Blogs

Enter a comma separated list of user names.

La Agenda 21 de la cultura y el cambio cultural

Robert Palmer | Agenda 21 de la cultura 

El artículo "La Agenda 21 de la cultura y el cambio cultural" fue escrito por Robert Palmer en noviembre de 2013. Este artículo fue encargado en el marco de la revisión de la Agenda 21 de la cultura (2013-2015) y contribuye también a los trabajos de la Taskforce mundial de gobiernos locales y regionales sobre la agenda de desarrollo Post-2015 y hacia Habitat III (2016).

Mister Bean a la Biblioteca: el gag que desmunta el valor del patrimoni


  
Una escena de Mr. Bean en una biblioteca de fons antic va més enllà de l’humor. Mostra, amb una precisió inesperada, què passa quan el valor del patrimoni no és compartit.
  

Mr. Bean consulta un llibre antic en una biblioteca patrimonial. Sap que és especial: guants, silenci, control. Tot sembla sota normes clares. El que segueix és una cadena d’errors que no s’atura.

El Estado de la cultura en España 2013

Patricia Corredor Lanas ׀ Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Els agents culturals atorguen una puntuació de 4,5; l’any 2011, any de la primera edició d'aquest informe, la puntuació era d’un aprovat just amb un 5,1.  L’informe de 2013 s’ha elaborat a partir d’una enquesta a 304 experts (creadors, gestors públics i privats, investigadors i crítics) i vol oferir una panoràmica del sector cultural espanyol. Els resultats mostren també una condemna rotunda del sector al sistema fiscal aplicat a la cultura i, en especial, a l’increment de l’IVA al 21%. Els agents valoren de manera molt negativa el paper de l’Estat i de les polítiques públiques, i critiquen el projecte de Llei de la Propietat Intel·lectual.

L'art au risque de la technologie

Pascal Krajewski ׀ L’Harmattan

Obra de dos volums que reflexiona sobre l’impacte de la tecnologia en l’art i sobre la nova sensibilitat que les envolta i que esbossa noves formes d’art i noves representacions i recepcions. El primer volum, «Les appareils a l’œuvre», es fixa en com influeix la tecnologia en el temps de creació de l’obra i en la seva existència com a objecte. El segon volum, «Le glaçage du sensible», analitza el temps de la recepció estètica en un món altament tecnològic.

Arts escèniques i cultura digital: noves pràctiques i nous públics


  
Aquest anuari captura un moment en què la cultura digital es presenta com a horitzó de transformació del sector cultural. En el cas de les arts escèniques, la tecnologia apareix com una oportunitat per ampliar públics, generar comunitat i redefinir l’experiència cultural. Rellegir-lo avui permet prendre distància d’aquest entusiasme inicial i observar què ha passat amb aquestes promeses: quines s’han consolidat, quines s’han matisat i quines han quedat en l’àmbit de la projecció. És en aquest contrast on el text adquireix tot el seu valor. (n. de l'e., 2026)
  

L’Anuari AC/E analitza com les tecnologies digitals transformen la creació escènica, els models de difusió i la relació amb els públics.
  

Els equipaments culturals de Castellví de Rosanes

L’Ajuntament de Castellví de Rosanes ha sol·licitat a la Diputació de Barcelona un assessorament cultural i tècnic per estudiar la situació actual dels equipaments culturals i presentar una estratègia que en potenciï els seus usos.

L’assessorament consisteix en elaborar un Pla d’Equipaments Culturals del municipi que n’estudiï l’estat: tant a nivell normatiu (recomanacions per a l’adequació a la normativa vigent) com pel que fa als usos (optimització, programació i rendiment) dels equipaments culturals del municipi.

Museus pobres, museus buits: què queda quan la cultura es construeix sense idees


  
Llegit avui, el text funciona com una advertència. En un context on la sostenibilitat dels equipaments torna a estar en qüestió, la pregunta no és només quants museus podem mantenir, sinó quin tipus de museus volem. I sobretot: si estem disposats a prioritzar el contingut i la funció pública per sobre de la forma. (n. de l'e., 2026)
  
Un llibre publicat en plena expansió d’equipaments culturals posa el dit a la nafra: no tots els museus són el mateix. Entre els que resisteixen amb pocs recursos i els que neixen sense contingut, s’hi dibuixa una crítica que continua interpel·lant avui les polítiques culturals.
  

Un model en qüestió: límits i tensions del finançament cultural espanyol en el context europeu


  

La crisi econòmica no només redueix recursos, també posa en evidència les bases del sistema. L’estudi sobre el model espanyol de finançament cultural situa el debat en un terreny més profund: dependència pública, feblesa del mecenatge i dificultats per adaptar-se als estàndards europeus.