Blogs

  
Parlar de drets culturals s’ha convertit en una fórmula habitual en el discurs de les polítiques culturals. Aquest text obliga a fer un pas més: entendre què vol dir realment convertir la cultura en un dret. La seva aportació és clara. No es tracta només de reconèixer la importància de la cultura, sinó de dotar-la d’un marc jurídic que la faci exigible. Rellegir-lo avui permet situar una pregunta que continua oberta: fins a quin punt les polítiques culturals han assumit aquesta exigència o continuen operant en un terreny més declaratiu que efectiu. (n. de l'e., 2026)
  
 

Un estat de la qüestió que situa els drets culturals al centre del debat jurídic contemporani i en reivindica el reconeixement efectiu.
  

  
L’article de Martí Peran parteix d’un arxiu extens de projectes que operen com a “artefactes portàtils” per assenyalar un desplaçament sostingut en el camp artístic contemporani. El museu tradicional ja no és l’únic marc legítim per a la producció i circulació de l’art. El que emergeix és una constel·lació de dispositius mòbils, híbrids i situats que intervenen directament en l’espai social, sovint desbordant les lògiques institucionals.
  

Evan P. Cleave |  University of Western Ontario - Electronic Thesis and Dissertation Repository. Paper 2065

Abstract

Over the past three decades, place branding has emerged as a strategy for local economic development for municipalities in Canada and globally, as communities seek to (re)assert themselves in a dynamic global economic market. Due to the infancy of the research domain – as it has only been in the last 15 years that place branding has received critical academic attention – there are several major lacunae within the existing scholarship: (i) current research is primarily focused on Europe; (ii) research has mainly focused on nation branding and the largest urban centres, so place branding within ‘typical’ municipalities is not well understood; (iii) there are few testable models or hypotheses that have been developed; (iv) most is conducted through one-off case studies, and therefore it is difficult to make generalizations or conclusions; and (v) most place branding privileges tourism attraction as the context of study.

  
Una proposta metodològica que estructura com els municipis poden construir sistemes d’indicadors culturals útils per planificar, seguir i avaluar polítiques públiques.
  

L’estudi de Vicente Coll-Serrano, Salvador Carrasco-Arroyo, Olga Blasco-Blasco i Luis Vila-Lladosa, publicat a Política y Sociedad (vol. 51, núm. 2, 2014), presenta una arquitectura metodològica per dissenyar un Sistema d’Indicadors Culturals Locals