Blogs

Enter a comma separated list of user names.

Joves i cultura: del consum digital a la participació real


  
Una jornada del CoNCA i Joventut presenta dades i debats que obliguen a repensar les polítiques culturals adreçades a les noves generacions.
  

La jornada Repensar la cultura. Com afavorir la participació cultural de les persones joves, organitzada pel CoNCA i la Direcció General de la Joventut, va servir per presentar l’informe La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015, elaborat per Antonio Ariño i Ramón Llopis Goig.

Eleccions nord-americanes: implicacions polítiques i culturals per a Europa

Culture Action Europe

A la vista del resultat de les eleccions nord-americanes, Culture Action Europe (CAE) ha fet una declaració en què insta les institucions europees i els estats membres a comprometre’s amb les qüestions que preocupen la ciutadania i a reflexionar sobre el valor de la cultura com a factor de cohesió social: «We urgently need to engage with the deep concerns of citizens».

Cultura després de la tempesta: entre dret, mercat i erosió


  
El dossier Cultura y crisis. Paisajes tras la tormenta proposa una lectura coral d’un moment de ruptura en les polítiques culturals contemporànies. El punt de partida és aparentment conegut, la crisi econòmica i els seus efectes sobre el sector cultural, però el conjunt de textos desplaça ràpidament aquesta explicació cap a un terreny més profund: el problema no és només la manca de recursos, sinó la transformació del sentit mateix de la cultura dins del sistema polític i econòmic.
  

100 Anys de biblioteques: i ara què?

Laura Bertran (coord.) | Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Cap a on ha d’anar el sistema públic bibliotecari? Un cop finalitzada la celebració de l’Any de les Biblioteques, que va commemorar durant el 2015 el centenari de la creació del sistema públic de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya, és el moment de fer un balanç del que ha estat fins ara la trajectòria d’aquesta xarxa i de reflexionar sobre el seu futur.

La cultura municipal: una política sense competència clara però amb responsabilitat plena


  
Com es governa allò que no és estrictament obligatori? El text sobre els aspectes econòmics de la gestió cultural posa el dit a la nafra d’una contradicció estructural: els municipis són els principals sostenidors de la cultura, però ho fan des d’un marc competencial feble i amb recursos limitats. Aquesta tensió no és tècnica. És política.
  

Relatoria del grup Acció Cultural

 «Si no ho fa l’ajuntament, la gent s’involucra algo més»

'Entre els plecs, el fil vermell es mou'. Marta Ricard

Les polítiques culturals en l’àmbit dels petits municipis o en el context rural, són en general un àmbit poc estudiat a casa nostra i a Europa, tot i que al continent hi trobem certes excepcions, com els casos de França, el Regne Unit o alguns països escandinaus on el tema és important des de fa més d’una dècada. A Espanya i a Catalunya, ni l’acadèmia ni els diferents observatoris de la cultura que depenen de les administracions públiques han estudiat aquest tema més enllà dels genèrics estudis sobre la despesa dels ens locals o certs estudis sectorials com els de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

Relatoria del grup Estructures i mancomunicació de recursos

Hipòtesi de partida

Després d’una dinàmica inicial de presentació de les persones participants per tal de conèixer d’on venen i quin càrrec o tasca desenvolupen, Xavier Barniol i Anna Asbert, com a dinamitzador i relatora de la jornada respectivament, plantegen una hipòtesi de partida per tal d’iniciar la participació dels assistents:

Els resultats immediats en les administracions públiques són difícils d'obtenir. Cal una priorització acurada i ajustada als condicionants existents, i no sempre és suficient amb la voluntat política  ja que és necessari disposar de recursos tècnics i econòmics.

Relatoria del grup de micropobles


  
 En aquest grup hi ha participat persones provinents d’Espinelves, La Llacuna, La Floresta, bibliobús Pedraforca (Navès), festival En Veu Alta (Penedès, Pradell de la Teixeta), entre d’altres. De bon començament ja han aparegut aquestes temes crucials:

  • Micropobles: dificultat de definir el concepte. 1/3 part de municipis té – de 500 habitants. 1/3 part del territori.

Explorar els públics més enllà del mirall institucional


  
El debat sobre els públics en cultura sovint es presenta com una qüestió tècnica o operativa, però aquest text proposa una lectura més incòmoda i alhora més fecunda: el públic no és una realitat donada, sinó una construcció inestable sobre la qual projectem expectatives, interessos i relats.