Blogs

Enter a comma separated list of user names.

Algunas notas (dispersas, incompletas y a veces obsesivas) para pensar los centros más allá de la cultura oficial


  
Es tracta d’un text de José Ramón Insa Alba (@culturpunk) publicat originalment al seu blog i recuperat per Interacció. La peça adopta la forma d’un conjunt de notes breus que proposen repensar el paper dels centres culturals més enllà del model institucional centrat en la programació i la difusió cultural. 
L’autor parteix d’una mirada sociològica i urbana de la cultura que entén aquests espais com a possibles mapes de l’estat emocional de la ciutat i com a llocs de trobada, conflicte i experimentació cultural. 
  
  

Quan la cultura esdevé indústria simbòlica


  
Una anàlisi crítica dels processos que estan redefinint les indústries culturals i creatives en l’era de les plataformes
  

Philippe Bouquillion, Bernard Miège i Pierre Moeglin, en aquesta obra publicada per Presses universitaires de Grenoble, examinen l’aparició d’una nova economia política dels béns simbòlics que es troba en plena configuració.

Diversitat cultural: discurs assumit, transformació pendent


  
L’informe europeu situa les institucions culturals al centre del diàleg intercultural. La qüestió no és tant el diagnòstic com la capacitat real de modificar pràctiques i estructures.
  

Entrevista a Joan Andreu Joan, organitzador del SummerPie Festival

Una de les coses que més ens agrada a Art-Xipèlag , Observatori de la Cultura de les Illes Balears, és establir xarxes virtuals i físiques amb els protagonistes de la cultura illenca. Volem aportar el nostre granet de sorra perquè a poc a poc es conegui la bona feina que s'està fent per part dels professionals.

Ecosistema o industria cultural



  
El llenguatge de les indústries culturals s’ha imposat com a marc dominant per explicar el paper de la cultura en l’economia. En aquest text, Santi Eraso qüestiona aquesta reducció i proposa recuperar la idea d’ecosistema cultural, molt més ampli que el conjunt d’activitats que generen productes i mercats. La seva reflexió recorda que la cultura també produeix coneixement, relacions socials, experiències i recursos simbòlics que no poden mesurar-se només en termes de consum o creixement econòmic. 

 El text convida a pensar si la cultura s’ha de governar només com un sector econòmic o com un ecosistema complex que sosté drets, imaginació i vida col·lectiva.
  

La cultura como problema: Ni Arnold ni Florida. Reflexiones acerca del devenir de las políticas culturales tras la crisis

Jaron Rowan | Revista OC (Observatorio Cultural del Departamento de Estudios del Consejo Nacional de la Cultura y las Artes de Chile). Núm 23, Agosto 2014

Investigador y agitador cultural. Ph.D. en Estudios Culturales de Goldsmiths University of London. Autor del libro Emprendizajes en Cultura (Traficantes de Sueños, 2010), y co-autor de Cultura libre digital (Icaria, 2012) y La tragedia del Copyright (Virus, 2013). Ha impartido docencia en el grado de humanidades de la UOC, el M.A. in Culture Industry de Goldsmiths University of London y en la actualidad es coordinador del Área de Arte del Bau, Centro Universitario de Diseño de Barcelona.

Vivimos un inusitado momento de transición en lo que a las políticas culturales se refiere. Actualmente se encuentran agotadas las dos principales tradiciones sobre las que se sustentaban hasta ahora dichas políticas. La primera basada en la visión ilustrada donde la cultura es percibida como un ente educador o lo “mejor que se ha dicho o escrito”, como argumentó en su momento Matthew Arnold. La otra, más reciente, describe la cultura como un elemento de desarrollo económico cuyo valor reside en su capacidad de generar beneficios económicos. En el siguiente texto analizaremos el porqué del agotamiento de ambos discursos y veremos qué espacios y posibilidades siguen existiendo para pensar en un nuevo paradigma de políticas culturales que pueda salir de este impasse. Discutiremos acerca de cómo la cultura ha pasado de ser un ente civilizador, una fuente de riqueza a ser un problema para la ciudadanía que recela de las ayudas públicas y la denominada cultura de Estado, como para la clase política que no sabe muy bien cómo pensar la cultura tras la crisis económica global.

Modelos de política cultural y modelos de equipamientos culturales. Análisis del caso de Barcelona

Joaquim Rius Ulldemolins | Política y Sociedad. Vol 51, No 2 (2014)

Resumen: El desarrollo del análisis de la política cultural por parte de las ciencias sociales ha producido una teorización sobre los modelos de política cultural por parte de la sociología y la ciencia política. En estos análisis se plantea la influencia del modelo nacional de política cultural sobre las formas de gobernanza y gestión de los equipamientos culturales. No obstante, en este artículo defenderemos que actualmente es el modelo local de política cultural el que influye en el modelo de institución cultural. Ello se explica por la creciente importancia de la cultura en las estrategias de desarrollo local. Para demostrarlo analizaremos el caso del Modelo Barcelona de desarrollo local y política cultural, que destaca por el nivel de liderazgo del gobierno local, la gobernanza multinivel, el uso de la cultura en los procesos de planificación urbana y una tendencia a la concertación público-privado en la gestión pública. Un Modelo Barcelona que determinará la génesis y desarrollo de sus equipamientos culturales, generando un modelo singular y relativamente exitoso.

A Art-Xipèlag hem conversat amb Cristina Riera, gestora cultural

ArtXipèlag vol ser una plataforma per a, entre d'altres coses, crear xarxes entre els diferents agents culturals de Balears. El coneixement del teixit cultural de les Illes és bàsic per poder establir sinergies i aconseguir un major desenvolupament del sector.

Una de les nostres actuacions per donar a conèixer la realitat cultural de les Illes, és tenir una conversa amb algun professional de la cultura i després publicar-la al web.

Un recorregut per l'intens curs dels 1300 alumnes i 42 professionals de l'EMCA de l'Hospitalet

Sóc una seguidora incondicional d'Interacció però el meu paper sempre és de voyeur. Sóc dels gestors culturals amb les mans sempre enfangades de feina i amb poques oportunitats de compartir les reflexions amb la resta de la comunitat d'Interacció.

No volia acabar aquest curs, però, sense compartir amb vosaltres les pinzellades de l'activitats de l'Escola de Música - Centre de les Arts de L'Hospitalet que hem compartit amb les famílies i els alumnes de l'escola.

Aquí van i bon estiu!

1

Dinàmiques digitals a Catalunya

 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha ideat una agenda d'acció a l'àmbit de la gestió cultural que es converteixi en un 'full de ruta' per a una millor adaptació i capacitat de resposta a la digitalització. Aquesta agenda, a partir de les opinions d'informadors i investigadors qualificats, vol generar debat i reflexió sobre totes les qüestions  que afecten directament la gestió cultural.