de riqueza a ser un problema para la ciudadanía que recela de las ayudas públicas y la denominada cultura de Estado, como para la clase política que no sabe muy bien cómo pensar la cultura tras la crisis económica global.

Joaquim Rius Ulldemolins | Política y Sociedad. Vol 51, No 2 (2014)

Resumen: El desarrollo del análisis de la política cultural por parte de las ciencias sociales ha producido una teorización sobre los modelos de política cultural por parte de la sociología y la ciencia política. En estos análisis se plantea la influencia del modelo nacional de política cultural sobre las formas de gobernanza y gestión de los equipamientos culturales. No obstante, en este artículo defenderemos que actualmente es el modelo local de política cultural el que influye en el modelo de institución cultural. Ello se explica por la creciente importancia de la cultura en las estrategias de desarrollo local. Para demostrarlo analizaremos el caso del Modelo Barcelona de desarrollo local y política cultural, que destaca por el nivel de liderazgo del gobierno local, la gobernanza multinivel, el uso de la cultura en los procesos de planificación urbana y una tendencia a la concertación público-privado en la gestión pública. Un Modelo Barcelona que determinará la génesis y desarrollo de sus equipamientos culturales, generando un modelo singular y relativamente exitoso.

Martha Rosler ׀ Sternberg Press

Recull d’assaigs escrits entre 2010 i 2012 per Rosler sobre el paper social dels artistes en la cultura mundial i en els processos de gentrificació urbana.

A «Culture Class» Rosler torna a abordar les qüestions que tractava al seu projecte ‘If you lived here’ (1989-1991), la manca d’habitatge urbà i les seves arrels en la política pública, i les adapta als desenvolupaments neoliberals sorgits a les últimes dècades.  L’autora pren com a referència el llibre «The Rise of the Creative Class» (2002) on Richard Florida defineix un nou sector econòmic de treballadors creatius que s’estén més enllà dels artistes i que inclou dissenyadors, periodistes i persones que treballen en el sector de tecnologies – amb un grau elevant de formació i ben remunerat. Segons Florida, la presència de la classe creativa no és un subproducte de la prosperitat econòmica sinó un factor determinant per al creixement econòmic.

 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha ideat una agenda d'acció a l'àmbit de la gestió cultural que es converteixi en un 'full de ruta' per a una millor adaptació i capacitat de resposta a la digitalització. Aquesta agenda, a partir de les opinions d'informadors i investigadors qualificats, vol generar debat i reflexió sobre totes les qüestions  que afecten directament la gestió cultural.

John D. Carnwath, Alan S. Brown ׀ Arts Council England, WolfBrown

Informe que revisa la bibliografia existent sobre el valor i els impactes de les experiències i pràctiques artístiques culturals. L’estudi es centra en la recerca acadèmica i en documents polítics i estratègics publicats al llarg dels darrers vint anys. Proporciona una panoràmica dels coneixements, marcs teòrics i aproximacions metodològiques emprats per investigar com les experiències artístiques influeixen en les persones. També s’hi fa referència al valor i a la qualitat des de la perspectiva de les organitzacions i es pregunta com són les organitzacions que aconsegueixen que la gent tingui experiències impactants i com pot avaluar la qualitat de les organitzacions culturals.