Blogs

Enter a comma separated list of user names.

Propostes per a les polítiques locals de suport a les arts visuals. Entrevista a Óscar Abril Ascaso.


  
En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona) Óscar Abril Ascaso va presentar el curs: "Propostes per a les polítiques locals de suport a les arts visuals", a l’Espai Claustre celebrat online els dies 11 i 12 de novembre.

Óscar Abril Ascaso és historiador de l'art i gestor cultural, ha sigut co-responsable del simposi CopyFight, responsable d'exposicions de Sónar,  de nous formats de la Fàbrica de Creació d'Arts en Viu de L'Estruch de Sabadell i director de La Laboral de Gijón, entre d'altres.

De la llei a la realitat: per què la igualtat no arriba a la cultura


  
Han transcorregut tretze anys des de la promulgació de la Llei orgánica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i en el dia d’avui les dones continuen sent "invisibles'. Es miri des d'on es miri, els estudis amb perspectiva de gènere que analitzen les dinàmiques dels diferents sectors culturals demostren una desigualtat clara entre homes i dones des de l'àmbit de la representació fins a la direcció de les institucions.

Llibres a casa: identitat, cultura i dret a la lectura


  
 Una casa amb les parets buides és una casa sense ànima. La nostra llar és un espai en el qual ens sentim còmodes, i amb el pas dels anys l’anem omplint dels objectes que es relacionen amb les nostres vivències i que ens defineixen. D’entre tots ells, els llibres són el reflex dels nostres gustos i interessos.

Institucions culturals davant el límit del model


  
La crisi de la Covid-19 no apareix en aquest debat com una interrupció excepcional, sinó com el moment en què moltes contradiccions acumulades dins les institucions culturals es fan impossibles d’amagar. El dossier coordinat per Jesús Carrillo Castillo a la revista PH parteix d’aquesta constatació: el model institucional construït durant dècades mostra signes evidents d’esgotament, tant per la seva dependència econòmica del turisme i les indústries de l’oci com per la seva dificultat per relacionar-se amb una societat cada vegada més fragmentada, crítica i desigual.
  

Agilidad en cultura: cómo gestionar la complejidad y reducir la incertidumbre

​La agilidad es un marco de trabajo que ofrece respuestas a la incertidumbre y a los cambios en un proyecto. ¿Incertidumbre? ¿Cambios? ¿Qué organización cultural no trabaja en un entorno incierto y con cambios? La segunda ola de la pandemia de Covid-19 ha añadido incertidumbre, en algunos casos crítica, a un contexto cultural naturalmente cambiante y complejo. El propósito de este post es plantear una exploración de la agilidad como marco de trabajo útil y conveniente en los sectores culturales. Es decir, sugerir por qué la incorporación de prácticas ágiles puede ser una buena idea. Va dirigido a profesionales de la cultura neófitos o principiantes en el campo de la agilidad en gestión de proyectos.

Fragmentar o sumar?


  
  

Projectes que transforma l’accessibilitat en un procés participatiu i multisensorial que redefineix l’experiència cultural des de les necessitats dels usuaris.
  

Comentar l’última exposició que heu vist o el festival del qual ja s’han esgotat les entrades poden ser temes de conversa habituals entre amics. L'oferta cultural, sobretot a les ciutats, és força amplia i s’adapta a un ventall ben divers de gustos i interessos. Però no és només qüestió de gustos sinó també de necessitats i capacitats.

La Defensa dels Drets Culturals: els ODS i l’Agenda 21 de la Cultura


  
Sabem en què consisteixen exactament els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 21 de la Cultura? Quin és el seu abast? Per poder-ne saber més sobre com treballar els ODS en l'àmbit de la cultura i com aplicar-los als nostres municipis, us oferim un breu resum de dues interessants jornades de formació sobre drets culturals i sostenibilitat que va oferir el CERC.

El que és bo es fa esperar


Nordic Journal of Arts, Culture and Health | Stephen Clift
 

Les expectatives no sempre coincideixen amb la realitat. Esperar alguna cosa durant molt de temps pot fer que, arribat el moment, tot es vegi d’una altra manera.

Stephen Clift (professor emèrit d’educació sanitària a la Canterbury Christ Church University i professor visitant a la St John University de Nova York) ha contribuït a la investigació i a la pràctica en el camp de les arts i la salut durant 20 anys. Com molts altres investigadors involucrats en la matèria, va rebre amb il·lusió la notícia de la realització de l’informe "What is the evidence on the role of the arts in improving health and well-being?" publicat per l’OMS i del qual ja hem parlat a Interacció.

Tanmateix, la lectura acurada del document li ha despertat un seguit de crítiques, les quals ha plasmat en un article publicat al monogràfic 'Arts & Health in the Time of Corona' de la revista "Nordic Journal of Arts, Culture and Health". D’acord amb Clift, hi ha tres factors que grinyolen especialment:
 

Cultura exterior, política interior: el mirall de l’Estat de la Cultura a Espanya 2020


  
L’Informe sobre l’estat de la cultura a Espanya 2020 posa el focus en l’acció cultural exterior. El que emergeix, però, no és només una lectura internacional, sinó una pregunta interna: amb quina arquitectura política i institucional es projecta la cultura d’un país.
  

De l’accés a la transformació: discapacitat, inclusió i límits del sistema cultural europeu


  
Els dos documents comparteixen un punt de partida: la inclusió en cultura no està resolta. Però divergeixen en el lloc des d’on operen i en el tipus de resposta que proposen. Disabled Artists in the Mainstream: A New Cultural Agenda for Europe construeix una agenda política clara dirigida a la Unió Europea, mentre que IDEA: Inclusion, Diversity, Equality and Accessibility problematitza el mateix concepte d’inclusió des de la pràctica del sector. Llegits conjuntament, no sumen, tensionen.