Blogs

Enter a comma separated list of user names.

L’educació en la intersecció de la tecnologia, la cultura i la creativitat (I)

Transformant pràctiques informals d’educació artística amb la tecnologia

La revolució tecnològica dels nostres temps és imparable, és un fet. Dia rere dia introduïm algun canvi en les nostres vides relacionat amb els usos de les TIC, en les esferes personal, professional i social. I en la cultura i l’educació, la tecnologia sens dubte és un dels vectors més poderosos de transformació. Però, són tots els canvis innovadors? José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor afirmen a “Ideas para aprender a aprender. Manual de innovación educativa y tecnología” que innovar significa aportar solucions positives, ja sigui introduint recursos d’última generació com rescatant valors i pràctiques del passat encara vàlides. En tot cas, entre el determinisme tecnològic i la utopia analògica hi ha molts mons per recórrer. I atès que la tecnologia és un llenguatge i un conjunt d’instruments en ple desenvolupament, l’art, que naturalment busca mitjans a través dels quals expandir-se, esprem aquestes noves possibilitats d’expressió.

Un sector cada vegada més animat

Quina és l’última pel·lícula d’animació que heu vist? El sector audiovisual és molt ampli i sovint oblidem l’impacte que hi té l’animació. Ja sigui a través de pel·lícules, sèries de televisió o animacions de vídeos per nous formats digitals, la indústria de l’animació es troba en constant creixement.

La Federación de animación Diboos, de la qual formen part la catalana ANIMATS i l’espanyola AEPA, ens presenta el seu llibre blanc de 2017 on es detallen les dades anuals del sector, a més de fer balanç i aproximar-se a les possibilitats de futur del mateix sector de cara als propers anys.

Les fogueres del món contemporani


Deia la filòsofa i assagista María Zambrano (1904-1991) que l’art sembla ser l’afany per desxifrar o perseguir la petjada deixada per una forma perduda d’existència.[1] Duu implícita la idea de viatge cap als nostres orígens, al despertar de l’espurna que ens va fer humans. Amaga la memòria de les coves, dels palaus i dels gratacels, l’aroma dels viatges llunyans i les grans descobertes, tots els instants compartits i de soledat i, per damunt de tot, l’ànsia de sobreviure i el desig de transcendència.

Simposi Internacional "Teatre i Ciutat", 27 i 28 de setembre de 2018

La revista "Estudis escènics" de l'Institut del Teatre conjuntament amb el grup de recerca ACM (Anàlisis Critiques de la Modernitat) de la Universitat Politècnica de Catalunya, organitzen durant el 27 i el 28 de setembre de 2018 el Simposi Internacional "Teatre i Ciutat". Escenografies preexistents.

El Simposi vol reflexionar sobre la relació que s'estableix entre teatre i ciutat en el món contemporani des d'àmbits afíns i alhora específics com son l'urbanisme, l'arquitectura, l'espai escènic i la dramatúrgia.

No tinc temps!

Quantes vegades ho hem sentit dir? I és cert, sempre ens manca temps sobretot per fer allò que més ens agrada, per gaudir amb els que estimem, llegir, anar a un concert, al teatre, al cinema o visitar aquella exposició que acaba aviat. La clau la podem trobar en la gestió que en fem, però ens caldrà anar a alhora. Sincronitzem els nostres rellotges!

El valor de les biblioteques i la memòria no escrita d'una generació

En els darrers anys, amb l’adveniment de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el rol de les biblioteques ha passat a ser llargament qüestionat. Els canvis en l’accés al coneixement i les noves pràctiques de lectura fruit de la digitalització de continguts han fet que les biblioteques emprenguin un procés de transformació per encarar els actuals reptes de la societat.[1]

Les biblioteques, com a centres culturals i educatius de proximitat, segueixen sent punts de trobada comunitaris que desenvolupen una important tasca per a la construcció del llegat individual i col·lectiu de les persones i per a la cohesió social, però a més a més han obert la porta a l’experimentació amb metodologies innovadores i creatives incorporant elements de les fàbriques de creació i els makerspaces, i algunes fins i tot s’han convertit en hubs culturals especialitzats en art contemporani a través de projectes de residències d’artistes, a més de multiplicar el seu abast en petites comunitats rurals millorant els programes de mobilitat destinats a satisfer les seves necessitats.

 

«Let me be your guide». Infants i adolescents eduquen i s’eduquen als museus

Com responen els museus als desafiaments que planteja el creixent nombre de sinergies entre cultura i educació? Quines estratègies tenen més èxit a l’hora de formar una ciutadania més creativa, participativa i amb sentit crític? Actualment, és imprescindible el paper de les TIC en la didàctica de les arts?

Periples de sofà

Ja hi tornem a ser!

Si, ja ens trobem a mitjans de setembre i per alguns les vacances segurament ja queden lluny, però si més no, ens queda revisar els milers de fotografies i vídeos acumulats per recordar aquest viatge o aquella escapada que hem tingut la sort de fer aquest estiu. Un viatge que ens ha portat a sortir de casa, a moure’ns, descansar i desconnectar. El mateix viatge que ens ha ensenyat a viure en nous entorns i descobrir paratges desconeguts. De fet, l’important no és tan la descoberta mateixa, sinó la curiositat, ja que "l'impuls de viatjar és un dels símptomes esperançadors de la vida" Agnes Repplier

Vibrar amb l’educació musical

Que la música és un llenguatge universal, s’ha sentit dir sempre. Però és certa aquesta cita mantrica? Hi ha proves asseguren que sigui quin sigui el nostre bagatge cultural interpretem la música pràcticament de la mateixa manera. Són milers d’anys d’evolució musical, que en paral·lel a les llengües, ajudant-se de la dopamina que allibera tal i com ho fa el sexe o el menjar, ha esdevningut un llenguatge inherent a l’ésser humà.

Educar per la pantalla (I) Formació en cultura audiovisual per a la construcció d’una ciutadania crítica

Les imatges en moviment i les pantalles formen part del nostre paisatge quotidià. De fet, ja fa més d’un segle que les pantalles ens expliquen històries al cinema, per després obrir-nos una finestra al món des de casa i finalment dur-les a la butxaca per connectar-nos amb la resta de la humanitat. Pantalles, arreu i a tothora, des que sona el despertador fins que ens guanya la son.