Interacció's blog

A mi pueblo no le gusta el teatro. Otra forma de afrontar la gestión de los teatros municipales

Víctor García Ángel | Artezblai

“Un teatro de titularidad pública está creado para cumplir unos objetivos sociales y culturales para su comunidad entre los que no puede primar su rentabilidad económica, pero esto no puede eximirle de someterse a unos principios básicos de gestión, repercusión y financiación que persigan la sostenibilidad económica y la rentabilidad social y cultural de la inversión pública”.

És un del arguments que podeu trobar en aquest llibre que aporta nocions, conceptes i qüestions a tenir en compte a l’hora de dirigir un teatre municipal. L’autor pren com a base de les seves reflexions la realitat del teatres dels municipis petits i mitjans andalusos.

Després de les festes... Tornem a la feina!

Evolution of the Desk

See video

Noves estratègies per a l’ús temporal dels espais i edificis buits

Mary Horne | ScholarWorks@Georgia State University


Treball de recerca que presenta un nou enfocament per a la revitalització d’edificis i espais buits i en desús a través de la introducció d’usos temporals i estratègies provisionals. L’estudi fa una aproximació teòrica als conceptes d’espai i edifici buit des d’un punt de vista urbanístic, analitza la idea d’ús temporal, defineix termes com context i entorn emergent o analitza diverses tipologies d’estructures físiques (flexible, modular o portable), entre d’altres qüestions. Finalment s’hi presenten casos pràctics que exemplifiquen diverses  tipologies d’usos temporals i estratègies provisionals que donen lloc a espais de transició i projectes provisionals que faran ús secundari de l’espai, mentre l’ús més primari es troba en fase de desenvolupament. Els estudis de cas demostren també diversos factors socials i nous significats que facilitaran el canvi, la renovació i posaran en valor el patrimoni de les ciutats.

El paper de les biblioteques a la nova era de l’educació en línia

OCLC Online Computer Library Center

Informe que vol proporcionar al col·lectiu bibliotecari una anàlisi en profunditat dels canvis d’hàbits en el consum i consulta d’informació i en les tendències actuals i futures en matèria d’educació i aprenentatge en línia. L’estudi assenyala les oportunitats i reptes que tots aquests canvis suposen per a les biblioteques tant públiques com universitàries. Els autors plantegen, entre d’altres qüestions, si les biblioteques estan preparades i actuen amb la suficient rapidesa i valentia per adaptar-se a aquestes noves realitats o si els nous estudiants consultaran en un futur les biblioteques o bé podran prescindir-ne. L’informe es basa en la realitat educativa dels Estats Units però resulta d’utilitat per a qualsevol context.

Cómo funciona la música


  
Com es produeix, circula i s’escolta la música en cada moment històric? Aquesta és la pregunta que travessa el llibre Cómo funciona la música de David Byrne, fundador dels Talking Heads. El volum combina memòria personal, anàlisi cultural i reflexió sobre la indústria musical per explicar com els contextos socials i tecnològics modelen la manera de fer música. 

Entre les idees que recull l’article de Víctor Lenore destaca la consideració de la música com una pràctica col·lectiva i situada. Byrne defensa que la música no és només una obra o un producte, sinó una experiència social que depèn dels espais, de les tecnologies i de les comunitats que la fan possible. 

La lectura és suggeridora perquè mostra fins a quin punt els formats, els canals de distribució i les formes de col·laboració artística condicionen el sistema musical. El text permet pensar la música no només com a creació artística, sinó també com ecosistema cultural en transformació constant.
  
  

Menos cultura para más cultura



És un article d’opinió de David Márquez Martín de la Leona publicat originalment a eldiario.es i recuperat per Interacció com a lectura per al debat sobre polítiques culturals. El text parteix del context de crisi econòmica i de les tensions en el finançament públic per plantejar una reflexió sobre el paper de les polítiques culturals, especialment en l’àmbit local. 

La lectura apunta una pregunta que moltes polítiques culturals: què pot significar fer més política cultural amb menys recursos. En aquest sentit, el text convida a pensar si la crisi obliga simplement a reduir l’acció pública o si pot obrir un debat més profund sobre el sentit i les formes de la política cultural.
  
  

¿Por qué Marx no habló de copyright?

David García Aristegui | Enclave de libros

Ens acaba d'arribar al Centre el llibre «¿Por qué Marx no habló de copyright. La propiedad intelectual y sus revoluciones». Us proposem llegir les diverses entrevistes amb l'autor aparegudes als mitjans perquè us feu una idea del contingut del llibre vosaltres mateixos. Les entrevistes són força interessants.

'Crowdfundings, cultura libre y copyleft: ¿de verdad es este el futuro de la cultura?' |  Ignacio Pato | PlayGround 20 /11/ 2014

'Los derechos de autor se diseñaron para remunerar a los autores, no para especular con ellos' | Carmen López | eldiario.es 26/11/2014

'La versión punk de Teddy Bautista' | Peio H. Riaño | El Confidencial 29/11/2014

També teniu el blog de David Garcí Aristegui en aquest enllaç . Bona lectura!

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Dades del Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya de 2014

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Els bolos de música i arts escèniques a Catalunya han crescut el 2014 fins a un 39%, un canvi de tendència pronunciat respecte la davallada dels darrers anys. Segons l'informe, el nou Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM) ha contribuït a aquesta millora, doncs 168 municipis s'han beneficiat d'algun dels mecanismes de suport establert en aquest nou model, dotat enguany amb 3 milions d'euros i que l'any que ve creixerà fins als 3,2 milions. La categorització del tipus d'equipaments, així com la distinció entre ajudes puntuals i convenis són algunes de les novetats del sistema, que vol garantir la presència equilibrada de l'activitat escènica i musical professional al territori.

El mercat de les indústries culturals i creatives a Europa

Ernst & Young ׀ Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (Gesac)

Segons aquest estudi, les Indústries Culturals i Creatives (ICC) han demostrat una extraordinària resistència a la crisi econòmica. El sector, que dona feina a cinc vegades més persones (7,1 milions de llocs de treball) que el sector de les telecomunicacions (1,2 milions de llocs de treball) presenta, segons els autors, una clara tendència de creixement gràcies al seu paper precursor en la innovació digital. Amb un volum de 535.900 milions d’euros i 7,1 milions de llocs de feina (el 19,1% de treballadors tenen menys de 30 anys), la cultura i la creació representen el 3,3% de la població activa de la Unió Europea.

La dimensió econòmica del sector cultural a la ciutat de l’Hospitalet

Maritza Buitrago Rave | Museu de L'Hospitalet 

En el marc de les Beques L’Hospitalet 2013, el programa de recerca impulsat pel Museu de L’Hospitalet, us presentem el treball de recerca científica de Maritza Buitrago Rave sobre la dimensió econòmica que la indústria cultural té a L’Hospitalet.

L’objectiu d’aquesta recerca ha estat fer una aproximació als aspectes més significatius en relació al que pot ser la dimensió econòmica de la indústria cultural i creativa a la ciutat de l'Hospitalet.