Blogs

  
L’article de Cristina Ortega i Melba Claudio parteix d’un diagnòstic persistent en el camp cultural: la distància entre la recerca i la pràctica no és una anomalia puntual, sinó una condició estructural. En el context de la societat del coneixement, els observatoris culturals emergeixen com a dispositius intermediaris amb una funció clau: transformar informació en coneixement útil per a la presa de decisions.
  

Dotze filòsofs analitzen el paper de la cultura en un món globalitzat, tecnològic i en transformació constant.
  

El número 41 de la revista l’Observatoire presenta el monogràfic Art, culture et philosophie: matière à penser, coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez, una reflexió coral sobre el paper de l’art i la cultura davant els profunds canvis socials, polítics i tecnològics del present.

 
Una pel·lícula, una sèrie o una novel·la no són polítiques únicament pel seu contingut o per la intenció de qui les crea. Jean-Pierre Esquenazi proposa desplaçar l’atenció cap als públics i observar com una comunitat pot apropiar-se d’un producte cultural, relacionar-lo amb la seva experiència social i convertir-ne la interpretació en una presa de posició pública.

És d'agrair la publicació i l'anàlisi de l'evolució de la despesa municipal en cultura als ajuntaments de Barcelona, que la Diputació ha difòs en aquesta plataforma, així com les facilitats per participar opinant-hi. Avesats a la informació instantània i epidèrmica, traçar itineraris llargs permet interpretar i dimensionar la magnitud de la tragèdia: Felicitats, doncs, per la iniciativa. La lectura de l'informe m'ha generat qüestions, de les que he cregut d'interès compartir-ne comentaris i apostil·les.